Recorregut Complet per Recoleta

Encara que tinguem poc temps per passejar per Buenos Aires, el que no podem deixar de fer és descobrir algun dels racons de Recoleta i altres amb temps. Els imprescindibles són el Cementerio de Recoleta, la Basílica del Pilar i el Centro Cultural Recoleta. També podem anar al Museo Nacional de Bellas Artes i a veure la Floralis Genèrica.

Emblemes de BairesCitats els llocs més importants, us proposo una ruta per recórrer el barri i no deixar-se pràcticament res, si pot ser no fer-la en dilluns, ja que els museus tanquen. Rellegint-la, potser ha quedat una mica extensa, per això potser haurem d’escollir entre alguns dels museus que hi ha, si la volem fer tota en un dia i deixar pels dies de pluja els museus que ens quedin.

La primera parada del barri és el Cementerio de Recoleta, un cementiri que data de 1820, considerat el segon més important del món a causa del gran nombre de personalitats que hi ha enterrades, com Premis Nobels, Presidents de la Nació i Eva Perón, entre altres. El Cementerio de Recoleta us el recomano que el passegeu amb una de les visites guiades gratuïtes que hi ha de dimarts a divendres a les 9:30, a les 11h o a les 15h, els caps de setmana s’ha de consultar. Suposant que voleu aprofitar al màxim el dia, per tant a les 9:30h ja esteu dins del cementiri, a l’entrada esperant per la visita, que acostuma a durar 1h. Quan acaba la visita, dediqueu una mitja hora recorrent l’altra part del cementiri, en total són les 11h del matí, em sembla que és hora d’esmorzar. Si esteu en plan turisme-guiri podeu creuar la plaça que hi ha davant del Cementiri i anar fins a Presidente Ramón Quintana on hi ha el Bar Notable La Biela, aviso, els preus s’ha de tenir ganes de pagar-los, el típic esmorzar porteño és el “cafe con leche con dos mediaslunas”.

Amb la panxa plena anirem cap a la Basílica de Nuestra Señora del Pilar creuant la plaça Ramón J. Carcaño on hi ha un monument a Ramón Falcon, un cap de polícia assassinat a causa dels incidents anarquistes que es van dur a termer a la ciutat a principis del s.XX. La Basíl·lica va ser consagrada com a tal el 1936; la visita al seu interior és obligatoria i a més a més sapigueu que hi ha un petit museu de l’ordre dels Recoletos des d’on tindreu una vista privilegiada del cementiri.

Al sortir de la Basíl·lica podem apropar-nos al Centro Cultural Recoleta, que està als terrenys que formaven part del monestir dels Recoletos, i veure alguna de les exposicions que hi ha i fins i tot anar a un museu on la premisa principal és “Prohibido No Tocar”, destinat més pels nens, obert fins a les 17:30h entre setmana i de 15:30 a 19:30 els caps de setmana a $35 l’entrada. El següent punt és descobrir la “plaza Francia” que en realitat és la Plaza Intendente Alvear, on si , una fira d’artesans i un grapat d’actuacions a la gorra que serviran per descansar i dinar al parc. Aquesta plaça rendeix homenatge a Torcuato de Alvear, un intendent de la Ciutat de Buenos Aires i impulsor d’obres i millores a la ciutat com la Avenida de Mayo. A la mateixa plaça hi ha un bust que ens recorda al nomenat intendent i una escultura de Marcelo.T de Alvear, el fill de Torcuato. I si caminem una mica més, fins a la Plazoleta María Campos hi podrem contemplar el monument a l’avi dels Alvear, Carlos María de Alvear, obra de Antoine Bourdelle.

El que podem fer ara és passejar pel Bajo de Recoleta, per tant creuarem la Avenida del Libertador fins a la Plaza Dante i també creuarem la Avenida Presidente Alcorta pel pont, fins al Parque Thays. En totes dues places hi ha diverses escultures que les decoren. Des de dalt del pont tindrem una panoràmica de la Facultat de Dret i de la Floralis Genèrica, a la Plaza de las Naciones Unidas. El següent pas serà anar cap aquesta flor d’acer inoxidable i alumini de 18tn de pes. Al costat de la plaça hi ha l’edifici del Canal 7 on al seu interior hi ha el Museo de la Televión Pública, que obra fins a les 16h. L’entrada és gratuïta i la visita és curta, a no sé què tinguis la sort que l’encarregat tingui ganes d’ensenyar-te l’entramat de la televisió i et porti a veure els platós i altres secrets de la tele.

Creuant la Avenida Figueroa Alcorta, anirem cap a la Plaza República Oriental del Uruguay, presidida per un monument al General José Gervasio de Artigas i un a Aristóbulo del Valle, polític i cofundador, juntament amb Leandor N. Alem, de la Unión Cívica Radical, un partit polític creat arran de situació política de la “Generación del 80”. Aquesta plaça, temps enrera, era on el River Plate hi tenia la cancha.

La Biblioteca NacionalsSi tornem a creuar la Avenida del Libertador, ens trobarem davant del monument a Eva Duarte, a la Plaza Eva Duarte, on també hi ha el monument al Papa Juan Pau II. De fons podrem contemplar l’estrany edifici de la Biblioteca Nacional construït en els terrenys on hi havia el Palacio Unzué, casa presidencial, on hi va morir la mateixa Evita. D’aquest palau només en queda una part que era la casa del xofer i de la seva família, avui en dia, és un cafè amb entrada al carrer Austria, que ens pot servir com a punt de descans per recuperar forces.

Si anem cap a la Avenida las Heras trobarem l’entrada al Museo del Libro y las Letras obert de 14h a 19h de dimarts a diumenge. Podem seguir la ruta per Agüero fins a Guido i per aquest carreret ens trobarem al vell mig de “La Isla”una de les zones més selectes de la ciutat. Des de la rotonda Gelly y Obes veurem el darrera del monument a Mitre, així que anirem cap allí per veure’l de a prop. Baixant per República del Líbano estarem creuant la Plaza Mitre pel mig on hi ha una font en homenatge al poeta libanès Gibran Khalil Gibran, una estàtua del polític britànic George Canning, una del metge argentí Luis Agote i una del coronel Argentino del Valle Larrabure.

La plaça de la vora és l’autèntica Plaza Francia on hi ha el “Monumento de Francia a la Argentina” que pretén ser una unió de les dues nacions. Davant de la plaça hi ha el Museo Nacional de Bellas Artes que ens obra gratuïtament les portes des de les 12.30h fins a les 20.30h entre setmana i des de les 9.30h els caps de setmana. L’entrada del qual és totalment recomanable, ja que et fa un recorregut per la història de l’art de el complet i a més a més té exposició d’art argentí molt interessant. Molts caps de setmana hi fan visites guiades temàtiques que ens poden servir per endinsar-nos al món de l’art. Al costat del museu hi ha el Paseo de las Esculturas un espai a l’aire lliure d’escultures on cada cert temps canvien l’exposició i un llac característic, ja que la gent hi va a fer navegar els vaixells de joguet.

El recorregut per Recoleta segueix en direcció al Palais Glace una antiga pista de gel remodelada com a centre d’exposicions. Ens haurem d’arribar a Posadas 1725 per poder veure, amb entrada gratuïta, exposicions com per exemple la del World Press Photo. Davant del també anomenat Palacio Nacional de las Artes hi ha la Plaza San Martin de Tours, el patró de la ciutat amb una escultura que recorda el gest que va tenir San Martin al compartir la seva capa amb un ancià. També hi trobarem assegut entre arbres centenaris, a Emilio Mitre, un enginyer i periodista de la segona meitat del s.XIX.

Monumento a Carlos PellegriniAra podem endinsar-nos al que els porteños anomenen la Paris de Buenos Aires, part que comparteix amb el barri de Retiro, i és que la Avenida Presidente Quintana i la Alvear tenen algun dels palaus més macos de la ciutat, alguns dels hotels més luxosos de la província i algunes de les botigues més exclusives del país. Si anem per la Av.Alvear, arribarem a la Plazoleta Dr. Carlos Pellegrini on hi ha les ambaixades de Brasil i de França, que recupera el Palacio Ortiz Basualdo i un monument al que fou president d’Argentina per dos anys, com a conseqüència de la Revolución del Parque del 1890, que va suposar la renúncia del President Celman. El final del recorregut és pel carrer Arroyo on en un raconet hi ha la Plaza Cataluña (llàstima d’aqueta ñ) i una rèplica de la Font de Canaletes.

Em sembla que després de la ruta proposada quina millor manera d’acabar-la que bevent de la font més famosa pels culers.

Si us seveix, aquí teniu un tríptic per portar a la butxaca. Recoleta.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

Bona Vida

Rutes, llocs i racons per no quedar-se a casa

%d bloggers like this: