L’inici entre guerres

Les guerres entre federals (províncies) i centralistes (Capital, Buenos Aires) van ser el tema principal dels primers anys de la independència, de fet podem dir que fins al 1880. Estanislao López, caudillo de Santa Fe, promou la sanció d’una constitució provincial, democràtica i federal; per contra, el govern unitari de Buenos Aires, sanciona una constitució per a les Províncies Unides inspirada amb principis aristocràtics i centralistes. Diverses revoltes iniciades per aquesta diferencia de pensament, desencadenen la Batalla de Cepeda on el govern de Buenos Aires amb l’ajuda de les forces portugueses de Brasil s’enfronta als caudillos provincians, corria l’any 1819. Francisco Ramírez i Estanislau López, els caudillos, derroten a Rondeau, substitut de Pueyrredón al Directorio Supremo obligant-lo a dimitir i exigint la desaparició del govern central, la dissolució  el Congrés i la plena autonomia de les províncies.

Així es constitueixen les províncies independents on cada una governarà al seu aire. Santa Fe està governada per Estanislao López, Córdoba per Juan Bautista Bustos, Santiago del Estero per Juan Felipe Ibarra, Tucumán per Bernabé Aráz i Buenos Aires pel governador Manuel de Sarratea. Buenos Aires es converteix en la província més rica ja que ara reté sense cap mena “d’oposició” les rendes de l’aduana portuària.

El nous governadors de cada província van firmar el Tratado de Pilar, de caire federalista, on cada província assumia la sobirania de manera absoluta i deixava d’existir un govern nacional. Malgrat tot, la situació no va variar gaire en deu anys. Els diferents governadors s’anaven enfrontant en repetides guerres per controlar, sobretot, la sortida al mar i al comerç, però inclús dins de les mateixes províncies hi havia enfrontaments.

Per exemple, Buenos Aires entra en un seguit de conflictes interns i de caos que arriba a fer perillar l’economia de la província. Els estanciers recorren a Juan Manuel de Rosas per reestablir l’ordre i aquest nombra com a governador de la província de Buenos Aires a Martin Rodriguez, el qual estableix a Bernardino Rivadavia com a ministre. Rivadavia, que venia amb les idees modernistes de Londres, intenta actualitzar Buenos Aires creant el Museo de Historia Natural, la Universidad de Buenos Aires, la direcció general de correus, postes i camins, etc. Però per aconseguir aquesta modernització demana un préstec a Anglaterra, aquí és on comença una història que es va repetint durant dècades a Argentina: el deute extern.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àsia

Xanet Xanet .Com

Blog de viatges, experiències i aventures en català

areveure.cat

t'ajuda a preparar el teu viatge, t'acompanya quan l'estàs fent i fa que no l'oblidis a la tornada.

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

%d bloggers like this: