Guantánamo_Baracoa

Bahia MielBaracoa, que és nom d’origen aruaco que significa “ciutat de les aigües”, és allí on neix Cuba, la primera villa fundada pels espanyols el 1512 amb el nom de Villa de Nuestra Señora de la Asunción de Baracoa. És un dels racons més emblemàtics del país, no només per la seva història si no per la seva geografia i cultra, té mar, riu i muntanya, manté moltes tradicions i costums tant culturals com culinaries. La Ciudad Primada és la terra del cafè, de la xocolata i del cacao i per arribar-hi s’ha de recorre La Farola, la carretera que li dóna entrada, que és una espècie de port de muntanya amb corbes tancades però que a la vegada ofereix un paissatge espectacular.

Pels voltants de Baracoa hi ha el Parque Nacional Alejandro de Humboldt i els rius Toa, Miel i Yumurí. Però sense cap mena de dutbte la formació geològia més coneguda és el Yunque de Baracoa que es tracta d’una elevació de terra d’uns 500m resultat de l’erosió, es troba a uns 10 km de la ciutat.

El Yunque ja se’l va trobar Colón quan el 27 de novembre de 1492 va arribar a Baracoa, que en aquell moment estava ocopuda per arawacos. Anys més tard, Diego Velázquez Cuellar va fundar el port i la villa, essent així la primera població espanyola a l’illa. Els primers caciques que es van enfrotantar als espanyols foren Hatuey i Guamá. Per aquell temps, Baracoa fou la capital política i eclesiàstica fins que el 1515 es translladà a Santiago de Cuba. Degut als diversos atacs de corsaris i pirates que va patir la ciutat, es va construeir, entre 1739 i 1742, un sistema defensiu, el Fuerte de Matachín, el Fuerte de la Punta i el Castillo de Seboruco. Degut a la Revolución Haitana, ja al s.XVIII, van arribar a Baracoa diverses families franceses que van incentivar la producció de mel i canya de sucre i van introduir les plantacions de cafè, les de coco i plátans.

Yunke

Les tres fortaleses tenen, avui en dia, usos molt diferents. El Catillo de Seboruco de Santa Bárbara, que es troba sobre un turó, és un hotel. El Fuerte La Punta que va es construir a l’entrada del port amb l’objectiu de protegir-lo és un restaurant. Per últim, el Fuerte de Matachín, que defensava la Bahía de Miel i l’entrada a la ciutat per terra i per l’est, és avui en dia el Museo Municipal de Baracoa. Aquest Museu, d’entrada 1C.U.C. és un resum de les tradicions de la ciutat i de la seva història.

El centre històric, declarat Monumento Nacional, és petit, té un carer principal, el José Martí amb la plaça anomenada Parque de la Independéncia i l’esglèsia  Nuestra Señora de la Asunción on hi ha la única creu que es conseva a Cuba de les 29 que va portar Colón, la V Cruz de Parra; el nom li va ja que quan Velázquez la va trobar estava envoltada de fulles de parra. També podreu comprar en qualsevol dels seus carrers un cucurucho, un dolç fet a base de coco i envolicat amb la fulla de la palmera en forma de con.

Rio Miel (2)Passejant per la Bahía de Miel, trobareu un caminet secundari, seguiu-lo i us portarà fins un pont de fusta que creua el riu Miel. A l’altre costat hi ha el Parque Majayara. Si gireu cap a l’esquerra creuareu tota la zona dels campesinos fins que arribareu a l’entrada del parc on s’haurà de pagar 3C.U.C. si es vol anar a la Playa Blanca, 2 C.U.C. per anar al mirador i 5 C.U.C. per anar a Las Cuevas del Agua. Nosaltres vam arreglar el preu per anar a les coves, hi vas amb un “guia” local, és a dir, un noi dels que viu a la zona i et porta fins a les coves a través d’un dels paissatges més bonics dels que hem vist a Cuba. Aquest parc és una de les zones més importants d’arqueologia cubana ja que s’hi han trobat un conjunt de galeries subterránies amb grabats petroglífics, camins de les comunitats aborígenes com els tains i construccions de canals d’aigua. Tota aquesta zona és rica en palmeres i el bosc és propi pels caragols de colors típics de Cuba, la Polymita picta. Per entrar a les coves d’aigua et deixen uns frontals ja que és realment fosc. És tracta d’unes cavitats naturals amb aigua per banyar-se. Desprès tornes cap a la casa del camperol on “t’inviten” a cafè i fruites. Evidentment, si vols, et venen fruites, café, xocolata i oli de coca i evidentment, tant si compres com si no, els has de deixar una propina al guia i als de la casa. La veritat és que val la pena per passar-hi una tarda o fins i tot un dia. És interessant l’intercanvi cultural i veure com viuen al camp, el nostre guia va ser Claudio Luís Camejo Fuentes, així tot sencer ens ho va donar, la veritat és que un noi molt senzill i que de seguida ens va oferir casa seva per domir, matar un porc i fer un gran asado. Llàstima que només ens quedavem una nit a Baracoa i ja teniem casa!

Sense cap mena de dubte un dels millors indrets de l’illa. He de confessar que nosaltres hi vam estar molt poquet, de fet va ser l’extra del viatge i quina sort haver-ho pogut descobrir, perque a mi és el que més em va agradar. La llàstima és que Baracoa dóna per estar-hi mínim dues nits.

Fotos de Cuba, de La Habana i Moments

Parque Majayara

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Judaísmo para Dummies

¡Bienvenidos! Esperamos que este sitio sea de utilidad para todos, como herramienta para acercarnos al Creador y vivir el Judaísmo con alegría cada día.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àsia

Xanet Xanet .Com

Blog de viatges, experiències i aventures en català

areveure.cat

t'ajuda a preparar el teu viatge, t'acompanya quan l'estàs fent i fa que no l'oblidis a la tornada.

%d bloggers like this: