Rosas el Restaurador

Seguim amb les lluites per decidir la organització del govern i amb l’Argentina dividida entre els unitaris i els federals, els porteños i els de provincia, els govern central i els caudillos. Ara, per primera vegada, hi ha un govern federal però tot i així tampoc hi ha pau, Rosas era un caudillo que ja apareix cap al 1820 quan va reestablir l’ordre a la província de Buenos Aires durant la independència de les províncies. Durant la primera etapa de govern rosista es baixen les despeses, es pugen els impostos, es reestableixen les finances i el contacte amb el Vaticà.

Com era d’esperar les províncies de l’interior exigien al govern central el repartiment equitatiu dels guanys dels impostos duaners del port, la lliure navegació pels rius interiors i reglamentar el comerç exterior per tal de protegir les industries nacionals. Però les províncies no van ser capaces de posar-se d’acord entre elles i això va beneficiar al govern federal de Rosas que mitjançant el Pacte Federal va aconseguir que Buenos Aires controles les relacions exteriors i tingués el poder militar.

Manuel Rosas

Manuel Rosas

El 1832 Juan Manuel de Rosas deixa la governació, ja que en les recents eleccions no havia aconseguit la totalitat de poders com ell desitjava,  posant al capdavant del govern a un dels seus homes de confiança Juan Ramón Balcarce. Rosas encapçala la primera campanya del desert, finançada pels estanciers bonairenses, que acaba amb la mort de 3200 indis, 1200 presoners i 13920 km2 annexats a Argentina. Durant el 1833 el Partido Federal Porteño es divideix entre els apostòlics liderats per Encarnación Ezcurra, la dona de Rosas i per tant afins a aquest i els sismàtics, que mantenen les idees de Dorrego. Degut a la situació, Balcarce dimiteix com a governador porteny i el substitueix Viamonte que al poc temps també dimiteix a causa de les pressions dels apostòlics, quedant Maza com a governador. Amb l’assassinat del caudillo Quiroga, el governador de La Rioja, el 1835, Rosas es queda com a única opció federal contra els unitaris i el 1835 aconsegueix, com ell volia, la suma del poder públic en la nova reelecció, els tres poders estaven sota el seu control. El govern de Rosas es caracteritza per la simplificació dels partits polítics o federals i llavors partidaris a Rosas o unitaris, els seus enemics. Durant l’epoca “rosista” es va crear la “Mazorca” una organització de fracció apostòlica (fidels a Rosas) i violenta que persegueix als unitaris, als “asquerosos i salvatges unitaris”. A partir del 1835, la Mazorca va agafar un aire més radical, eliminant física i públicament els enemigs de Rosas. Durant el 1837 comença a aparèixer l’oposició a Rosas de la mà d’un seguit de joves de l’elit que es comencen a organitzar per ser una opció entre els unitaris i els federals amb idees de democràcia liberal i les idees del romanticisme, tot i que la majoria acaben exiliant-se a Montevideo. Desprès de diversos enfrontaments contra Lavalle ajudat pels Romàntics exiliats a Montevideos, i dels bloquejos marítims entre 1838 i 1840 per part de França degut a la Llei Duanera de 1835 que imposava alts aranzels a productes importats i fins i tot la prohibició d’alguns d’aquests productes a fi d’incentivar l’agricultura i la industria nacional i sobretot desprès del de 1845 per part d’Angleterra i França contra les noves polítiques rosites que obligaven a passar tots els vaixells per Buenos Aires al impedir la navegació als rius Urugay i Paranà i fins i tot Montevideo i la Batalla de la Vuelta de Obligado posa fi al bloqueig; Rosas es derrotat a la batalla de Caseros el 1852 contra Urquiza que s’havia aliat amb Brasil, Uruguay, Corrientes i Entre Rios amb la intenció d’aconseguir l’organització nacional i la lliure navegació pels rius per evitar el control absolut de Buenos Aires sobre la duana.

Anuncis

2 responses to “Rosas el Restaurador

  • Laia

    Liderats per la seva dona Encarnación Ezcurra? Podries escriure algun blog sobre ella. Sembla interessant veure com una dona en aquella epoca podia ajudar al govern del seu home i al federalisme no?

    • fuetimate

      La idea és anar escrivint posts de la gent que ha fet història a Argentina, així que ja anotaré a dña.Encarnación pq la veritat és que les dones no són gaire reconegudes enlloc. A Buenos Aires no hi ha cap carrer que reconegui a una dona. Cap? no! un petit barri artificial i modern, a l’altra banda de la ciutat, té tots els carrers dedicats a dones! Però els hi va costar! El barri és Puerto Madero.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àsia

Xanet Xanet .Com

Blog de viatges, experiències i aventures en català

areveure.cat

t'ajuda a preparar el teu viatge, t'acompanya quan l'estàs fent i fa que no l'oblidis a la tornada.

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

%d bloggers like this: