20 de juny: Ruta Belgraniana

El 20 de juny es commemora el “Paso a la Immortalidad del General Manuel Belgrano”.

Solar BelgrenoEl 3 de juny de 1870 va néixer a Buenos Aires, Manuel José Joaquín del Corazón de Jesús Belgrano, concretament al solar on avui hi ha l’edifici Calmer, a l’Av.Belgrano, 432. Era fill d’un ric comerciant d’esclaus i d’una criolla de l’interior que li van poder oferir una vida d’estudis, així que va estudiar a Salamanca i a Valladolid la carrera de dret, retornant al país el 1893. Durant la seva estada a Europa va tenir contacte amb les noves idees liberals i revolucionaries que no va dubtar a implantar al Virreinato del Rio de la Plata.  Com a primer secretari del Consulat del Virreinat, que estava situat al carrer San Martín 135, va proposar fomentar l’educació i capacitar a la gent en oficis. Durant les invasions angleses va col·laborar en la defensa de la ciutat amb les milícies criolles i a partir d’aquí va començar una vida política participant activament a la Revolución de Mayo i als Cabildos Abiertos que es van dur a terme a l’edifici del Cabildo, que avui, desprès de diverses modificacions, encara es conserva. Va ser nombrat vocal de la Primera Junta i desprès el van enviar en tasques militars a l’expedició del Paraguay. El 27 de febrer de 1812 va crear la Bandera Argentina per a donar als seus homes un símbol que els unís en la lluita. Les seves tasques militars van prendre el protagonisme de la seva vida i el van enviar al Nord on va liderar l’èxode jujeño i va aconseguir les victòries en les Batalles de Tucumán, el 24 de juliol del 1812 i de Salta, el 20 de febrer de 1813. Finalment, va entregar el seu exèrcit a San Martín el 1814 a la Posta de Yatasto i tots dos van participar del Congrés de Tucumán de 1816 que acabà declarant la Independència d’Argentina. 4 anys més tard de veure la independència de la seva Pàtria, la qual va entrar en un seguit de guerres civils, Belgrano morí en la mateixa casa on va néixer, pobre a l’haver donat els seus estalvis per a la formació d’escoles.

Altos de EzcurraPel que fa a la vida privada, Belgrano va tenir dos fills, una nena, Manuela Mónica del Corazón de Jesús, fruit del romanç que va tenir amb Dolores Helguero a Tucumán i un nen, Pedro Pablo que també va nàixer d’una relació extramatrimonial . Manuela va nàixer el 4 de maig de 1819 mentre Belgrano estava en campanya militar i a principis d’any del 1920 la va reconèixer com a filla donat-li en herència els terrenys que la Municipalitat li havia entregat en agraïment per les seves victòries. Pedro Pablo era fill de María Josefa Ezcurra, de la que Belgrano s’havia enamorat el 1802 però la proposta matrimonial de Belgrano no va ser acceptada pel pare d’ella ja que els negocis de la família de Manuel Belgrano ja no eren tan pròspers. Així que María Josefa es va haver de casar, per ordre del seu pare, amb un cosí seu però el matrimoni no va funcionar ja que el marit d’ella es va pronunciar a favor del Rei durant la Revolución de Mayo i per això va acabar tornant a Espanya. María Josefa va anar al Nort amb Belgrano on, el 1813, va nàixer Pedro Pablo que finalment va ser adoptat per la seva tieta, Encarnación Ezcurra, que estava casada amb Juan Manuel de Rosas i li van canviar el nom pel de Pedro Pablo Rosas i Belgrano. María Josefa Ezcurra vivia a la casa coneguda com los Altos de Escurra que encara avui queda com a exemple d’arquitectura de 1830 i que podem observar a Alsina, 463. Al costat d’aquesta també hi ha una altra mostra d’aquest tipus d’arquitectura que és los Altos de Elorriaga, la casa data de 1812.

Per fer-nos una idea de com era Belgrano, anirem a la Plaza de Mayo on davant de la Casa del Gobierno hi ha el seu monument, inaugurat el 1873. Al Museo del Bicentenario, darrea de la Casa Rosada, ens podrem situar contextualment en el moment històric que va viure Manuel Belgrano.

Mausoleo de BelgranoEl que avui es coneix com el Colegio Nacional de Buenos Aires, Bolívar al 363, a finals del s.XVIII era el Colegio Real San Carlos i allí fou on Belgrano va completar els seus estudis secundaris.

El final del recorregut de Belgrano ha de ser a la Iglesia de Santo Domingo on hi ha el mausoleu de Belgrano. A més aquesta església va ser protagonista durant les invasions angleses, al seu interior podem veure banderes angleses capturades durant les batalles amb els invasors. I també hi ha banderes espanyoles que Belgrano va capturar durant les Batalles de Salta i Tucumán.

Ja que Belgrano va morir pobre no va poder ser enterrat a l’interior de la Iglesia de Santo Domingo, com si hi estan els seus pares, va rebre sepultura a l’atri de l’església. Passats els anys, un grup d’estudiants van iniciar una campanya per a  fer-li un mausoleu al General, el qual va ser inaugurat el dia de l’aniversari de la mort del Pròcer de 1903, obra de l’escultor italià Ettore Ximenes. Al costat de la porta, al terra, hi ha una placa que recorda el lloc original on va estar enterrat Belgrano.

Tota aquesta ruta es pot complementar amb la ruta històrica dels Inicis d’un País, tant per la zona en la que les dues rutes es desenvolupen, com pel context històric.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àssia

Fuet i Mate i Arròs

Turisme per Àssia

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

%d bloggers like this: