Un passeig pels inicis d’un país

10.-HistoriaEl territori actual de la República d’Argentina va ser domini de la corona espanyola, sota el nom de “Vireinato  de La Plata”, durant 30 anys. Les colònies eren importants en quant al mercat de matèries primeres i la venta de productes acabats. Durant el segle XIX, Anglaterra va destacar com a potència degut a la Revolució Industrial i al sorgiment del capitalisme. L’augment de producció va fer necessària la búsqueda de nous mercats i van començar a atacar les possessions europees d’ultramar i envalentits per la victòria a la Batalla de Trafalgar i per Guerra del Francès on Espanya tenia gran part del seu exercit, Anglaterra va veure l’ocasió d’atacar les colònies hipanoamericanes. Es van produir dues invasions angleses a Buenos Aires, la primera el 1806 amb victòria de les milícies argentines, la segona un any desprès on finalment els anglesos van ser derrotats quan s’atrinxeraven al Convento de Sant Domingo (Defensa, 422, Capital Federal). Les invasions angleses son un dels factors que desencadenen la revolta de maig del 1810. Els ciutadans es donen compte que ells mateixos es poden organitzar militarment i políticament, sense la necessitat dels espanyols. I les idees de la Revolució Francesa els fan adonar-se de la importància de ser lliures. Comença la Revolución a Buenos Aires on es reclama un Cabildo Abierto (Plaza de Mayo) desprès d’una setmana s’acaba formant una Junta presidida per Saavedra amb Moreno com a secretari i Belgrano i Castelli com a vocals.
Moreno, l’ànima de la Revolución, Belgrano, el pare de la Bandera Nacional i Castelli, la veu de la Revolución, son considerants els iniciadors de la Revolución de Mayo.

Mariano Moreno tenia idees dels teòrics revolucionaris. En un viatge a Chuquisaca, Bolívia, coneix l’explotació de les mines i proposa recolzar insurreccions per expropiar la riquesa dels espanyols i crear fàbriques. Era partidari de seguir la conducta més cruel i sanguinària possible contra els enemics per aconseguir la independència total. El 1811, mentre Moreno viatja amb vaixell cap a Londres, la seva dona, Guadalupe Cuenca, rep un ventall i uns guants negres amb la nota  “para que se acostumbre”. Durant el viatge, Moreno es posa malalt i estant a alta mar, el capità de la fragata li dóna el “remei”, un vas d’aigua i 4 gr d’antimoni tartaritzat, una dosis 40 vegades més forta de la considerada mortal. Les despulles de Moreno són llençades al mar seguint el protocol per aquests casos.

Manuel Belgrano era un adovcat revolucionari que fomentava la industria, la

protecció del mercat intern, la igualtat d’oportunitats entre l’home i la dona i una reforma agraria que consistia en la expropiació de terres sense produir per donar-les als indigents. Desprès de formar part de la primer Junta, el President Saavedra el destina al nord, on disposa d’un exèrcit feble que juntament amb la seva manca de formació militar encadena successives derrotes. De tornada a Buenos Aires, redacta la Reforma de los Pueblos de las Misiones, que serà la base de la Constitución Nacional. En una altra missió a Rosario, Belgrano demana permís per crear una escalapeta i d’aqueta manera uniformar els soldats. Així nasqué la bandera argentina, blanca i blava, els colors del cel o del mantell de la Verge o de la casa dels Borbons, ja que la Revolución es feia en nom de Fernando VII. Però Rivadavia i el Trinvirato li obliguen a seguir utilitzant la bandera espanyola. Belgrano torna a ser destinat a l’exèrcit del nord, a Jujuy, on protagonitza el Èxodo de Jujuy el 1812 ja que la oligarquia de Jujuy havia fet pactes amb els reialistes. Belgrano guanya una batalla a Tucuman i a Salta i va pujant fins a Potosí on es creua amb el general San Martín i allí li entrega el seu exercit. Participa activament al Congreso de Tucuman on es declara la Independència d’Argentina el 9 de juliol del 1816. Actualment, al Convento de Santo Domingo (Defensa, 422 Capital Federal) hi ha el seu mausoleu, tot i que quan ell morí va demanar ser enterrat al terra, a fora de l’esglèsia encara hi queda una placa que ho recorda

Com Belgrano, Castelli, que també formava part de la primera Junta, també es destinat a encapçalar un exèrcit feble i amb la mateixa falta de formació militar, el resultat fou desastrós. Degut a aquestes derrotes, es traslladat a Buenos Aires per jutjar-lo. Castelli pateix un càncer de llengua, la qual li han amputar  paradoxalment, la veu de la Revolución es queda sense poder parlar. El 12 d’ocutbre del 1812 mort, però ningú el volia deixar enterrar a la seva esglèsia, ja que estant a Bolívia, n’havia profanat algunes. Finalment, el cura de l’Esglesia de San Ignacio (Bolívar, 225, Capital) s’apiada d’ell i deixar que l’enterrin a l’esglèsia, danvat de l’altar de San Judas Tadeo, però sense cap tipus de placa.

A Buenos Aires queden molts carrers que recorden els fets d’aquells temps:

– Reconquista y Defensa: carrers en record a les batalles contra la ocupació anglesa.
– El barri de Belgrano recorda les milícies que van participar el 1807 a la defensa de la ciutat sota la invasió dels anglesos: artilleros, montañeses, migueletes, minyones, etc.
– 25 de mayo: el dia que es forma la Junta Pratria.
– Av 9 de julio: el dia que es declara la independència d’Argentina al Congreso de Tucuman.
– Carrers en memòria als integrants de la Primera Junta a la zona de Once entre French i Berutti.
– Av de Mayo i Plaza de Mayo: en record de la setmana de Mayo del 1810 quan comença la Revolución de Mayo amb la caiguda de la Junta de Sevilla i la demanda del Cabildo Abierto.
– El carrer Moreno acaba al riu: Moreno va morir a alta mar i el seu cadàver va ser llençat al mar, tal com marca la tradició naval.
– Carrers a totes les formes de govern: Primera Junta,Triunvirato, Asamblea, Directorio i Congreso.
– Cabildo i virreis: Loreto, Arrendo, Olaguer i Feliu, del Pino, Ceballos, Liniers, Melo i Cisneros.
– Carrers a traïdors de la pàtria: el virrei Cisneros, Alvear i Posadas (el tiet d’Alvear)
Advertisements

4 responses to “Un passeig pels inicis d’un país

  • Ferran

    Bona idea lo de les rutes temátiques. Així fas turisme i cultura. Et felicito pel blog, té coses molt interessants

  • drmoreno

    Els primers que es van armar contra els anglesos, van ser els catalans, regiment de voluntaris urbans de la verge de Montserrat, coneguts com Minyons. I els valencians es van dir Miquelets. L’altre comunitat va se la irlandesa, amb diners de naviliers escocessos, formaren el regiment de Patricios, sota l’adveniiment de Sant Patrici. El seu uniform es blau amb la creu blanca de la bandera escocesa. Josep de Sentenach era el comandant i el frare Domenec Mateu el capella i qui va portar la farja catalana, creant la primera fabrica militar

    Enviado desde mi dispositivo BlackBerry® de Orange.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

Bona Vida

Rutes, llocs i racons per no quedar-se a casa

%d bloggers like this: