Museo Nacional Ferroviario Raúl Scalabrini Ortiz

Edifici_Museo Nacional Ferroviario Raúl Scalabrini OrtizEl Museo Nacional Ferroviario Raúl Scalabrini Ortiz és una sorpresa només obrir la porta, la gran quantitat d’objectes que s’hi exposen i l’ordre casi caòtic en que estan fan que et submergeixis en un altre món. El museu es va crear el 1971 i temps desprès se l’hi va posar el nom del pensador, filòsof, periodista, escriptor i poeta, entre altres, Raúl Scalabrini Ortiz, que de fet era topògraf de professió, com a homenatge al seu treball per nacionalitzar els ferrocarrils. Al mateix museu podem veure mostres dels escrits a favor de la nacionalització que va presentar a Juan Domingo Perón.

El museu, ubicat en l’ex edifici de Ferrocarriles Argentinos, és tracta d’una col·lecció força completa de tot allò que té relació amb els trens i ens ajuda a fer-nos una idea de l’evolució de l’Argentina. El punt negatiu és que no hi ha cap tren exposat. M’han dit que durant la Noche de los Museos tenen permís per mostrar el Coche Presidencial que utilitzava Perón, el mateix que va utilitzar el Papa Juan Pablo II a la seva visita a Argentina. Només poden aquella nit, ja que forma part d’una col·lecció privada.

La història del ferrocarril argentí està 100% lligada a Gran Bretanya i a la Revolució Industrial. La xarxa ferroviària d’Argentina  va ser la tercera d’Amèrica, les dues primeres van ser la dels Estats Units i la de Canadà, i la desena xarxa del món. El primer viatge en tren va ser de 10km, el 29 d’agost de 1857 i va anar des de Plaza del Parque, on hi ha avui el Teatro Colón, fins al poble de San José de Flores, l’actual barri de la Floresta. La primera locomotora que va recorre territori argentí va ser La Porteña, construïda a Anglaterra per The Railway Foundry Leeds. La Porteña està exposada al Museo del Transporte de Luján.

Durant l’època de Mitre, es va duplicar l’extensió de la la xarxa ferroviària firmant un contracte amb empreses angleses. Anys més tard, el president Nicolàs Avellaneda va vendre completament la xarxa als anglesos l’any 1887. Aquests, més interessats en els seus beneficis que en fer créixer el país fundant pobles, creen noves línies però sempre amb el sentit d’exportar matèries primes cap a Anglaterra. No va ser fins a finals de 1940, sota el govern de Perón, que s’aconsegueix nacionalitzar els ferrocarrils però durant els posteriors governs militars i sobretot amb la venta de la  xarxa als anglesos,  amb Menem al poder, han fet que els ferrocarrils argentins mai hagin sigut gaire argentins.

El museu consta de 3 sales i dos plantes altes. En una sala hi ha la taula que hi havia al Tren Presidencial i també hi podem veure la vaixella amb l’escut de la Nación gravat tant a plats, copes, tasses com als coberts. En una altra sala hi ha la maqueta mòbil del Ferrocarril Nacional Gral.Roca que estava ubicada al Hall de l’estació de trens de Constitución. A la mateixa sala hi ha fetxadors de bitllets, tacòmetres, galvanòmetres, cintes mètriques per a les quadrilles de les vies, telèfons portàtils, teodolits, telègrafs i elements relacions amb els bombers. També hi podem veure un mata formigues o estufes de llenya. Hi ha una menció a part al maquinista Savio, el maquinista de la Locomotora 191, el tren presidencial. Actualment, a la zona del Gran Buenos Aires, al partit d’Escobar, hi ha una localitat que s’anomena Maquinista F.Savio. També podem veure-hi maquetes de vaixells que tenien relació amb els trens, per exemple el buque Don Benito, de 1906, que transportava el carbó des de Gran Bretanya per fer funcionar els trens o el ferrobarco “Carmen Avellaneda” de 1940 que tenia capacitat per transportar 15 cotxes de passatgers i 30 vagons de càrrega.

Fanals_Museo Nacional Ferroviario Raúl Scalabrini Ortiz

A la última sala de la planta baixa hi ha una resum de la història del ferrocarril a Argentina. On aprens coses com que el 1863 es va crear l’empresa Ferrocarril Central Argentina de capital totalment anglès. O que el 1966 es van transformar quatres cotxes Pullman Hitachi en cotxes cine. També la febre groga va tenir el seu paper en la història dels ferrocarrils argentins i és que es va habilitar una part d’aquell primer Ferrocarril del Oeste per transportar els morts de l’epidèmia des de l’estació de Bermejo, actual Jean Jaures, fins al Parque de los Andres per enterrar-los al que acabarà essent el Cementerio de Chacarita. La primera locomotora a vapor construïda a Argentina data de 1883 i es va anomenar “Primera Argentina”. El 1990 la xarxa ferroviària ja tenia 16.563 km d’extensió.

Placa_Museo Nacional Ferroviario Raúl Scalabrini OrtizEn una de les sales altes hi podem veure la vida dins d’un tren. Ens rep una vitrina amb gorres de maquinistes i una altra amb vaixelles, olles, pales de forner i tot d’utensilis relacionats amb la cuina, com un marcador de raviolis. També hi ha una col·lecció de màquines d’escriure, de comptar i de sumar o algunes màquines de fotografia, una de les quals data de 1902. Fins hi tot hi ha lavabos i piques de rentar-se les mans.

Museo Nacional Ferroviario Raúl Scalabrini Ortiz_Avenida del Libertador, 405. Obert de dilluns a diumenge de 11:30h a 18:30h. Gratis tots els dies. Visita 1h.

Advertisements

One response to “Museo Nacional Ferroviario Raúl Scalabrini Ortiz

  • Eva i Aleix

    Veig que hi ha coses ben interessants per BA que desconeixo!
    Doncs la veritat és que fa temps que no anem per l’Urgell i la Segarra, ens apuntem la recomanació de la ruta dels castells de Sió, i a veure si la pròxima escapada que fem és per aquestes terres!
    Una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

Bona Vida

Rutes, llocs i racons per no quedar-se a casa

%d bloggers like this: