Una ruta en el temps enterrat

Buenos Aires, com totes les ciutats, té un passat i aquest passat, moltes vegades queda enterrat, literalment, per la ciutat moderna. A la Casa del Historiador a Bolívar 466 funciona la Dirección General de Patrimonio e Instituto Histórico que depèn de la Subsecretaria de Patrimonio Cultural del Ministerio de Cultura del Gobierno de la Ciudad de Buenos Aires i conjuntament amb el Centro de Arqueología Urbana que funciona a la Facultad de Arquitectura, Diseño y Urbanismo de la Universidad de Buenos Aires intenten posar en valor la Buenos Aires passada.

Un seguit d’excavacions i la decisió de mantenir i mostrar al públic les restes arqueològiques han fet possible que  puguem recórrer Buenos Aires viatjant en el temps amb part de la imaginació i amb l’ajuda de les fotografies i documentació d’altres èpoques.

Per no fer un post massa extens ens ajudarem força dels links que ens portaran a altres posts on ja hem parlat del que hi havia i sobretot del que hi ha. Així que posem-nos els quets i agafem la càmera que deixarem el s.XXI per unes hores.

ADuana TaylorAcontinuació us comentem la ruta però desprès amb la ajuda d’altres entrades anirem ampliant cada destí per tal de poder imaginar-nos que estem veient en aquelles quatre pedres que avui estan descobertes.

La primera parada, com en moltes rutes en les quals pretenem descobrir la capital del Virreinato del Río de la Plata és a Plaza de Mayo i més concretament on hi ha el Museo del Bicentenario. A la primera Buenos Aires, la de Juan de Garay, on avui hi ha la Casa Rosada hi havia el Fuerte de la Ciudad i el riu passava pràcticament per darrere. Anys més tard, ja en època de Urquiza, es va construir la Aduana Taylor guanyant el terreny al riu. Així que si entrem al Museo del Bicentenario, podrem veure algunes restes d’aquests dos edificis que van marcar història a la ciutat i en l’entrada següent expliquem més detalls.

En sortir del museu haurem d’anar a un dels altres edificis importants de l’època colonial, el Cabildo. Malgrat que Juan de Garay, el 1580,  havia determinat que aquests terrenys fossin per l’administració de la colònia, l’edifici no es va construir fins el 1610 essent una construcció bàsica que es va derruir el 1725 a causa del seu estat de deteriorament. De fet, el Cabildo que veiem avui tampoc fou l’edifici que es contruir el 1725 ja que a partir del 1812 es va anar transformant la fisonomia de l’edifici per adaptar-lo a altres funcions, a la moda de la ciutat i a les apertures de nous carrers.  Així que el Cabildo que hi ha avui a Plaza de Mayo data de 1940. Al museu que hi ha al Cabildo podrem veure totxos originals així com alguna reixa de les finestres.

L’altre punt de Plaza de Mayo que ha estat excavat és el Palacio Municipal, sobre Bolívar. L’edifici que podem contemplar avui també és un seguit de remodelacions i canvis respecte a l’original de 1890, fet que va ocasionar que durant les excavacions trobessin un subsòl desconegut actualment.

Passarem per Defensa, on a la cantonada amb Adolfo Alsina hi ha la casa anomenada los Altos de Elorriaga. Aquests tipus de construccions eren típiques de l’època colonial, els seus propietaris eren comerciants i des de la terrassa, des de los Altos, tenien vistes al riu per poder controlar els vaixells de mercaderies i generalment, a la planta baixa hi tenien la botiga. El Centro de Arqueologia va poder excavar el pou de deixalles que hi havia a la casa. Al costat d’aquesta casa ens trobem amb la Casa Ezcurra on també s’hi van trobar restes de ceràmica i altres objectes dels temps colonials, fins i tot material cultural d’origen africà.

Excavacions davant San Ignacio (2)Seguirem la ruta cap a la Iglesia de San Ignacio, una construcció dels jesuïtes que fa conjunt amb la Manzana de las Luces. En una de les visites guiades de la Manzana de las Luces podrem veure un tram dels famosos túnels que passen pel subsòl de Buenos Aires, que connecten edificis particulars, religiosos i públics de manera secreta i dels quals encara avui no se’n sap exactament ni l’origen, ni la funció. En pocs dies podrem veure a la vereda de San Ignacio unes restes arqueològiques posades en valor i obertes al públic. Per poder imaginar-nos el seu origen, hem de saber que antigament no hi havia delimitada una línia municipal que fes que totes les construccions d’un carrer tinguessin les façanes a la mateixa altura. Per això, aquestes restes que veiem corresponen a un edifici que sortia més que l’església, per tant el que veiem avui és una part perpendicular de la paret que tocava amb l’església. Si busquem fotografies antigues de la zona, ens trobarem amb aquesta construcció que sembla unes galeries que anirien per on avui hi ha la vereda.

També sobre Bolívar, al 373 hi ha un edifici que connecta mitjançant un passatge interior amb Av.Belgrano. Actualment està en obres de restauració i adecuació, ja que serà un hotel. Com és habitual a l’arqueologia urbana s’hi han excavat diversos pous de deixalles perquè estudiar el que la gent rebutjava és una bona manera de saber com vivien. En aquest cas també han torbat restes de ceràmica, tant de l’època colonial com posterior.

Ara anirem fins a Venezuela 469 on hi ha la casa del Virrey Liniers que data de finals del s.XVIII. En realitat la casa era propietat de la família de la dona de Santiago de Liniers, els Sarratea. Avui forma part del conjunt anomenat com la Casa del Historiador on hi té la seu la Dirección General de Patrimonio e Instituto Histórico. En aquest terreny s’hi han realitzat diverses excavacions i algunes de les troballes les podem veure al pati i a la sala d’exposicions de la mateixa casa.

El pròxim pas és caminar per San Telmo fins al Museo de Arte Moderno de Buenos Aires que es troba sobre les ruïnes de la Casa del Naranjo, la que està considerada la casa més antiga de Buenos Aires de la que es té noticia, a San Juan 338, el propietari original de la qual va morir al defensar la ciutat de les invasions angleses. Aquesta casa, de dimensions modestes, era anterior a la Real Ordenanza de 1784 que obligava la construcció sobre la línia municipal. Amb el pas del temps, la casa va patir diverses modificacions com per exemple la dels anys 50 on la Municipalitat va destruir part de la casa original, per fer una casa més “típica de San Telmo” seguint les creences populars de l’arquitectura colonial. Avui podem veure’n les restes dels fonaments d’aquesta casa en una de les sales de conferències del museu d’art.

Antiguo Edifcio de la Fundacion San Telmo (aljibe)Al sortir d’aquí anirem cap al que serà una rèplica d’una pulperia de l’època colonial, a Defensa 1344, a l’antic edifici de la Fundación San Telmo. En aquesta casa també hi estan fent excavacions on la primera part es va centrar en el pou de deixalles, pel mateix motiu que hem comentat anteriorment.

Per últim, acabarem la visita tancant el cicle de les fundacions de Buenos Aires, si hem dit que la fundació de Buenos Aires correspon a Juan de Garay i va ser al que avui és la Plaza de Mayo, hem d’afegir que en realitat, Pedro de Mendoza va fer un primer assentament el 1536 al Parque Lezama i és allí on ens dirigirem ja que també hi han realitzat excavacions salvant les dificultats de la parquització actual i de la gran quantitat de gent que el creua al llarg del dia.

Com ja hem comentat anirem detallant punts d’aquesta ruta i augmentant-la al llarg dels dies. El Centro de Arqueologia Urbana ha celebrat aquest any la primera setmana dedicada a aquesta pràctica, amb xarrades, vídeos i visites a diversos llocs excavats amb el líder del projecte; però si esteu interessats en més detalls, podeu visitar el seu blog on hi ha, fins i tot, un mapa arqueològic linkejat als diferents documents. Sens dubte un mar de coneixements històrics, culturals i sobretot, arqueològics.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àssia

Fuet i Mate i Arròs

Turisme per Àssia

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

%d bloggers like this: