Sancti Spíritus_el Valle de los Ingenios

El Valle de los Ingenios fou durant gran part de la història de Cuba la font d’ingressos més important de la província de Sancti Spíritus i una de les més importants del país, ja que és on hi havia les plantacions de canya de sucre i els ingenios, és a dir, les cases colonials on es desenvolupava la industria del processament de la canya de sucre per obtenir rom, alcohol i sucre. Aquesta industria és el sector agro-industrial més important durant tota la història de Cuba. La canya de sucre va ser introduïda a Cuba pel seu conqueridor, Diego Velázquez que la va portar de Santo Domingo, on allí la hi havia portat Colón. El fet que Cuba no tingués grans quantitats d’or ni de metalls preciosos feia que la illa no acabés de desenvolupar-se econòmicament com altres indrets conquerits pels espanyols; per això Hernando de Castro va sol·licitar al rei, cap a meitats de 1500, la implantació de trapiches o exprimidores de canya, tal com funcionava a Santo Domingo. Cap al 1600 ja hi havia al país unes 60 exprimidores per treballar aquest producte. Amb el temps va anar desenvolupant-se aquesta indústria i al 1800, amb la màquina del vapor, Cuba ja era una de les màximes productores mundials del blanc dolç.

Manac IznagaDes del Mirador de La Loma del Puerto es poden veure les tres valls productores de canya de sucre, la de San Luis, la de Santa Rosa i la de Agabama-Méyer, però malauradament, actualment no s’hi veu ni una canya de sucre de les més de 50 milles de sucre que s’operaven a la industria al s.XIX, treballades per més de 11.000 esclaus en 56 ingenios. Algunes de les famílies més importants de la industria foren els Iznaga-Borrell i Brunet. La casa de Manaca Iznaga és la que actualment està en més bon estat desprès de la reconstrucció. La casa en si és un restaurant però per 1C.U.C. es pot pujar a la torre de 44m d’alt per observar l’extensió de terreny que tenia la família. Cada casa de senyors tenia una torre vigília des d’on es controlava el territori i el treball dels esclaus, des d’on s’avisava dels horaris i sobretot des d’on es donava l’alerta si un esclau intentava escapar-se.

San IsidroUna altra visita és anar a San Isidro de los Destiladeros, 1C.U.C.; unes ruïnes que estan excavant amb la intenció de fer la reconstrucció de tot un ingenio que fou classificat com una fàbrica pre-industrial i que funcionava totalment amb mà de obra esclava. Actualment han reconstruït la torre, de menor dimensions que l’anterior i una part de la casa que corresponia a Don Pedro Malibrán i datava de 1838. La resta s’ha d’imaginar ja que només hi ha les restes de les cases dels esclaus, la bugaderia i el tren jamaiquino, és dir, el sistema de cocció i evaporació de la canya per obtenir el sucre. S’anomena tren ja que és tractava d’un conjunt de fins a cinc olles alineades per on circulava la melassa i alimentades per un únic foc que escalfava la primera caldera i des de la qual s’anava passant la calor a les següents, d’aquesta manera és podia aprofitar més l’energia calorífica i reduir el consum de llenya ja que només amb la calor de la crema de les restes de la canya de sucre ja obtenien gran part de l’energia necessària. La canya es posava en la primera olla, la clarificador, on es netejava el guaraco, les altres dues calderes és on es produïa l’evaporació i les altres dos on es concentrava la melassa.tren jamaiquina

Pels voltants hi ha vestigis del sistema hidràulic que desviava l’aigua del riu per poder dur a terme el procés de l’obtenció del sucre. També hi ha canals que porten a un aljub per recollir l’aigua de la pluja i d’aquesta manera abastir les necessitats humanes.

Tot aquest territori està lligat a l’esclavitud que es va viure a Cuba que durà molt més temps del que socialment fou ben vist, fins al punt que les potències angleses i franceses van deixar de comprar el sucre provinent de Cuba perquè estaven en contra, o això deien, de l’esclavitud que Espanya encara permetien a l’illa. Aquest fet va afectar notablement a l’economia de Cuba i per tant a la d’Espanya i va començar a germinar la idea de independència de la colònia que ja es començava a sentir entre els intel·lectuals del moment així com la necessitat de l’abolició de l’esclavitud.

De tota manera la industria del sucre sempre ha estat lligada a la història de Cuba, tant en l’època colonial com amb els tractats amb els nord-americans en la neocolònia i en el temps de la Revolución. Malauradament les noves tecnologies, l’aparició del sucre de remolatxa, cultivat a Europa i per tant abaratia els costos de transport del sucre de les Antilles. La falta de modernització en la industria cubana i la sobreexplotació de les terres han acabat per casi extingir aquesta industria de Cuba.

 La torreEl Valle de los Ingenios el vam visitar amb taxi privat, ben aviat, així evitàvem les aglomeracions de gent. I a mig matí ja anàvem camí del pròxim destí. Per la zona us oferiran guaraco que és el suc de la canya de sucre extret de la seva forma més primitiva, és a dir, premsant-la. No en compreu, us got val 1 C.U.C. desprès per la carretera, en qualsevol poblet en podreu prendre per 1 nacional, és a dir, 1/25 part del que us demanaven per ser turistes.

 Fotos de Cuba, de La Habana i Moments

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Judaísmo para Dummies

¡Bienvenidos! Esperamos que este sitio sea de utilidad para todos, como herramienta para acercarnos al Creador y vivir el Judaísmo con alegría cada día.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àsia

Xanet Xanet .Com

Blog de viatges, experiències i aventures en català

areveure.cat

t'ajuda a preparar el teu viatge, t'acompanya quan l'estàs fent i fa que no l'oblidis a la tornada.

%d bloggers like this: