Alguns catalans a Argentina: Escultors

Gràcies a les polítiques d’immigració d’Argentina, sobretot la de principis de s.XX, que facilitaven l’arribada d’immigrants al país per tal de poblar-lo, han fer que avui, passejar per Buenos Aires pugui ser tota una sorpresa i és que la resenya de catalans i catalanades per Capital és notaria a reu de la ciutat. Ja hem parlat de la casa de “No hi ha somnis impossibles“, de la font de Canaletes a la Plaza Cataluña (llàstima d’aquesta lletra) o de la decoració del subte C a l’estació de Lavalle direcció a Retiro però avui parlarem d’escultura de catalans que potser les hem vist moltes vegades però mai ens hem parat a mirar-les.

Comencem a Olot on va naixer Miquel Blay i Fábregas el 1866. Una de les seves obres més importants és “Los primeros fríos”, amb la qual va guanyar la primera medalla de la Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid el 1892. Avui

Mariano Moreno

Mariano Moreno

en podem veure una rèplica en marbre tot passejant pel Jardín Botánico Charles Thays. Possiblemt la seva escultura més coneguda pels catalans és la de “La cançó popular” que podem contemplar a la façana del Palau de la Música Catalana, a Barcelona i part de la decoració de la font de la Plaça Espanya també a la ciutat comtal. Passejant per Buenos Aires també podem veure el monument a Mariano Moreno que es troba a la Plaza de los dos Congresos esculpit pel Centanario de la Revolución de Mayo obra encarregada a Miquel. Si anem a la plaça que hi ha davant de la Facultad de Medicina podem veure un conjunt de busts dedicats als qui es consideren els pares de la medicina a Argentina, Miguel Gorman, Agustión Fabré i Cosme Mariano Argerich, que és fill del també metge català Francesc Argerich. Doncs aquesta escultura de bronze també és obra de Miquel Blay.

Un altre nom català que ens ha de sonar, si passegem per Buenos Aires és, Torquat Tasso i Nadal el qual va nàixer a Barcelona el 1852 i el 1985 es va traslladar a Argentina on hi va morir el 1935. Va modelar diferents monuments com el de Esteban Echevarria a la Plaza de San Martín o el de Juan José Paso a la Plaza de la Independencia també pel Centenario de la Revolución de Mayo, amb l’objectiu d’embellir la capital del país i de demostrar al món la importància econòmica d’Argentina amb la política agroexportadora.

Josep Llimona i Bruguera, un barceloní nascut el 1864 també va deixar la seva obra a Buenos Aires amb una font que la comunitat catalana va regalar a la ciutat argentina i que avui podem veure al Parque Rivadavia, “Fuente a la doncella” o “Fuente catalana” més coneguda al barri. Si fa temps que heu estat a Buenos Aires, potser vau veure la font a la Plaza San Martín i és que en un principi, el 1931 la font s’havia instal·lat al Parque Rivadavia però durant la dictadura militar es va considerar que la nuesa de la donzella no era apropiada per estar en un parc on s’hi havia posat una escultura per homenatjar a la figura a la maternitat. Així que es va treure d’allí i després de la pressió dels catalans van aconseguir que la posessin a la Plaza San Martín, curiosament davant del monument a Esteban Echevarría. Fa pocs temps, un grup de veïns del barri de Caballito va aconseguir que tornessin l’escultura al parc al qual pertanyia.

En aquest recorregut per l’escultura catalana no ens podem oblidar de Agustí Querol, qui ha construït, probablement el monument “espanyol” més famós a Buenos Aires, l’anomenat “Monumento de los españoles” però que en realitat s’anomena “Monumento a la Carta Magna y a las cuatro regiones argentinas” i que fou el regal que la comunitat espanyola feu a Argentina en el Centenario de la Revolución. De fet Agustí no va poder acabar el monument, la pedra inaugural del qual havia posat la Infanta Isabel durant els festejos del Centario, qui ho feu fou Cipriano Folguera. Si anem al jardí botànic podrem veure l’escultura del Sagunto realitzada en marbre de Carrara i que representa el fet que va succeir a la ciutat valenciana de Sagunto on la població va preferir sacrificar-se abans que rendir-se al cap cartaginès Aníbal cap a l’any 218 aC. El primer lloc on estava l’escultura fou a la Plaza San Martín, ubicada el 1908 deprès que Eduardo Schiaffino l’adquirís a Europa. Anys més tard es va guardar en un dipòsit municipal, ja que es considerava que tenia un impacte visual no agradable i anys després, el 1961 es va tornar a ubicar en un lloc públic, a la Plaza Espanya. Finalment el 1974 va arribar al Jardín Botánico. Un altre monument que no va acabar fou el del General José de Urquiza, el valencià Mariano Benlliu fou qui concloïa aquesta excepcional obra que es troba a Panamá, Entre Ríos.

La font de la donzella

La font de la donzella

Els primers freds

Els primers freds

Urbici Soler i Manonelles fou un serrallenc que també deixà obres a Buenos Aires. Va neixer al poble de Ferran a la Segarra el 1890 i una de les seves obres més importants és la del Crist al Mount Cristo Rey a la ciutat de Anarpa, New Mexico. A Argentina hi va viure durant 5 anys on va realitzar diferents bust de presidents i va realitzar un viatge per la cordillera dels Andes per tal de realitzar escultures de les diferents tirbus indígenes.

Joan Josep Cardona Morera, seguí els camins de Toquat Tasso i vingué a Argentina atret per les grans possibilitats de treball de principis del s.XX. A Buenos Aires destaca el mausoleu de Marco Avellanada al cementiri de Recoleta i el bust de Domingo F.Sarmiento al Salón de los Pasos Perdidos del Congreso de la Nación però sense cap mena de dubte les seves obres més importants estan a Mendoza on s’hi va traslladar i on molts dels escultors mendozins van ser alumnes seus.

Com molts dels post de catalanades, espero anar-lo ampliant amb el descobriment de la ciutat.

Monumento de los españoles

Monumento de los españoles


One response to “Alguns catalans a Argentina: Escultors

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àssia

Fuet i Mate i Arròs

Turisme per Àssia

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

%d bloggers like this: