El Pato

Comencem pel principi, no estem parlant d’una recepta típica d’Argentina ni de com fer el “pato a la naranja”, de fet a Argentina gairebé en lloc es menja ànec, estem parlant d’esports. Molts diríem que l’esport nacional d’Argentina és el futbol perquè la passió que senten els argentins no es veu a molts llocs però no és així, és cert que el futbol és l’esport més popular però oficialment l’esport nacional, des del 1953, és el Pato, un esport eqüestre. El joc consisteix bàsicament en dos equips de quatre genets que han d’aconseguir encistellar una pilota amb anses. Evidentment guanya qui anoti més punts, és a dir, qui faig més tantos.

0001_Pato_Inici del PartitEl terreny de joc o campo és un camp d’herba rectangular de 180-220 metres de llarg i 80-90 d’ample, dues cistelles o aros a cada una de les puntes, les quals tenen un metre de diàmetre i 2,4m d’alt. La pilota s’anomena Pato i consisteix en una pilota de cuir blanc de 40 cm de diàmetre i entre 1,050 i 1,250 gr de pes amb una cambra de goma i envoltada de tres tires de cuir que es creuen transversalment i a les quals se’ls lliga unes anses que seran per on els jugadors l’agafaran. Els cavalls amb els quals es practica el Pato són el caballo criollo que poden tenir qualsevol alçada major a 1,50m. L’equipació dels jugadors és pantalons blancs, botes de muntar, el casc i la samarreta amb els colors del Campo que representen, o sigui, per l’equip. Cada partit està dirigit per dos jutges muntats a cavall i un àrbitre del torneig que es situa fora del camp i que en cas d’alguna jugada dubtosa serà el que tingui l’última paraula. Els partits duren 6 o 4 temps de 8 minuts cadascun amb intervals de com a màxim 4 minuts. Hi ha un cronòmetre que es para segons ho indiquin els jutges i quan s’acaba el temps, sona una campana, el període s’acabarà quan el Pato caigui a terra, surti a fora, hi hagi una faltao es faci un tanto o el jutge faci sonar el xiulet. Aquesta regla no aplica per a l’últim temps, on el partit es para quan toqui la campana del cronòmetre. Abans de començar un partit els equips han de fer la presentació i una vegada finalitzat el partit han de fer una salutació al públic. Per escollir la meitat de camp que defensaran, els jugadors de cada equip es posen en una punta del camp i van al galop fins a la meitat del camp on hi ha el Pato a terra amb l’objectiu d’aixecar-lo, l’equip que més vegades l’aixequi, qui tingui més levantadas, és qui tria quin costat de camp de vol.

A l’inici del partit i després de cada gol, es treu de mig camp però des del lateral. El jugador que traurà es situa fora del camp del costat del camp de manera que l’arc d’atac sempre li quedi a la seva esquerra. La resta de jugadors es posen a una distància d’un semicercle de 8m de radi pintat a terra, com a dada curiosa, el que treu no cal que passi el Pato a cap company, el pot tirar dins del camp, això sí sempre fora de la mitja lluna i una vegada hagi tocat a terra, ell mateix el pot recollir.

Els jugadors de cada equip es van passant el Pato fins a arribar a la cistella de l’equip rival amb la intenció d’encistellar el Pato i aconseguir un punt. El Pato s’agafa sempre amb la mà dreta, el genet que tingui el Pato no pot parar el seu cavall més de 5 segons i té l’obligació “d’oferir-lo” és a dir, de tenir el braç dret amb el Pato estirat per tal que algú de l’altre equip el pugui agafar. Si el rival agafa el Pato per una de les altres anses es produeix la chinchada, o sigui, es queden els dos agafats del Pato i l’estiren fins que un dels dos se l’emporta o si després d’un temps cap dels dos el guanya, es donarà a l’equip que defensava.

0004_Pato Saque de GolPer evitar lesions i joc perillós existeix una línia general de joc que és una línia imaginaria en la direcció on es dirigeix el joc amb el sentit de l’atac definit pel jugador que porta el Pato o per la de l’últim jugador que el portava si aquest ha caigut a terra i amb el sentit del contraatac que és el sentit contrari al de l’atac. A més a més, per evitar xocar, hi ha el dret de pas en la direcció del joc amb la prioritat dels jugadors que estan atacant. És important seguir aquesta direcció de joc i complir el dret de joc per evitar accidents d’atropellament o posar en perill als companys o rivals, per exemple, el jugador que porta el Pato no pot canviar bruscament de direcció de joc si posa en perill a la resta de jugadors. El que sí que està permès és pechar el cavall és a dir, recolzar-lo sobre el de l’adversari a fi de desviar-lo del seu dret de pas. Evidentment, dos jugadors en una chinchada tenen dret de pas i si un jugador està oferint el Pato, cap dels seus companys pot impedir que un adversari l’agafi interposant el seu cavall al mig. En línies generals, quan el Pato cau a terra, qui té dret d’aixecar-lo és aquell qui tenia dret de pas i pot aixecar-lo o fer la levantada, sense modificar la seva direcció de marxa i sense aturar el cavall.

0009_PatoEl nom de Pato li ve dels seus inicis quan es practica el joc amb un ànec mort o es posava l’ànec dins d’un cuir cosit deixant-li el cap a fora. El Pato data de principis del s.XVII però durant molts anys va estar prohibit per la perillositat del joc, ja que en els seus inicis corrien sense regles ni direccions i podia acabar amb la mort dels seus participants. El 1937 es va reviure l’esport creant un reglament i d’una manera més orgnitzada. El 1941 es funda la Federación Argentina de Pato amb l’objectiu de fomentar, difondre el joc i de fer complir els reglaments.

Veure Pato a Capital és difícil, només fan la Final a Palermo a mitjans de desembre però per província és més habitual, quasi cada cap de setmana de juliol a desembre hi ha un torneig. Un dels més importants és el Torneo Argentino de Alta Ventaja que es juga al Campo Argentino de Pato. Arribar-hi des de Capital és ben senzill, des de l’estació de trens de Lacroze s’agafa el tren que et deixa a Sargento Cabral, un mica menys de 1h. D’allí es creuen les vies del tren direcció al Barrio de Suboficiales Sargento Cabral i a la caseta que hi ha a l’entrada pregunteu pel camp de pato, Campo de Mayo. Es camina amb les vies del tren a l’esquerra fins a l’escola i allí ja veureu una porta on haureu d’abonar l’entrada, $20, i seguint el caminet us portarà al camp. Allí hi ha banys i un restaurant-parrilla amb choris per $25, hamburgueses (pattys) per $30, vacipan o bondiola per $40 i cervesa per $30, però si voleu, també podeu portar el vostre dinar.

Veure més fotos006_Pato

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

Travelingmylife

Blog de viatjes, fotografia y experiencias

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

Bona Vida

Rutes, llocs i racons per no quedar-se a casa

%d bloggers like this: