Villa Clara_Santa Clara i Remedios

0001_Iglesia Mayor RemediosLa província de Villa Clara té dos atractius completament diferents entre ells. Un és el conjunt del Memorial Ernesto Che Guevara i el Tren Blindado i el segon és Cayo Santa María, una petita illa unida a Cuba per una autovia sobre el nivell de mar, famosa per les seves platges paradisíaques, la flora i la fauna que la fan un dels destins preferits pels romàntics de l’arena blanca i els amants del busseig. A més a més la cadena muntanyosa més important del país, Sierra Maestra creua la província per donar-li el toc de naturalesa que fan de Villa Clara una de les províncies més boniques de Cuba.

Santa Clara és la capital de la província i fou fundada el 1689 per habitants de San Juan de los Remedios que s’havien traslladat per raons econòmiques. Durant la guerra de la independència Villa Clara va lluitar amb homes de tota la província i destacant Leoncio Vidal i Juan Bruno Zatas. El fet més important de la història de la ciutat fou durant la Revolución amb la toma del tren blindado per part del Ejercito Rebelde impedint la resistencia enemiga i forçant així la rendició de la ciutat i pràcticament de tot el país.

El nostre pas de Villa Clara va ser més històric que platjero. Tant bon punt vam arribar a l’estació d’autobús vam compartir un taxi fins a San Juan de los Remedios, que de fet, és la porta per anar a Santa María. El centre històric del poble va ser declarat Monumento Nacional i és que segons diuen algunes guies, és un dels pobles més bonics de Cuba. Jo no sé si diria tant, és petitet, amb mig matí ja el tens visitat, té un cert encant però si després no vols anar als cayos potser no val la pena el temps ni els diners gastats. La plaça principal és el Parque Martí on hi ha la majoria dels bars, l’església i la galeria d’art de Carlos Enríquez. Després de recórrer el centre és interessant entrar al museu de Las Parrandas Remedianas (1 C.U.C.), sobre Máximo Gómez i sobretot que un guia t’expliqui que estàs veient. Resulta que les Parrandas és la festa més important del poble i dels voltants, consisteix en un dol de disfresses i carrosses. El poble es divideix en dues colles, Carmen i San Sebastián, cada una construeix durant l’any i en el més estricte secret una carrossa de la temàtica preferida. La nit del 24 de desembre les porten a la plaça central, al Parque Martí i en fan la desfilada envoltats de tota la gent del poble i la dels pobles veïns. Finalment, es decideix quina de les dues colles és la que té la carrossa més bonica, els vestit més ben aconseguits i en quina la gent ha complert millor el seu paper que es basa a estar quiets totalment, com si d’estàtues es tractés. L’origen d’aquesta festa es remunta al 1812 quan un cura amb un seguit de nois sortia la nit del 24 de desembre a fer soroll per despertar els veïns i assegurar-se que anaven a missa del gall. En aquell moment, Remedios es dividia en vuit barris dels quals només en queden dos, Carmen i San Sebastián que són les dues colles que es disputen el títol actualment. Una altra de les catalanades del viatge ens la vam trobar per un dels carrers de Remedios, concretament al nom d’un, Pi y Margall, ja que va ser l’únic il·lustre espanyol que va defensar el dret a la independència de l’illa i fins i tot hi ha una lògia que porta el seu nom.

La posició geogràfica de Remedios va fer que sempre fos un dels territoris més atacats per corsaris i pirates per a la pràctica del contraban fins al punt que algunes de les famílies van decidir marxar i van acabar fundant Santa Clara. La industria del sucre també va tenir un paper fonamental en aquesta regió de Cuba amb la implementació de plantacions de canya i ingenios i amb la creació del ferrocarril.

A Santa Clara, nosaltres vam començar la ruta pel Monumento del Tren Blindado (1C.U.C.), així ens posàvem una mica en història i anàvem entenent la importància del Che en aquesta ciutat. 0001_Monumento al Tren BlindadoResumint, es tracta d’un tren que la guerrilla del Che va fer descarrilar i va impedir d’aquesta manera que arribessin armes a les tropes de Batista i evidentment va augmentar l’armament de les tropes revolucionades. La batalla va ser èpica, entre altres coses perquè va enfrontar a 22 guerrillers amb 408 militars. Va ser el principi del fi per la dictadura militar de Batista.

Al Parque Vidal, que recorda al coronel Leoncio Vidal y Caro hi ha el Palacio Provincial, el Teatro La Caridad, que data de 1885, i el Museo de Artes Decorativas. Si agafem Rafael Tristá ens portarà directamente al Monumento a Ernesto Che Guerava on ens hi espera una estàtua de bronze del Che que va ser inaugurada al cap de 20 anys de la mort del revolucionari. A l’interior del monument hi ha un museu que recorda la vida tan social com revolucionaria d’un dels argentins més famosos del món i un mausoleu dedicat al Che i als altres guerrillers assassinats que estaven amb el Guevara a Bolívia.

0025_Hasta la Victoria SiempreFotos de Cuba, de La Habana i Moments

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àsia

Xanet Xanet .Com

Blog de viatges, experiències i aventures en català

areveure.cat

t'ajuda a preparar el teu viatge, t'acompanya quan l'estàs fent i fa que no l'oblidis a la tornada.

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

%d bloggers like this: