Buenos Aires Celebra

Japo (3)Una de les coses que no t’esperes de Buenos Aires, de fet, de cap ciutat del món, és que fagin activitats culturals gratuïtes. Doncs resulta que aquí fan moltes coses gratis, per exemple, fan unes jornades gastronòmiques on ja hi ha participat la cuina italiana i la catalana, on vingueren cuiners catalans. L’any passat va cantar Josep Carreras gratuïtament a la Ciudad del Rock o, el mateix cap de setmana, hi havia una trobada de totes les comunitats que hi ha a Buenos Aires al Museo del Immigrante i la llista d’activitats podria seguir amb molts més exemples però avui parlarem del “Buenos Aires Celebra”.

A Festivals i Esdeveniments anuals ja vam nombrar el Buenos Aires Celebra com una integració a la ciutat a totes les col·lectivitats que la formen, moltes de les quals han col·laborat a fer que Buenos Aires sigui como és actualment.

El calendari per al 2014 és:

– Diumenge 16 de maig: San Patricio. Evidentment la comunitat irlandesa s’ajunta a fer la desfilada de San Patrick, hi ha cervesa i sandwichos típics. La comunitat irlandesa d’Argentina és la sisena comunitat més gran del món d’aquest origen. La principal onada d’immigrants vingueren entre el 1830 i el 1850.  Un dels irlandesos més coneguts és el Almirant Brown considerat el pare de la Fuerza Naval Argentina.

– Dissabte 12 d’abril: Escocia. La comunitat escosesa és una de les més tradicionals de Buenos Aires, ja hi havia presència d’ells abans de la Revolución de Mayo. Al post de Iglesia Presibeteriana San Andres del Centro i els Escocesos hi ha una mica més sobre els fets que relacionen aquest poble tan particular amb Argentina. En el Buenos Aire Celebra potser hi falten algunes ressenyes culturals del país, tradicions i aportacions a la cultura porteña, algunes tan importants com el futbol. A la tarde hi acostuma a haver la clàssica desfilada de tratges tradicionals que val a dir que la comunitat escosesa és una de les que més crida l’atenció.

Calabria– Diumenge 13 d’abril: Calabria. La regió de Calabria és la punta de la bota d’Italia. És una de les comunitats d’italians més nombros a Argentian juntment amb la genovesa. La cuina mediterrània atreu l’atenció de tots els qui s’apropen a la festa però sense cap mena de dubte els protagonistes de la jornada sempre són els embotits a la calabresa dels que només per la pinta ja val la pena pagar.

– Diumenge 27 d’abril: Siria. Aquesta la tinc pendent de visitar.

– Dissabte 10 de maig: México. És una de les noves d’aquest any. La música, les tradicions i el menjar picant són alguns dels atractius de la jornada. Els immigrants mexicans, com d’altres països centre o sudamericans són dels últims temps. Per tant, encara no tenen una gran tradicció dins de la cultura porteña però ja comencen a fer-se notar, sobretot, amb restaurants per tota la ciutat.

– Diumenge 11 de maig: País Vasco. Com passa amb les italianes, les comunitats espanyoles són de les que és gent congreguen. Els pintxos, tot i que res a veure amb els del Euskadi, la truita de patates, el pernil salat i la paella són els plats més buscats pels visitants. Els bascos sempre acompanyen el dia amb balls característics i molta cultura, com aportacions de la comunitat a la cultura argentina. Fins i tot algun any conviden a cuiners professionals a fer classes de cuina en directe. Per mi, és una de les més treballades, han arribat a posar cartells simulant els noms dels carrers.

– Diumenge 18 de maig: Paraguay. Queda pendent pel 2015

– Dissabte 24 de maig: Ecuador. Pendent

– Diumenge 25 de maig: la Pàtria. El dia que es celebra la Revolución de Mayo.

– Diumenge 1 de juny: Kosher. La cultura jueva és sense cap mena de dubte una de les més importants. La comunitat jueva argentina és de les més grans del món, llocs com Once en són l’exemple i menjars com els niños envueltos o els kipes formen part de la gastronomia de moltes familes.

– Diumenge 27 de juliol: Perú.

Escocia-Tartan– Dissabte 6 de setembre: Día de la Luna. Es tracta d’una tradició oriental d’origen xinès que es celebra el dia 15 del vuité mes solar del calendari xinès i és una de les tradicions més importants. El menjar característic és el pastís de lluna.

– Diumenge 7 de setembre: Festival de les col·lectivitats. El parc del Planetari s’ompla de totes les comunitats que participen en les festes de la ciutat. És un molt bon moment per veure diferents cultures, algunes de les quals no tenen el seu dia al calendari anual, probar menjar nous i aprendre sobre els seus balls i tradicions.

– Diumenge 13 de setembre: Brasil.

– Diuemnge 14 de setembre: Galicia. Aquest és nou d’aquest any, així que haurem d’aprofitar.

– Diumenge 20 de setembre: Chile.

– Dissabte 4 d’octubre: Austria

– Diumenge 5 d’octubre: Italia. Els tanos es mereixen un post a part, particular i al nivell dels gallegos. Tant España com Italia són els dos països que més immigrants han aportat a Argentina, qui no té un padrí español és perquè el té italià. La festa que fan sempre està al nivell d’una bona festa mediterrània, música, balls, cants i menjar.

– Diumenge 18 de novembre: Croacia. Com sempre, el menjar és l’estrella de la jornada. En aquest cas el gulaš amb ñoquis, un plat tradicional que té tantes receptes com padrienes croates, húngares, eslovenes, cheques,  austríaques, etc. hi ha al món. I és que la pròpia gastronimia croata té influències eslaves, húngares, turques i fins i tot italianes.

– Dissabte 1 de novembre: Grecia. La musaka és la reina de la jornada, per menjar aquesta lassagna d’auberginies val la pena fer les llargues cues.

– Diumenge 2 de novembre: Polonia. Vestits de colors, danses i chucrut. El plat estrella, el bigos, el plat nacional que conté chucrut i una barreja de carns. La recepta tradicional diu que son carns de caça i bolets, a la manera d’estofat i és que bigos en polac significa desordre . També hi havia pierogi, una especie d’empanada bullida farcida de patata i ricota i el chori polac que era un “chori” amb chucrut. Evidentment a tot això se li han se sumar els postres dolços on destacava la poma.

– Dissabte 15 de novembre: la comunita-afro. Aquest també és nou d’aquest any i és que la comunitat afro fou molt important en l’època de la colonia ja que els portaven com a esclaus. Les seves costums, dances i rituals encara es conserven avui en dia.

– Diumenge 16 de novembre: Líbano

– Dissabte 29 de novembre: Rússia

España-Paella– Diumenge 30 de novembre: España. Sempre és un dels que més gent convoca i no només perque hi hagi molts descendets d’espanyols sino perque tant la cultura com el menjar atreuen molt i és que és difícil resistir-se a un bon entrepà de pernil, una truita de patates o una paella, que vindrien a ser els plats estrella españols per a qualsevol argentí.

Altres anys han celebrat els paísos nòrdics, japó i armenia, per exemple. És a dir que sempre hi ha comunitats que es van canviant entre elles per tal de fer dinàmic el calendari.

Armenia. La terra de les roselles i els albercocs, del Monte Ararat i l’arca de Noé, tot i que actualment, físicament, es troba en territori turc. La terra de la gastronomia de la padrina amb plats com el pasha bereg, el shish kebab i el lahmadjo. La veritat és que una de les celebracions que més m’han agradat, estava tot molt ben preparat, amb part cultural, balls i danses i menjar.

Japó. Tant la comunitat japonesa com la xinesa acostumen a cridar l’atenció per la gran diferència cultural que hi ha amb Argentina. La primera immigració massiva de japonesos fou degut a la Segona Guerra Mundial, provinents de l’arxipelag de Okinawa i amb el temps van anar obrint, majoritàriament, tintoreries. Les dances tradicionals i els vestits típics son els protagonistes de qualsevol celebració nipona.

Sembla que la idea de juntar-se per compartir cultures i gastronomia ha agradat i ja ho han extés a Buenos Aires Celebra Regiones, que seguint amb la mateixa idea, porten a Capital les costums de les diferents regions del país, com per exemple el passat 17 i 18 de maig que van fer el Cuyo, és a dir Mendoza, San Juan i San Luis.

Algunes fotos més sobre aquest tema les pots veure fent click

S’ha de recordar qu els esdeveniment es suspenen per pluja, generalment es passen al dissabte següent, si no hi ha una altra celebració programada. De tota manera convé anar mirant a la web de turisme de la ciutat per si hi ha algún canvi en el calendari. Per lo general es celebren a Av.de Mayo però a vegades ho fan a Plaza San Martín o a las Barracas de Belgrano.

Aquestes activitats congreguen molta gent, així que us donem dos consells des de l’experiencia. El primer, porteu-vos el beure i el segon, i més important, si hi aneu dues o més persones dividiu-vos. M’explico, per qualsevol cosa de menjar haureu de fer dues cues, una pel tíquet i l’altra per retirar el plat, per tant que cadaun es posi en una cua diferent. Tranquils, la de demanar el menjar sempre va més lenta que la de pagar. No us desespereu per la lentitut, gaudiu el dia…

En quan tingui el calendari dels pròxims anys, l’aniré compartint


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àssia

Fuet i Mate i Arròs

Turisme per Àssia

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

%d bloggers like this: