Com posar-te moreno a Buenos Aires

Els parcs a Capital agafen una altra dimensió per motius logístics.

Esports (Palermo)La platja més famosa d’Argentina està a més de 400km de Buenos Aires o si voleu una de més propera, a més de 350km. És a dir que el que per nosaltres és un cap de setmana llarg a Donosti, pels porteños és un feriado a la costa. Us imagineu el que és? qui no ha tornat el dissabte a la nit “d’hora” de festa perquè l’on demà vol anar a la platja i tornar el mateix dia? doncs aquí, anar a la platja té una altra dimensió. A part, s’ha de sumar que mitja ciutat marxa a la costa, per tant, les carreteres estan plenes de cotxes que fan que li hagis de sumar al viatge com a mínim una hora.

L’altra opció de cap de setmana per a nosaltres és anar a la muntanya. La muntanya és un concepte que a Buenos Aires ni es coneix. Perquè de vacances tens 2 setmanes, quan portes 5 anys a la mateixa empresa et pugen a 21 dies. I llavors a uns 34º i una humitat de més del 60% t’imaginaràs que la gent l’únic que vol es anar a la platja, per lo tant hi ha molta gent que la muntanya, si no l’ha conegut en els seus temps de joventut, de gran ja no hi va i podríem afegir que molta gent mai han vist nevar o inclús la neu. Però si tot i així et sembla que s’hi podria anar, a veure que et sembla això. El nostre cap de setmana als Pirineus, des de Baires ens quedaria a 17h de cotxe, més de 1500km. Sabeu el que podem fer nosaltres amb 1500km, no? Anar de Barcelona a Sevilla i encara ens sobren 500km o podem de Lleida a Amsterdam. D’acord, he exagerat, us he posat l’exemple de Bariloche, el lloc més famós però es pot arribar a los Andes per altres indrets. Teniu raó, a 12 hores hi ha Mendoza però els Andes encara estan a una hora de la ciutat.

Per tant, que fas a Buenos Aires quan comença el bon temps i et vols posar moreno? Al parc hi falta gent!

Parc RivadaviaI és que els parcs, a Capital, agafen una altra dimensió i quan dic una altra, vull dir això. No és el “riu de Lleida” o el “Parc de la Ciutadella” de Barcelona. Aquí, qualsevol racó de gespa és benvingut per fer un partit de futbol, sortir a fer un mate o directament, posar-te el bikini o la malla. I si voleu un exemple a lo gran, aneu, al Parque Centenario però sobretot al Parque Rivadavia o als bosques de Palermo o per Plaça França.

Més o menys el denominador comú és: gent prenent el mate, partits de futbol, “concerts” de música (no algún fumeta tocant la guitarra o els bombos, que això també), espectacles de titelles, gronxadors i fins i tot un carrussel o calesita pels argentins, gent jugant a cartes o als escacs o a les dames en les taules ja preparades per això, venedors de gelats, de pan relleno o de pastissos casolans, fires o mercadets i fins i tot parades de venta de llibres (que això mereix un altre post), gent fent tai chi o ioga, assemblees i el més curiós, almenys per mi, és veure gent amb bikini prenent el sol com si estiguessin a una platja de les nostres. Això si, sense la Mar Mediterrània. La veritat és que anar a la tarda al parc, a Buenos Aires, pren una altre dimensió.

Com hem comentat, una de les atres coses que no t’esperes i que pot ser molt molesta, són els venedors. Amb una hora al parc et poden oferir, menjar de tots els tipus, però sobretot dolç, xarrades de pscicologia, globus o pilotes pels nens o saumeri o veles perfumades o mitjons o qualsevol cosa que se t’ocudeixi que es pugui transportar. Per una part està molt bé, tothom té dret a guanyar-se la vida o a treure’s unes peles extra però el que ho fa realment pesat és que una gran part dels venedors s’apropen a parlar-te amb aquella famosa frase d’entrada de: “Perdón que te moleste, pero…”. Doncs si ja saps que em molestes, no t’apropis, perque el mateix dret que tens tu de vendre, el tinc jo d’estar tranquil al parc. Simplement passa per la vora, oferint el que sigui que vens i si ho vull comprar, et paro. Però no ens talleu la conversa cada 20 minuts o no em fagis aixecar el cap del llibre per dir-te, això sí amb una rialla “no, te agradezco”, perquè si no, “ets mala onda”. Manda huevos!

Advertisements

One response to “Com posar-te moreno a Buenos Aires

  • Laia

    Tambe hi ha els campaments de gent sense sostre i un munt de gats, a mes a mes que els decoren, com aquells arbres que els hi ha fet mitja, vols la foto per penjar-la?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

Bona Vida

Rutes, llocs i racons per no quedar-se a casa

%d bloggers like this: