Flores

San José de Flores és el nom compost pel partó de la primera capella del barri, San José i pel cognom del propietari de les terres, Juan Diego Flores. Quan Juan Diego Flores va morir, a principis de 1800, el seu fill va prendre la decisió de fundar un poble, així va destinar tres parcel·les: una per la plaça, una altra per l’escorxador i la tercera per l’església i va vendre les altres per a la construcció de cases. Per ser una de les zones que creuava el Camino Real que connectava amb Perú, avui la Avinguda Rivadavia, contava amb nombroses pulperías, els bars de l’època colonial i a poc a poc, San José de Flores va ser un dels pobles més importants dels afores de la Capital. La primera línia del ferrocarril argentí que començava a l’actual Plaza Lavalle i passava per Flores fins a la Floresta, va ajudar a convertir Flores en una de les zones més importants d’estiueig de finals del s.XIX on les personalitats porteñes s’hi construïen les seves quintes. De fet, alguns dels veïns de la zona eren de la talla de Juan Manuel de Rosas o Justo José de Urquiza, la casa del qual va ser testimoni de fets històrics tant importants com la proclamació de la Constitució de 1853 o la firma de la unió de Buenos Aires a la resta del país el 1859, conegut com el Pacto de San José de Flores.

0007_PueyredonAvui en dia, l’avinguda Rivadavia és l’arteria principal del barri i la que el divideix en dos, Flores Norte i Flores Sud o Bajo Flores que és la zona més pobra. És en aquesta zona on hi ha el barri coreà conformat entre Av. del Trabajo, Carabobo, Castañares i La Plata. Però els coreans no són l’única comunitat que es va instalar al barri, ja que la comunitat armènia i la jueva també han deixat la seva impronta i actualment encara hi tenen presencia, per exemple a Carabobo al 734 hi ha la Iglesia Evangélica Armenia. La comunitat basca també va ser una de les més importants del barri, majoritàriament al voltant de l’estació, ja que com era habitual d’aqueta comunitat, repartien la llet per tota la ciutat.

La plaça principal del barri és Plaza Flores que oficialment s’anomena Plaza General Martín de Pueyrredón i que antigament era la zona d’estacionament de les carretes, de fusilaments i el lloc de congregació per a les festes. El monument del General Pueyrredón és obra de Rafael Fernández i es troba envoltat d’arbres entre els quals destaca un fill del garrofer que el mateix general tenia a la seva quinta. A la mateixa plaça hi ha altres escultures com Las Tres Gracias de Alberto Balietti, Contravient de Pietro Antonuccio i Canción de Enrique Suarez Marsa. La plaça té un fet curiós i és que aquest terreny va ser destinat com a plaça des dels inicis del poble i per tant, mai s’hi ha construït. En un estudi d’arqueologia urbana van localitzar un pou d’aigua de pluja que amb el temps es va anar tapant, així que les excavacions van descobrir-hi objectes del s.XVIII i XIX com botelles de cervesa, pipes de colin i altres objectes quotidians de la història de Flores.

Davant de la plaça, creuant Rivadavia hi ha la Basílica de Flores. La primera que edificaren datava de 1800 quan era només una capella de fang; l’actual de 1879, obra de Emilio Lombardo i Benito Panuzzi. La parròquia està envoltada de tres passatges de vianants que li donen una particularitat única a tota la ciutat. Al costat de l’església hi ha una seu del Banco de la Nación Argentina que data de 1909, l’arquitecte del qual fou Carlos Nordmann.0008_Retoño algarrobo de Pueyrredón

Un dels exemples de cases d’estiueig sorgides amb l’arribada del ferrocarril es troba a Artigas 202 on hi ha la Casa de Marcó del Pont anomenat Bueanaventura Miguel Marcó del Pont y Ángel, fill del comerciant català establert a Vigo, Ventura Marcó del Pont i Bori. Seguint la història d’aquesta casa es pot seguir la història de la ciutat, ja que el que va començar com una quinta d’estiueig per estar allunyada de la ciutat va acabar essent la casa particular dels senyors per la febre groga que va patir el centre de la ciutat la segona meitat del s.XIX. El 1976 va ser declarada Monumento HIstórico Nacional i actualment és un centre cultural.

El barri té un dels cementiris més importants de la ciutat, el Cementerio de Flores on el tercer dissabte de mes hi fan visites guiades. A Nazca 371 hi ha el Museo Histórico Vecinal de Flores Blanca Angélica Gandini que conté objectes de les famílies que han viscut al barri.

Tota la zona on hi ha el cementiri es coneix com el Bajo Flores, una zona una mica lletja per anar-hi al vespres o amb les càmares a la mà. Un punt curiós del barri, límit amb el barri Parque Chacabuco és a l’avinguda Carabobo on hi ha el barri coreà, és totalment un viatge al país asiàtic.

Avui en dia, parlar de Flores és parlar del Papa, ja que és el barri on es va criar, a Membrillar 531. Un altre dels punts curiosos del barri és que hi ha el camp de futbol del San Lorenzo de Almagro, un club típic de Boedo. Sobre l’avinguda Directorio, al 2389, hi ha el Bar Notable La Farmacia que el nom ja us pot donar una idea sobre la decoració.

Fotos

0004_Iglesia de Flores


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àssia

Fuet i Mate i Arròs

Turisme per Àssia

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

%d bloggers like this: