San Cristóbal

Part de la zona que actualment és el barri de San Cristóbal existeix des de que Juan de Garay va fundar Buenos Aires, el 1580, com una ciutat rectangular amb els límits a les actuals Arenales, Av San Juan i des del riu fins al carrer Gascón. La resta del que avui és la ciutat i per tant, part de San Cristóbal era camp. El primer propietari d’aquestes terres va ser el Capitán Alonzo de Vera. Temps desprès s’hi van instal·lar l’ordre religiosa dels Bethlemitas. El 1869 es va aprovar la creació de la parròquia de San Cristóbal, fet que marcava l’inici del barri i l’augment de població al delinear-se els carrers i edificar-se cases. Cap als inicis de 1900 la població del barri va anar creixent degut a la onada d’immigració que va rebre el país, les principals nacionalitats eren espanyols, bascos, italians, francesos i uruguaians. Fins i tot es va crear la Plaza Euskera amb una pista de pilota basca i una capacitat per a 4000 espectadors. Amb la immigració del moment també van arribar les idees anarquistes i per motius que comentarem en l’apartat d’història però principalment per a millorar les condicions dels treballadors i establir els drets laborals, durant la setmana del 7 de gener de 1919, coneguda com la Semana Trágica, hi va haver al barri una vaga dels treballadors metal·lúrgics dels tallers de Pedro Vasena que va tenir un final amb més de 700 morts i 2000 ferits. El lloc on hi havia la fàbrica és on avui en dia hi ha la Plaza Martín Fierro. Actualment, a la plaça hi ha un bust de Carlos Gardel i un altre de l’escriptor José Hernandez.

0011_Lateral de lesglesiaLa diversitat religiosa del barri és una mostra dels seus inicis immigrants ja que hi podem trobar mostres de cristians, islamistes i budistes. A Sarandí 951 hi ha la Asociación Budista Argentina, a Alberti 1500 hi ha la Mezquita Al-Ahmad del Centro Islámico de la República Argentina i Jujuy2181 la Iglesia de Nuestra Señora de Luján, a Rincón 827 la de Ntra. Sra. del Huerto, a Carlos Calvo 3111 la Parroquia de Santa Cruz i a Jujuy 1241 la que dóna nom al barri, la Parroquia de San Cristóbal.

La Parroquia de Santa Cruz es va construir a imatge de la Catedral de San Patrik de New York i forma part de la comunitat irlandesa. Anys més tard va ser declarada Sitio Histórico ja que el 1977 durant la dictadura de Videla van ser segrestades i desaparegudes 12 persones, entre elles Madres de la Plaza de Mayo. Recomano entrar al blog de “La Santa Cruz, refugio de resistencia” i veure el documental sobre aquest fet.

Si passegem pel barri, un dels més petits de la ciutat, delimitat per les avingudes Independecia, Entre Ríos, Juan de Garay i el carrer Sánchez de Loria, no podem deixar d’entrar a algun dels seus bars emblemàtics, els més coneguts el Bar de Cao i el Miramar tots dos considerats Bares Notables. El Bar de Cao, a Independència i Matheu, actualment és cosí germà del Café Margot de Boedo, ja que tots dos formen part del grup Los Notables juntament amb el Federal, La Poesía i el Celta Bar, per tant els sandwichos de pavita tornen a ser els protagonistes. Si teniu ganes de fer una picada, diuen que és un dels millors de Buenos Aires, afirmació que no puc corroborar ja que no soc molt fan de fer picades fora de casa però si que us recomano i potser abans que el sandwich de pavita una hamburguesa, son béstials! I per ajudar-la a baixar, res millor que una cervesa artesana. El Bar de Cao data de 1915 i va ser obert per dos germans asturians, Pepe i Vicente Cao. L’altra opció és la Rostiseria Miramar a Sarandí també d’origen espanyol però aquesta vegada gallec; gallegos dels de veritat.

Sigui quin sigui el bar que trieu, deixeu-vos una mica de forat per anar a fer un gelat a la famosa gelateria el Saverio, Av.San Juan 2816. El negoci té més de 100 anys i el seu origen recau a Francesco Saverio Manzo un immigrant italià. Ràpidament el lloc va ser un dels més famosos de la ciutat i fins i tot diuen que un dels preferits per Carlos Gardel.

Abans o desprès de sopar, segons l’agenda, podeu anar a San Juan, 3255 que hi ha el Espacio Cultural Julián Centeya i  veure una obra de teatre, una pel·lícula o escoltar un concert de música.

Com a curiositat, a l’avenida Jujuy intersecció amb San Juan hi ha una gran quantitat de “bazars” i botigues d’utensilis per a cuinar.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àssia

Fuet i Mate i Arròs

Turisme per Àssia

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

%d bloggers like this: