Retiro

0001_RetiroSe’n diu Retiro al barri que creix al voltant de l’Estació de trens, però que va ser abans el barri o l’estació?

Doncs resulta que el governador de Buenos Aires, quan Argentina encara era el Río de la Plata, es va construir una casa de camp en aquestes terres allunyades de la ciutat, que va batejar com “El Retiro”. Agustín de Robles Lorenzana, el citat governador, va viure a finals del s.XVII pricipis del s. XVIII mentre la primera locomotora que va circular per Argentina va ser la Porteña, en l’època de Mitre i corria l’any 1857. Per tant, va ser primer el barri que l’estació.

Quan Lorenzana es va vendre “El Retiro” la zona va quedar per a la compra-venda d’esclaus. Al 1801, es va construir a la parcel·la que avui correspon l’avinguda Santa Fe, Maipú i M.T.Alvear, la Plaza de Toros de Retiro amb capacitat per a 10.000 espectadors i on es duien a terme las corridas dels diumenges i dels dies festius. La plaça va ser demolida 18 anys desprès ja que una ordenança de la ciutat  prohibia aquest “espectacle”.

Durant el pròxims anys la zona va ser escenari de batalles en les dues les invasions angleses amb presència de diverses casernes entre les quals hi havia la que va utilitzar San Martín per al seu “Regimiento de Granaderos a Caballo” o les tropes de Urquiza, el 1852, quan van ocupar-les desprès de la batalla de Caseros.

Durant el 1856, al peu de la barranca, es va construir el dipòsit de gas de la Compañía Primitiva de Gas que mitjançant canonades feia arribar el gas per il·luminar els carrers fins a la Plaza de la Victoria, l’actual Plaza de Mayo.

0022_200 anys de vidaUna remodelació, al 1860, va començar a enjardinar el que seria la Plaza San Martín i el 1862 s’hi va inaugurar una primitiva escultura eqüestre de San Martín. Aquest monument que va ser la primera estàtua eqüestre que hi havia a Argentina, fou obra del francès Louis Joseph Daumas. El 1910, es va adornar tal qual la podem contemplar avui en dia per obra de l’alemany Gustav Erbeilen.

Potser el fet històric que més va canviar la fisonomia de la ciutat de Buenos Aires de mitjans de 1800 va ser la epidèmia de febre groga dels anys ’70 ja que va fer que tota la classe alta porteña es desplaces de les seves cases cèntriques de Defensa i Plaza de Mayo, cap al nord. I així barris com Recoleta, Belgrano o Retiro van deixar de ser barris perifèrics per convertir-se en zones de classe aristocràtica. Així que van començar a aparèixer els palaus per la zona nord de la ciutat, a la Plaza San Martín encara hi queden el Palacio Anchorena, que és l’actual Palacio San Martín i el Palacio Paz o Círculo Militar, que és com es coneix avui.

Desprès d’altres modificacions a la plaça,  Charles Thays pare i posteriorment Charles Thays fill van transformar-la en el que podem gaudir actualment.

Probablement la zona més turística del barri sigui la Plaza San Martín i els seus voltants. La plaça és l’exemple de modificació que comentàvem anteriorment a causa de la febre groga; així aparegueren el Edificio de Parques Naturales que és un edifici d’estil neogòtic que data de 1880 i era propietat de la família Haedo i Villar. El Círculo Militar i el Museo de Armas de la Nación que es troben al que va ser el Palacio Paz. Els Paz eren la família propietària del diari La Prensa, que s’editava a la que avui és la Casa de la Cultura. José Camilo Paz, el patriarca, va morir dos anys abans de veure acabada el que seria la residencia familiar durant 26 anys. El Palacio San Martín data de principis del s.XX i fou dissenyat per l’arquitecte Alejandro Cristhofersen, com moltes altres edificacions de la Ciutat de inicis del 1900. El palau va ser la casa residencial de la família Anchorena fins a la dècada dels 30. A la plaça que hi ha al davant del palau hi ha el Hito nº12 de l’argentinitat que recorda les batalles que hi va haver a la zona durant les invasions angleses.

Als peus de la barranca hi ha la Plaza de la Fuerza Áerea Argentina i el Monumento a los Caídos en Malvinas, la guerra que va enfrontar a Argentina i a Anglaterra, el 1982, per la sobirania de la illa. El monument té gravats els noms de 649 soldats que van perdre la vida en aquesta guerra i també hi ha present la Flama en record al Soldat Desconegut.

Al costat d’aquesta plaça, tocant a l’Av. del Libertador, hi ha la Torre Pirelli i davant, el monument a Leandro N.Alem, un polític de la dècada de 1870 i fundador del partit “Unión Cívica Radical”. El monument, de bronze, representa al polític animant al seus seguidors, el poble argentí i un grup de joves.

00046_Estación de RetiroSi creuem l’avinguda del Libertador arribarem a l’estació de trens Mitre o de Retiro i una mica més enllà hi ha l’estació de omnibus, d’autocars. L’estació de trens va ser una de les més grans del món en el temps de la seva inauguració, el 1915. L’edifici és d’estil francès, dissenyat per arquitectes britànics i la construcció de l’estructura d’acer es va realitzar a Liverpool i ajuntar a Argentina. El 1997 va ser declarat Monumento Nacional ja que durant molts anys va ser considerat com l’exemple més important d’enginyeria estructural a Sud Amèrica.

També en aquest costat de l’avinguda hi ha la Plaza Salvador M. del Carril que és on hi ha la Torre de los Ingleses, un monument que Anglaterra va donar a Argentina per celebrar el Centenario de la Revolución de Mayo i que originàriament estava a la Plaza Britania, la que posteriorment és renombrarà com la Plaza de la Fuerza Áerea Argentina.

I davant de l’estació de trens del General Belgrano hi ha la Plaza Canadá amb un Tòtem que la precedeix. Es tracta d’un símbol Kwakrut, una de les Primeres Naciones de la Costa del Pacífic del Nord de Canadà.

Si retornem cap a la Plaza San Martín, seguint el carrer San Martín primer i el carrer Florida desprès (al loro a no perdre’s, mireu en un mapa el traçat d’aquests carrers) ens torbarem amb l’edifici Kavanagh. Aquest edifici era el gratacels més alt d’Amèrica Llatina i la major estructura de formigó armat del món, al 1936.

Al carrer San Martin 1305 hi ha la Basílica del Santísimo Sacramento que Mercedes Castellanos de Anchorena, la mateixa que era propietària del Palacio San Martín, va manar construir i va donar a la congregació dels pares sacramentaris a canvi de ser enterrada al seu interior. La primera pedra va ser posada un 25 de març del 1908 i la seva contrucció finalitzar el 1915. La visita a l’interior de la basíl·lica, consagrada com a tal el 1916, és realment recomanable.

La història entre el Kavanagh i la Basílica del Santísimo Sacramento la podeu llegir al post de la Plaza San Martín.

0049_

El carrer Florida, fins a la seva intersecció amb l’avinguda Córdoba, forma part del barri del Retiro. A l’altura del 1005, hi ha el Marriot Plaza Hotel, inaugurat el 1908, al nivell dels més importants d’Europa i Estats Units.

El Hotel de los Immigrantes, que actualment és el Museo Nacional de la Inmigración, tot i que està tancat al públic, es va inaugurar el 1911 per acollir la gran onada de immigració europea que arribava a la ciutat, principalment italians i espanyols però també francesos, russos, centroeuropeus i alemanys, entre altres. També és la seu de la Dirección Nacional de Immigranciones. Anoteu bé aquesta direcció: Avenida Artántida Argetina, 1355, ja que qualsevol tràmit d’immigracions que hagueu de fer és on haureu d’anar i si us envien un paquet i no esteu a casa, també l’haureu d’anar a buscar aquí.

Però pels catalans i sobretot pels culés, el diamant del barri és la petita Plaça de Cataluña i la rèplica de la Font de Canaletes que la ciutat de Barcelona va donar a Buenos Aires. Per trobar-la s’ha d’anar fins a la Plaza Carlos Peligrini, on hi ha les ambaixades de França, a l’edifici que fou el Palacio Ortiza Basualdo i la de Brazil i el monument al president del país que dóna nom a la plaça. En una placeta, al carrer Arroyo s’hi alcen les quatres barres catalanes sobre una paret del fons de la plaça, dominada per la Font de Canaletes.

PD: com passa en moltes altres ciutats del món, els voltants d’una estació de tren, no son les zones més segures del món. Per això recomanem anar molt en compte amb les motxilles i si ja és de nit, no aturar-se pel carrer. Si no hi ha gent, no us atureu ni a esperar l’autobús, camineu fins a Av.N.L.Alem. Perquè us en feu una idea, darrera de l’estació de Retiro hi ha la Villa 31. Fa cosa d’un parell d’anys que la zona s’ha reforçat en vigilancia i han millorat les parades de l’autobus però tot i així, si esteu de turisme, millor evitar les hores sense sol.

Fotos


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àssia

Fuet i Mate i Arròs

Turisme per Àssia

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

%d bloggers like this: