La fi d’una etapa

Barolomé Mitre

Barolomé Mitre

El 1862 es va celebrar una assemblea de la qual sorgí Bartolomé Mitre com el nou president de la nació. El fet més destacat de la seva presidència fou la malaurada Guerra de la Triple Aliança o la Guerra de Paraguay. Aquesta guerra enfrontà Brasil, Argentina i Uruguay contra Paraguay. La raó? el desenvolupament que estava tenint Paraguay a mans de Francisco Solano López, que tot i que d’una manera poc democràtica havia aconseguit que el seu país fos un dels capdavanters de Sur-Amèrica, essent el primer en tenir ferrocarrils, telègraf, marina pròpia i importants indústries que l’autoabastien sense la necessitat d’haver de comprar a Europa productes manufacturats i ni tan sols tenia deute extern. Tot això no agradava gaire als seus veïns i sobretot els dos últims punts no agradaven gens ni mica a Europa que va fer la vista gorda quan la Triple Aliança li van declarar la guerra. La gran majoria dels habitants d’Argentina estaven contra aquesta guerra desigual, on Paraguay, malgrat tenir una població molt menor que la dels seus adversaris va defensar el seu el territori sense cap mena d’ajuda i d’una manera més heroica del que els aliats s’haguessin pogut imaginar en un principi.

A més a més, les lluites entre les províncies i Buenos Aires seguien, ara contra el govern de Mitre envers la centralització del país i contra els reclutaments forçats per anar a la Guerra del Paraguay.

El 1868, quan s’acabava el període legislatiu de Mitre, aquest va recolzar públicament la candidatura de Domingo Faustino Sarmiento, ja que aquest, com a governador de San Juan havia recolzat a Mitre contra les lluites internes. El 12 d’octubre del mateix any, Sarmiento assumeix la presidència de la República, mentre seguia la Guerra de la Triple Aliança.

Sarmiento és conegut com el Maestro degut a que durant la seva presidència es va donar molta importància a l’educació. Va crear les primeres escoles, el Col·legi Militar i l’Escola Naval, l’Observatori Astronòmic i la Facultat de Ciències Físiques i Matemàtiques, així com la fundació de diversos diaris i revistes. També es va realitzar el primer cens nacional on va quedar en evidència les grans extensions territorials deshabitades que tenia el país i l’altíssim índex d’analfabets que hi havia, més del 70%. També va impulsar la immigració, sobretot creant diverses colònies agrícoles al litoral i va millorar les condicions sanitàries i higièniques de la ciutat de Buenos Aires per tal d’evitar una altra epidèmia, a més a més, va propulsar la creació d’un nou cementiri, el Cementerio de Chacarita.

Mentre tant Urquiza, qui havia recolzat la Guerra del Paraguay, en contra del que volia l’opinió pública entrerriana i s’havia a apropat al President Sarmiento, invitant-lo fins i tot al Palacio San José, es va crear enemics que acabaren amb la seva vida a l’abril de 1870.

El 1874 va acabar la presidència de Sarmiento i en les pròximes eleccions va sorgir president Nicolás Avellaneda amb el Partido Autonomista Nacional (P.A.N.) qui havia guanyat a Mitre que era el representant del Partit Nacionalista i a Alsina en el Partit Autonomista.

Durant la presidència d’Avellanada es va patir una crisi econòmica ja que internacionalment, havia caigut el preu dels productes que Argentina exportava. Aquesta crisi va fer agafar força a la nova Ley de Aduana de caire proteccionista, allunyant-se de la política lliurecanvista amb Anglaterra que durava des dels temps de la Revolución de Mayo el 1810. El principal punt que ajudà a sortir de la ciris va ser l’arribada de Le Frigorifique, un transport refrigerat que mantenia la carn a 0ºC i així en feia possible la seva exportació a Europa. Aquest fou el punt d’inflexió a les exportacions argentines ja que un any més tard ja es va desenvolupar una nova tecnologia per poder transportar la carn a -30ºC i així Argentina es va convertir en exportador de carn vacuna a Europa.

La mateixa crisi, que havia començat a Europa, i els avenços ens transport, van afavorir l’arribada d’immigrants a Argentina augmentant notablement la població al país.

Durant el període d’Avellaneda es van fer notable les batalles contra les tribus que habitaven el sud d’Argentina, aquella terra que en deien “deshabitada”. Ja Adolfo Alsina, Ministre de Guerra d’Avellaneda va delimitar la frontera aixecant forts i excavant rases per impedir que els indis robessin el ramat. Julio Argentino Roca va succeir a Alsina com a Ministre de Guerra, el 1877 i va començar una ofensiva per guanyar territori per Argentina, així es com es dugué a terme el que es coneixeria com la Campaña del Desierto de Roca, que li donaria popularitat per presentar la seva candidatura a la presidència de la nació, càrrec que ocupà a partir del 1880. De fet el governador de Buenos Aires en aquells moments, Carlos Tejedor es va aixecar contra la presidència de Roca, el qual va aconseguir sufocar la revolta i va traslladar el govern nacional al poble de Belgrano, l’actual barri de Belgrano, fins que s’establí la federalització de Buenos Aires ciutat i s’establí així un Estat Nacional Consolidat amb Roca com a Primer President.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

Bona Vida

Rutes, llocs i racons per no quedar-se a casa

%d bloggers like this: