San Nicolás

Emblema de San NicolasSan Nicolás és un dels barris més transitats de Buenos Aires i un dels que té més història i històries de la ciutat. El primer que hem de fer per delimitar la nostra ruta és ubicar el barri, que queda entre Av.Córdoba, Av. Eduardo Madero, la Rábida Norte, Av.Rivadavia i Av. Callao. Per tant és veí de Recoleta i Retiro, l’avinguda Eduardo Madero el separa de Puerto Madero i Rivadavia, de Monserrat. El seu nom prové d’una capella, San Nicolás de Bari, fundada el 1733 per Domingo de Acasusso que es trobava on avui hi ha el Obelisco i que es va derruir durant l’ampliació de la 9 de julio.

La història d’aquest barri comença amb la fundació de la ciutat de la Santíssima Trinidad de los Buenos Aires en mans de Juan de Garay el 1580 al voltant de la Plaza Mayor o més coneguda avui en dia com a Plaza de Mayo. Un dels carrers que l’envolten, el que passa per la Catedral Metropolitana, que fou la primera església de la ciutat amb el nom de Iglesia de la Santísima Trinidad, és el carrer Rivadavia. De fet, Garay durant la repartició de terres, es va deixar per ell l’illa que avui ocupa el Banco Nación i que temps endarrere fou la primera seu del Teatro Colón.

Amb San Nicolás passa el mateix que amb Monserrat, està a totes les guies de Buenos Aires i passejar-hi es recorre la història de Buenos Aires i d’Argentina, ja que per exemple pels seus carrers hi van passar les tropes angleses durant les invasions de 1806, d’aquí el nom del carrer Reconquista i l’escultura de Santiago de Liniers a la confluencia de Reconquista amb Corrientes. Té edificis emblemàtics i històrics com la Basílica de Nuestra Señora de la Merced que data de 1604 i ja estava situada al mateix lloc que l’actual que data de 1779.

Escriure un post del barri és gairebé impossible si no volem que ens quedi massa llarg. Per això, en aquest primerm ens limitarem a nomenar el que seria el més rellevant i que podem trobar en una primera passejada però amb altres entrades anirem ampliant.

Iglesia y Monasterio Santa Catalina de Siena

Iglesia y Monasterio Santa Catalina de Siena

La primera part ens situem als límits entre Eduardo Madero, Rivadavia, Córdova i 9 de Julio que juntament amb Monserrat fan el “centro” o el “microcentro”, que és el punt neuràlgic de l’àrea financera formant la zona anomenada La City a partir que el 1882 s’hi instal·lés el Banco de la Provincia de Buenos Aires, on avui hi ha un museu. En aquesta zona hi podem trobar l’edifici de la Bolsa de Buenos Aires i alguns dels bancs més importants del país. Per recorrer-la podem optar per dues opcions, la part més social, entre setmana, per veure el dia dels argentins o anar-hi en cap de setmana per gaudir dels edificis amb la tranquil·litat dels carres mig desolats. Pels carrers del microcentro que podríem delimitar entre Av.Mayo, Córdoba, 9 de Julio i L.N.Alem hi ha convents, esglésies, comerços, restaurants, teatres, edificis i palaus que ens permetran recórrer les diferents etapes de la ciutat. El carrer Florida és un dels exemples més clars d’evolució de la ciutat, avui és un centre comercial a cel obert replet de turistes i en el seu passat fou el primer carrer empedrat de la ciutat i l’eix que unia el centre amb la plaça de toros que estava a l’actual Plaza San Martín, a Retiro, i més tard amb un carrer residencial de les millors famílies patrícies de la ciutat, és a dir, dels descendents dels fundadors i de famílies rellevants durant la colònia. No podem deixar de passar-hi, vigilant amb les nostres pertinències, per veure edificis tan destacats com el de les Galerías Pacífico, antigament seu del Museo Nacional de Bellas Artes, i avui un centre comercial o les galería Güemes que ens connecten amb Paris segons el llibre de Córtazar “El otro Cielo” o amb el carrer San Martín on hi ha el Banco de la Província de Buenos Aires, el Museo Histórico y Numismático “Dr. José Evaristo Uriburu i la Iglesia y Monasterio Santa Catalina de Siena. Pels carrers paral·lels, cap al riu, podrem trobar-hi la Basílica de Nuestra Señora de la Merced, el Museo Mitre i el Monsaterio de San Ramón Nonato o l’edifici de la Bolsa. L’avinguda Leandoro N.Alem fou la primera zona guanyada al riu, es remunta a temps del Virrey Vértiz el 1780 amb l’objectiu de construir el Paseo de la Alameda, que Juan Manuel de Rosas va ampliar el 1846 i finalment el 1919 se li va atorgar el nom actual. A l’encreuament d’aquesta avinguda amb Corrientes i hi ha el majestuós edifici de Correos.

Fonts de 9 de julio

Creuant ja 9 de julio ens endinsem cap a una Buenos Aires que recorda el 1900 i els grans palaus i canvis arquitectònics que es dugueren a terme per celebrar el Centario de la Revolución. Una de les places més boniques de la ciutat és la Plaza Lavalle amb el Palacio de Tribunales, el Teatro Colón i el Teatro Cervantes. La part de l’avinguda Corrientes que pertany a San Nicolás és el seu tram més urbanita amb els teatres, cines, cabarets, pizzeries i llibreries obertes fins a les tantes. Però això ho ampliarem al segon post de San Nicolás.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àssia

Fuet i Mate i Arròs

Turisme per Àssia

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

%d bloggers like this: