Iglesia Presbiteriana San Andres del Centro i els Escocesos

Iglesia Presbiteriana San Andres del CentroEls escocesos son un exemple clar de col·lectivitat. Tot i estar en un altre país, mantenen les seves costums, menjars, festes, tradicions i religió. D’aquí la presencia de la Iglesia Presbiteriana San Andrés del Centro a Belgrano amb Perú. Per l’època de les invasions angleses, allí pel 1806, hi havia dos escocesos registrats oficialment: David Spalding i John Carter. Uns 14 anys desprès ja n’hi havia 1200 atrets pel comerç, sobretot tèxtil. Degut a la firma d’un tractat de lliure comerç i navegació, per part de dos germans escocesos  amb la Comisión de Inmigración, durant l’època de Rivadavia,  la immigració escocesa va augmentar. Així el 1825 es va establir una colònia a les terres de la família Robertson, a Monte Grande, de 220 escocesos vinguts per treballar a l’Argentina. Però per les guerres de l’època, la colònia es va dissoldre i els seus habitants es van veure obligats a establir-se en altres indrets com Chascomús o Capital, on funden les primeres bases de la col·lectivitat escocesa a Buenos Aires.

La vida religiosa va ser partícip des dels inicis, ja el 1826 va arribar el primer pastor escocès, el Reverent William Brown, que va fundar, al 1829, la Capilla Presbiteriana al carrer México al 300 (segons l’antiga numeració). Uns anys desprès, al 1835, davant la necessitat de més espai per poder dur a terme les activitats de la col·lectivitat, van inaugurar el primer temple de l’Iglesia Presbiteriana Escocesa San Andrés al carrer Piedras al 55. Un temple d’estil classicista, és a dir, inspirat en els patrons de l’art dels clàssics grecs i romans, essent Richard Adams el seu arquitecte. Però el 1893 Buenos Aires estava disposada a canviar la seva imatge, deixant enrere la ciutat colonial, per convertir-se en una ciutat moderna així que es van disposar a obrir una avinguda majestuosa, que comuniqués el Poder Judicial amb el Poder Executiu i així nasqué l’Avenida de Mayo. Una avinguda que just passava per Piedras al 55, motiu pel qual els escocesos van haver de mudar la seva seu religiosa i institucional. L’església es va traslladar a l’emplaçament actual, Belgrano al 579. Però em d’afegir que l’església que veiem avui en dia, no és la que van construir en aquella època ja que a l’ampliar el carrer Belgrano a Avinguda Belgrano, a l’any 1959, es va haver de retallar part de l’església, perdent així la seva torre.  L’església va estar “inacabada durant 12 anys fins que finalment van poder reformar-ne la façana.Vitrall de lesglesia de Piedras Aquesta església que va canviar el seu estil neogòtic, amb arcs ogivals, pilastres i capitells coríntics, conserva alguns elements de l’església de Piedras, com dos tabletes memorials, un en honor al Reverent Brown, quatre vitralls, la pila baptismal i la part del davant de l’òrgan.

La religió i l’educació sempre ha estat lligades a Escòcia  per això amb l’església de Piedras, es va inaugurar l’Escola Escocesa San Andrés, al principi per nenes, 9 en total; l’any següent ja s’hi van incorporar els nens. A l’any 1841 va venir un professor d’Escòcia per encarregar-se de l’escola, era John Rae. Així, com al 1893 l’església es va traslladar de Piedras a Bolívar, l’escola es va separar d’aquesta degut a la necessita de més espai i s’empleçà al carrer Ituzaingó al 1030, a Constitució. Més tard es va traslladar a Olivos, actualment és una de les institucions educatives més importants degut a l’alt nivell d’anglès i és oberta a tota la societat.

Un altre professor que destaca és Watson Hutton qui va venir a ensenyar quan l’escola era al pati de l’església de Piedras. Watson era un enamorat del futbol i creia en la necessitat de que els nens practiquessin l’esport, el poc espai que hi havia a Piedras el va fer decidir per fundar el 1885 el Buenos Aires English Highschool. Però la rellevància d’aquesta nota és que Watson també fundà el 1893 l’Asociación del Fútbol Argentino, la AFA, així que se’l coneix com el precursor del fútbol a Argentina, quedant així, més que demostrat la importància dels escocesos a Argentina!

Un altre detall de la importància d’aquesta comunitat a Argentina és que els escocesos van introduir el que avui és la principal rassa bovina del país, la “Aberdeenagus”.

0002_tartán


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àssia

Fuet i Mate i Arròs

Turisme per Àssia

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

%d bloggers like this: