Esmorzar

Un dels moments que més m’agradava d’anar al bar era aquella mitja hora entre classe i classe i demanar un entrepà de fuet, amb un cafè i llegir La Contra. A Argentina això és impossible, primer perquè no tenen el concepte d’entrepà petit per esmorzar, segon perquè no coneixen el fuet i tercer perquè La Vanguardia no ha emigrat (hi ha El País). Així que tinc dues opcions, una és esmorzar a casa i l’altra és adaptar-me a l’esmorzar argentí, ja que passem del salat català al dolç porteño.

El típic esmorzar és un café con leche y tres medialunas. On et pregunten, ¿de grasa o de manteca? La diferència física rau en que les primeres serien com les banyes del croissant (veure la foto de facturas, seria la primera começant per la dreta) i les de manteca, un minicroissant (veure la foto de facturas, seria la segona começant per la dreta) L’altra opció per esmorzar són les típiques torrades amb melmelada i mantega. A més a més, en alguns bars amb el cafè et porten un vaset, de glopet, amb suc de taronja (generalment no és natural).

FacturasTambé tenen les facturas que són uns pastissets de diferents tipus. Poden estar farcits de crema, de codony i evidentment de dulce de leche. Curiosament, moltes de les factures tenen noms religiosos com per exemple bolas de Fraile, suspiro de monja i sacramentos o militars com cañoncito, l’origen dels quals ve dels pastissers anarquistes del s.XIX que els posaven aquest nom com a protesta dels estaments poderosos de l’època.

A l’hora de berenar inclouen l’alternativa de un tostado, que seria un bikini o mixte nostre però gegant, a l’estil del pa de motlle del Parrot’s i aquí és on entro jo. Així que quan vaig a esmorzar demano un cafè expresso (no, no en jarrito)  i un tostado, però degut a la mida del tostado, i al preu, només és una alternativa si el comparteixo amb algú.

Cafe y MediaslunaEl cafè se’l reserven més per xerrar, no és habitual veure que la gent se’l demani per esmorzar. Però si que poden ser les 8 de la tarda i enlloc d’una mitjana damunt de la taula, hi ha un cafè. Fins i tot a la nit, la gent queda per fer un cafè. Jo li trobo dues explicacions, una perquè la cervesa s’acostuma a vendre en botelles de 1l i si vols un porrón, que seria la nostra mitjana, és casi tan cara com la botella de 1l i la segona explicació és que com que el cafè és aigualit, pràcticament no et treu la son.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

Bona Vida

Rutes, llocs i racons per no quedar-se a casa

%d bloggers like this: