Una ruta en el temps enterrat: Fuerte i Aduana de Taylor

El primer detall de la nostra ruta en el temps enterrat serà visitar un dels solars més importants en la història d’Argentina. Per visitar el Fuerte ens n’hem d’anar pràcticament al inicis de la ciutat, al 1580 i desprès, traslladar-nos ja al s.XIX per trobar-nos la gran obra de la Aduana Nueva o de Taylor.

Sistema d'entrada de paquets de l'aduana

Sistema d’entrada de paquets de l’aduana

La Plaza de Mayo va ser el lloc elegit per Juan de Garay, el fundador de la Ciudad de la Santísima Trinidad y del Puerto de Santa Maria del Buen Aire el 1580, per començar la nova colonia. La plaça que veiem avui en dia era en els seus orígens dues places, que posteriorment es van uir per unes galeries, per la recova. La plaça era el centre de la vila on s’hi feia el mercat, els anuncis populars, les execucions, etc. Els terrenys del voltant de la plaça se’ls van repartir els homes imporants de l’expedició de Garay, per exemple aquest és va quedar amb el que avui hi ha el Banco de la Nación. Desprès es van desginar tres solars pels edificis més importants, l’esglèsia, el cabildo i la Real Fortaleza de Don Juan Baltasar de Austria. Un fort que es trobava on avui hi ha la Casa Rosada i com que en aquell temps el riu passava per darrera, el fort estava protegit en tres de les seves quatre cares per un fosar que s’omplia d’aigua quan el riu creixia. A mesura que la ciutat anava guanyant importància també ho feia el seu comerç naval i es feia evident les dificultats que tenien les embarcacions al no haver-hi un port. Així que es vegueren en la necessitat de crear una duana que es va constuir aprofitant algunes de les parets del fort, on avui ha el Museo del Bicentenario i la Plaza Colón que té la forma de la famosa Aduana de Taylor, nom de l’enginyer a càrrec de la seva contrucció.

Per poder descobrir el passat hem d’entrar al museu, d’entrada gratuïta, i desprès de passar per l’arc detector de metalls, hem de baixes les escales que hi ha a l’esquerra on ens trobem en un altre arc, però aquesta vegada un arc més agradable. Resulta que es tracta de l’arc d’entrada a la Aduana Taylor, si mirem al final del passadís que tenim al davant en veurem un altre d’igual. Aquests arcs portaven a un passadís amb desnivell que conectava al riu que s’havia desviat significativament ja que la duana s’havia construït en terreny guanyat a les aigües. El passadís de l’actual museu era el pati de maniobres de la duana on es retiraven els productes o es portaven les mercaderies procedents dels vaixells. Per imaginar-nos la duana ens hem de parar al vell mig del pati de maniobres, on al terra hi ha unes restes de fusta que eren el mecanisme de transport dels paquets. La duana constava de tres part, el ja nombrat pati que s’havia construit sobre un dels fosars del fort, els magatzems, que estaven en el que avui és la plaça Colón i que tenien exacatament la forma redona que té la plaça i la sala adminitrativa que és on avui hi ha l’expoció permanent del museu. On es troba el restaurant i la botiga abans era una de les entrades a la duana i des d’on hi sortia un espigón de fusta que s’endinsava fins a 300m dins del riu i que suposava tot un èxit en l’època perquè per descarregar les mercaderies i els passatgers ja no era necessari pujar-ho a unes barques més petites o mullar-se, amb la possibilitat de perdre fins un 10% de la carga. Aquesta duana era símbol del poder econòmic que tenia Buenos Aires respecte la resta del país pel fet de tenir el port de les mercaderies, es va començar a constuir el 1855 i dos anys desprès es va inaugurar amb un cost de $ 16.000.000 de l’època. La magnificient duana no va durar gaire perque les noves envarcacions se’ls dificultava navegar per un riu poc profund i finalment el 1894 es va demolir i es va seguir guanyant terreny al riu fins a la construcció del nou barri Puerto Madero.

Terra original de l'aduana

Terra original de l’aduana

Per acabar amb la duana, anem cap al restaurant on veurem, entre aquest i la botiga, el terra original de la duana de llosa de Hamburg.

Del fort no en queda pràcticament res ja que va ser demolit i provablement les pedres aprofitades per la gent per les construccions civils degut a que en aquell temps la construcció en pedra era només a l’abast d’obres religioses o del govern. En aquests cas, era pedra procedent de la Isla Martín Garcia. Per veure’n alguna, al baixar de les escales hem d’anar cap a l’esquerra on hi ha la part del museu amb les mostres dels objectes recuperats durant les excavacions. En aquella paret que creua un pont amb restes podem veure una part del fort, de l’antinga tesoria colonial i on hi ha un canyo és perquè era el bastió del fort, és a dir, que estariem, literalment, amb els peus a l’aigua.

Al museu veureu un video, que també està a la web, de com era el que hi havia i el que hi ha. La veritat és que és molt recomanable.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àssia

Fuet i Mate i Arròs

Turisme per Àssia

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

%d bloggers like this: