El Mundial

Si alguna vegada voleu tenir la mateixa sensació que va tenir Eduardo Noriega a “Abre los Ojos” amb aquella Gran Via deserta o voleu saber que se sent després d’una apocalipsi o si teniu ganes de córrer pel mig d’una de les avingudes més amples del món i fins i tot fer-ho despullat sense por que hi hagi un vídeo de vosaltres a internet, heu d’esperar que Argentina jugui en un Mundial. El país “a lo largo y ancho” es para. Literalment. Durant les dues hores que dura un partit de futbol (sense pròrroga o alargue) més un parell per fer la prèvia i recuperar-se de l’emoció després, el país para, apaga motors i es concentra davant d’alguna pantalla. Les escoles deixen de donar classes i posen teles perquè els nens, els professors i tot el personal puguin seguir el partit, les universitats avancen o ajornen els exàmens, les empreses paralitzen les seves activitats i les fàbriques apaguen les màquines per concentrar-se a animar la selecció. El MundialMundial és l’únic moment on tot el país va a una, és igual l’equip del qual siguis aficionat, si estàs a favor o en contra del govern, si menges carn o ets vegetarià, la “celeste y blanca” els uneix a tots en un mateix crit: Vamos Argentina! Dies abans de començar el Mundial, totes les botigues i bars decoren els seus aparadors i els interiors amb detalls blanc i blau cel, els cotxes llueixen banderetes amb els colors nacionals, els balcons treuen a relluir les banderes nacionals i els venedors ambulants ofereixen tot tipus de merchandaising. Tothom es converteix en expert de futbol o si més no, en interessat al futbol. Apareixen porres o prodes, dit així a l’equivalent Quiniela, per tot el país, entre amics, a la feina, al bar, segurament fins i tot a les cues del supermercat. La gent es volca amb la selecció i la defensa a mort. De fet, aquest any han decorat el carrer Rio de Janeiro amb pancartes, algunes tan enginyoses com “Choripan gana a Fesolada” o “Brazil, decime que se siente”, cansonseta que canten a tota hora. La clau d’aquests dies és mirar molt futbol, seguir les seleccions, aprendre els resultats, saber com segueixen els encreuaments passada la fase de grup, si va ser penal o no. Qualsevol conversa gira entorn del Mundial, quan no saps que parlar, ja no cal parlar del temps, només cal dir: “qué Mundial”. A més, l’avantatja d’estar a Buenos Aires, com passa en moltes grans ciutats, és que hi ha molts turistes i gent afincada d’altres nacionalitats, per tant cada dia és una festa i quan arriben les fases eliminatòries sempre hi ha un racó de la ciutat on hi ha alegria i un altre on tenen la tristesa més gran a l’haver quedat eliminats en la tanda de penals o per un gol del rival a l’últim minut.

Personalment, el millor d’aquest Mundial és que per fi molts han après que jo sóc catalana i que fins que el meu país no jugui un mundial, jo escullo selecció a la qual seguir i que aquest any, que si, que vaig amb vosaltres, que vaig amb Argentina i que ja hi anava des del principi, no ara que la “Roja” ha quedat eliminada; que jo ja celebrava els gols d’Holanda. Així que per única vegada en quatre anys, no em poden burxar pel partit perdut o de si Holanda li n’ha fet 5, per si han quedat fora del Mundial, pel ridícul o per la vergonya, que jo vaig amb vosaltres i si, la Messidependencia també la teniu vosaltres els 5 primers gols argentins, 4 del millor del món. Que potser Argentina hauria de veure algun partit del Barça, que Messi sol, no pot, que ell aguanta la pilota fins a tenir 3 jugadors rivals al damunt, però no per “chupon” sinó perquè significa que un company seu està sol. Oferiu-vos!

Maradona

Però d’una cosa podem estar tranquils, que encara que siguem catalans o gallegos, si hi ha un Mundial, passem a segon pla. El RIVAL és Brasil. Els gols contra Brasil se celebren com si fossin gols d’Argentina, els clàxons dels cotxes posen la banda sonora al carrer i la gent crida i s’abraça com si hagués sigut gol a l’últim minut de Messi. Imagineu-vos ahir, Argentina era una festa, la gent cantava “Acá está la columna de Neymar, si puede caminar que la venga a buscar”. Cada gol d’Alemanya era una victoria Argentina. Veure perdre al rival no té preu, tot i que reconec que jo volia una final Argentina-Brasil. Però entenc que guanyar una final contra el teu rival no té preu, però perdre-la és el pitjor que et pot passar. Si no, que aixequi la mà qui prefereixi una final de la Champions Madrid-Barça (amb prossibilitats de perdre-la) o que el Madrid perdi a la fase de grups.

Advertisements

2 responses to “El Mundial

  • F&M

    Ahir ja hi va haver festa a 9 de Julio, al Obelisco, mitja ciutat estava al carrer celebran el triomf, cantant i divertint-se.
    L’himne del Mundial? “Brasil, decime qué se siente / tener en casa a tu papá / Te juro, que aunque pasen los años / nunca nos vamos a olvidar / Que el Diego te gambeteó / que Cani te vacunó / que estás llorando desde Italia hasta hoy / A Messi lo vas a ver / la Copa nos va a traer / Maradona es más grande que Pelé.” amb la melodia de Bad Moon Rising dels Creedence Clearwater Revival.

  • cocuca

    Es una passada com es para el pais, els coles, les fabriques q fort!!! jajaja

    cOcUcA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

Travelingmylife

Blog de viatjes, fotografia y experiencias

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

Bona Vida

Rutes, llocs i racons per no quedar-se a casa

%d bloggers like this: