Perú_Part del Valle Sagrado – Parque Arqueológico de Sacsayhuamán

Teníem tota la ruta preparada per fer el Valle Sagrado però entre que hi havíem d’invertir un dia sencer i que el preu per fer-ho ens semblava desproporcionat i que plovia, ens vam acabar tirant enrere. Entre una cosa i l’altra ho vam reduir a Sacsayhuaman, Q’enqo, Puka-Pukara i Tambomachay. Per tant ens queden pel pròxim viatge Písac amb el tercer mercat més gran de sud-america, recomanable anar-hi un diumenge perquè hi van tots els poblats a fer trueques; Moray i les rests circulars; Maras i les salines inques; també ens va faltar Chinchero i Urubamba, Tipón i Pikillacta.

Així que vam agafar una mini-band direcció a Pisac però que ens deixés al Cristo Blanco per anar a Sacsayhuaman (també s’hi podia anar caminat pujant el Barrio de San Cristobal). De Sacsayhuaman vam recórrer el trajecte que ens separava fins Q’enqo a peu i d’allí vam agafar una altra combi, la blava que digui Huerta per s./1 fins a Tambomachay. Des de Tambomachay a Puka-Pukara es creuar la carretera i d’allí, una altra combi fins a Cusco (Tullumayo amb Av.Pachacutec) una altra vegada. En total hi vam dedicar unes 5 hores.

Nosaltres ho vam fer tot pel nostre aire amb l’ajuda del llibre “Sacsayhuaman Portento Arquitectónico” de Víctor Angles Vargas per s./25.

Sacsayhuamán era una fortalesa i magatzem de roba i de menjar. Està envoltat per unes muralles amb blocs de pedra de més de 9m d’altura i 4m d’espessor, realment impressionats, sobretot la manera com estan unides les pedres, sense cap tipus de material de contacte i sobretot si pensem el “com les han portat”. Hi pots trobars els tobogans de l’inca, totalment recomanable tirar-s’hi (millor si no estan mullats ;P), el tro del inca i fins i tot un passadís secret. Les vistes sobre Cusco són espectaculars.

De camí a Q’enqo trobes varis restaurants per menjar, el més típic és el “choclo” amb formatge, és dir una panotxa de panís amb formatge. Nosaltres ens vam deixar encandilar per una padrina, molt padrina, que carregava dos farcells més grans que ella, a l’estil formiga i que et venia per s./3 un parell d’aletes de pollastre amb patates i “batatas” (moniatos) al forn i una salsa espectacular.

Quenko o Q’enqo és un laberint esculpit en una roca de l’època pre-inca amb utilitzar per adorar. És petitet però totalment recomanable.

Tambomachay o Tampumachay, com el seu nom indica (Tambo) era el lloc de descans de l’inca i d’adoració a l’aigua com ho demostren els seus canals i caigudes d’aigua, tot un exemple de l’arquitectura hidràulica dels inques.

Puka-Pukara, que es veu des de Tambomachay, era un lloc militar i de descans de tota la comitiva del inca.

Tríptics per imprimir

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àsia

Xanet Xanet .Com

Blog de viatges, experiències i aventures en català

areveure.cat

t'ajuda a preparar el teu viatge, t'acompanya quan l'estàs fent i fa que no l'oblidis a la tornada.

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

%d bloggers like this: