Palacio de las Aguas Corrientes

Palacio de las AguasL’edifici que ocupa tota la illa de Riobamba, Viamonte, Ayacucho i Córdoba, al barri de Balvanera, és un dels que més llegendes té a Buenos Aires. Que si es va construir per a ser la seu del Gobern, que si en realitat les peces que el decoren, fabricades a Anglaterra, anaven a la Índia però misteriosament, van acabar a Buenos Aires, que si era el palau d’una rica familia de comerciants, etc. Però en realitat, segons ens expliquen a la visita guiada del museu, la finalitat del singular edifici sempre ha estat clara. En realitat el que s’anomena palau fou un dipòsit d’aigua amb capacitat per a 72milions de litres d’aigua per abastir tota la ciutat de Buenos Aires de finals del s.XIX. La següent pregunta, desprès d’un “si clarooo, un dipòsit i el mio sirve para regalo del día de la madre…” és i llavors perquè sembla un palau? Doncs per que les autoritats encarregades de gestionar el progecte sanitari de Buenos Aires, en realitat volien que aquest acabés essent un monument a la higiene per demostrar que la ciutat es preocupava per la salut dels seus habitants.

Des de la segona meitat del s.XIX es van obrir les portes d’Argentina als immigrans degut a la falta de mà d’obra per a fer “creixer” un país. El context mundial, on hi havia un sobrant de població a causa de la segona revolució industrial i les facilitats que posava Argentina van fer que en poc temps, la població del país creixes exponencialment, fins al punt que al 1895, 2 de cada 3 habitants eren extrangers, la població d’Argentina va passar de 1869 a 1914 de casi 2milions d’habitants a més de 7,5 i la de Buenos Aires va augmentar de uns 180.000 a més de 1.500.000. Aquesta arribada massiva de gent va fer que la ciutat no estigués preparada i les condicions d’amuntegament que patien els immigrants van desencadenar epidèmies de còlera i de febre groga, deixant en evidencia la falta de sanitat i higiene que es patia a la Buenos Aires de finals del 1880.

CIMG6894Mentre la ciutat era “petita” la gent aconseguia l’aigua dels “aguateros” uns venedors ambulants que extreien l’aigua del Río de La Plata i desprès, a les cases, es deixava reposar en grans tenalles de fang perque sedimentés. Les families més benestants podien tenir un “aljibe” al pati que recollia l’aigua de la pluja. La situació va canviar amb l’augment de població que va patir i les conseqüències que hem comentat anteriorment. Així que el 1869 es va innaugurar, a Recoleta, una planta de filtrat, que és l’edifici que avui ocupa el Museo Nacional de Bellas Artes.

Aquesta planta no aconseguí proveir tota la ciutat i a més a més no acabava amb els problemes de sanitat,per això el Govern es va veure obligat a buscar una alternativa. Va contractar l’enginyer hidràulic John Frederick Bateman, evidentment anglès i famòs pel seus sistema de canalització de Manchester, per a la realització d’un pla sanitari que solucionés el problema de la provisió d’aigua i de la sanitat, per mitjà d’una xarxa de clavegueram.

Així fou com nasqué el dipòsit de Buenos Aires que com que la premissa era que l’obra fos un monument a la sanitat i a la higiene, acabà tenint, exteriorment, l’estructura d’un palau. L’edifici, de tres plantes, és un conjunt 180 columnes que, en el seu moment, sostenien 12 tancs capaços d’emmagatzemar 72milions de litres. El disseny final del dipòsit data de 1886 i la seva contrucció, iniciada una any desprès, va acabar el 1894. La idea era que la Planta de Recoleta agafés l’aigua del riu i que mitjaçant màquines de vapor i filtres, la filtrés, per emmagatzemant-se, posteriorment, en els tancs del Palacio de las Aguas Corrientes, situat en un dels punts més alts de la Buenos Aires de 1880. Des d’allí, per mitjà de la gravetat, l’aigua arribava a tots els punts de la ciutat de l’època.

Detall del Palacio de las AguasPoc ens imaginem l’interior de l’edifici, veient el seu exterior. Aquest, que tenia que ser de gran bellesa ja que es trobava en una de les zones més riques de la ciutat, estava format per més de 300.000 peces de ceràmica provinents de Londres i 130.000 totxos esmaltats que li donaven a l’edifici una policromania exepcial. El remat va ser amb la col·locació dels escuts de les províncies d’Argentina. Les peces arrivaben en vaixell i totes elles tenien un número que indicava la posició exacta en la que havien d’anar a l’edifici segons el plànol, ja que cada peça i totxo estava preparada segons la seva funcionalitat.

L’interior, era totalment diferent, res de grans menjadors i salons per convidats com podia fer pensar el seu exterior, l’interior estava format per una estructura de ferro fos procedent de Bèlgica, perfectament ensamblada i que forma una autèntica obra mestra, essent una de les construccions d’aquest estil, més importants al món. Com ja hem comentat, l’interior estava format per tancs d’aigua.

Aquest edifici és un altre dels exemples de la Buenos Aires de la dècada dels 80 (1880) que mirava i copiava tot lo europeu. L’edifici té les peces exteriors d’origen anglès i l’esquelet belga, el projecte és obra d’un estudi anglès (Bateman), el disseny exterior el va dur a terme un noruec, la direcció de les obres va ser a càrrec d’un suec i la construcció va ser encarregada a una companyia italiana.

El Palacio de las Aguas Corrientes, declarat Monumento Histórico Nacional el 1987, va tenir una vida, relativament curta ja que la ciutat seguí creixent i l’aparició de l’electricitat va fer que els nous edificis puguessin ser més alts, fent que d’aquesta manera l’aigua no pogués proveir a tota la població i que per falta de pressió no pogués arribar als pisos més alts.

Avui en dia, l’edifici forma part de la companyis AySa-Agua y Saneamiento Argentinos S.A. i al seu interior hi trobem, a la planta baixa oficines, a la primera planta el Museo del Agua y de la Historia Sanitaria i els tancs d’aigua s’han convertit en arxius de plànols i d’informació relacionada amb el tema o amb sales d’exposicions.

Museo del Agua y de la Historia Sanitaria_Riobamba 750, 1r pis. De dilluns a divendres de 9 a 13h. Visites guiades dilluns, dimecres i divendres a les 11h.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

Bona Vida

Rutes, llocs i racons per no quedar-se a casa

%d bloggers like this: