Plaza de Mayo

L’inici de la “Ciudad de la Santísima Trinidad y del Puerto de Santa Maria del Buen Aire” o sigui l’inici de Buenos Aires va ser al que avui es coneix com la Plaza de Mayo. Evidentment, la plaça no ha tingut sempre aquest nom ja que el que commemora és la Revolución de Mayo del 1810. El primer nom que va tenir va ser el de Plaza Mayor i si els espanyols mai han estat molt originals posant nom a la plaça principal; perquè ja hem comentat que els “fundadors” de la nova ciutat del Virreinato del Rio de la Plata van ser Pedro de Mendoza (1536) i Juan de Garay (1580), els dos bascos. Desprès de la reconquista i la defensa de la ciutat a mans dels anglesos (1806-1087) se la va anomenar Plaza de la Victoria. Més tard, el 1811 va ser la Plaza 25 de Mayo i finalment, el 1884 se li va donar el nom actual de Plaza de Mayo.

La Plaza de Mayo és un dels llocs emblemàtics de la ciutat, tots els actes històrics han tingut lloc en aquesta plaça: escenari principal de la Revolución de Mayo del 1810, lloc on el poble porteño va jurar la independència el 13 de setembre del 1816 i la Constitució Nacional el 21 de octubre del 1860, la manifestació d’octubre del 1945 per demanar la llibertat de Peron, el bombardeix del 1955, les rondes de las Abuelas de Mayo i avui en dia és el final de la majoria de manifestacions. Un altre episodi lamentable de la història argentina es recorda cada dia amb el campament dels veterans de la Guerra de las Malvinas.

La plaça està envoltada d’edificis històrics i emblemàtics. Començant per un dels pocs exemples d’arquitectura colonial que queden en peu a Buenos Aires, el Cabildo tot i que el que contemplem avui en dia no té gaire gran cosa del Cabildo original. Creuant l’Avenida de Mayo, inaugurada el 1894 a l’estil dels bulevards de Paris per ordre del primer intendent de Buenos Aires, Torarato Alvear, arribem al que avui és el Palacio de Gobierno de la Ciudad que data del 1891 i 1902 obra de dos arquitectes italians i que actualment és el Poder Executiu de Govern porteño. Aquest edifici està construït sobre un solar històric. I és que a Buenos Aires si hi ha coses estranyes és que hi ha molts solars històrics, és a dir que abans hi havia un edifici important on ara n’hi ha un altre. I per què és històric aquest? Doncs perquè se li va donar al General San Martin per les victòries de Chacabuco i Maipú, tot i que el Pròcer mai hi va viure. Si seguim caminant en la mateixa direcció, arribem a la Catedral Metropolitana, on descansen els restos del General San Martin. Ja que estem amb el tema del General; al carrer Yrigoyen, donant a la plaça hi havia els “Altos de Escalada” que era la casa de la seva futura esposa, així que ho tenia tot ben a prop.

A la cantonada de Rivadavia amb Balcarce hi ha el Banco de la Nación, un edifici que va ser en els seus inicis el Teatro Colón (1857-1888), actualment a la Plaza Lavalle;  i als pisos superiors és on es reunien els masons. Degut que el 1891 el sistema financer argentí estava en crisi, el govern va fundar el banc amb capital estatal per tal de recolzar els agricultors i els ramaders. O això és el que diu la placa informativa que hi ha al davant ja que la banca sempre havia estat en mans d’anglesos i fills d’anglesos. La importància d’aquest edifici radica en la seva cúpula de 50m de diàmetre i 36m d’altura i la curiositat és que se l’anomena el “Hueco de la ánimas” ja que en temps de la colònia aquest solar era el camp sant d’una esglèsia, fins i tot diuen que hi ha filmacions del banc que, per la nit, han registrat la presència de fantasmes. Parlant de solars històrics, els terrenys on avui en dia hi ha el Banco de la Nación se’ls va quedar Juan de Garay en el repartiment de terres.

La Casa Rosada està sobre l’antic Fuerte. L’edifici que actualment presideix la plaça és la unió de l’edifici de la seu presidencial amb el de correus (Yrigoyen i Balcarce) per mitjà de l’arc a l’any 1885 que avui fa de porta d’accés des de la plaça.

Si ja anem caminant pel carrer Yrigoyen ens torbem amb el Ministerio de Economia on es poden veure marques del brutal bombardeig per part de les forces armades el 1955 sobre la població civil que es congregava a la plaça a favor de Perón. A Balcarce 139 és on hi havia el primer Congreso, el congres de l’època de Avellaneda, Mitre, Roca, entre altres; dels anys 1864 fins al 1905. De fet el congrés encara hi és, es va construir l’edifici que es veu actualment envoltant l’antic.

Si creuem per dins de la plaça des de la Casa Rosada fins el Cabildo, el primer que ens trobem és l’estàtua eqüestre de Manuel de Belgrano, el creador de la bandera argentina. Curiositat: el cos del General va ser construït per Carrier-Belleuse (el mestre i desprès rival de Rodin) i el cavall per Manuel de Santa Coloma i quan es va ajuntar l’obra no va quedar gaire proporcionada. A més als inicis estava girat al revés, mirant cap a Defensa, amb el temps el van posar en la posició actual, no sé si per controlar que passa dins de la seu del Govern. Tot i que Belgrano pot descansar de “vigilar” quan sota de la bandera nacional que oneja damunt del teulat no hi ha una bandera més petita, ja que significa que la Presidenta no està a l’edifici.

Darrera de Belgrano hi ha una altra de les curiositat de la plaça: una capsula del temps que contenia un “mensaje a los jovenes del año 2000 que el Pte. Perón enterrará el 12/8/1948 para ser desentarrado el 12/08/2006”. Evidentment va ser desenterrat abans i cremat però es pot trobar a llibres publicats pel propi Perón i per internet.

Al mig de la plaça hi ha el segon monument al món a una revolució, la Piramide de Mayo de 19m d’alt (el primer monument va ser a França). Que de piràmide en té ben poc, és més un obelisc (símbol dels massons?). La curiositat de la Piràmide? Dues o tres. La primera, la de 1811, que es diu que a l’interior hi ha la primera piràmide que es va fer per commemorar la Revolución de Mayo. Segons Mitre, que va veure com la traslladaven de davant del Cabildo al lloc on la podem observar avui, no hi havia res. L’altra curiositat és que l’escut que té gravat no és l’escut d’Argentina, sino l’escut de la Confederació de 1856. Una altra, al voltant de la piràmide hi ha terra de “todos los ambitos del territorio nacional, cubierta con tierra santa”. Al voltant de la piràmide original hi havia quatre escultures: la Mecànica, la Navegació, la Astronomia i la Geografia. Avui les quatre es troben davant del Convento de Santo Domingo a Alsina amb Defensa. Al capdamunt de la piràmide hi ha un escultura que alguns diuen que és de la Llibertat i d’altres de la República.

La plaça ha anat canviant amb el temps i les modes de l’època. Als inicis era d’estil español, amb l’esglèsia,  el màxim òrgan de l’època, el Cabildo i el Fuerte. I com totes les places Majors estava envoltada d’uns porxos i una “recova” que la creuava pel mig a l’altura de l’actual carrer Defensa per protegir-se del sol, de la pluja, i que també servia de mercat. El intendent Alvear tenia la idea d’eliminar tots els rastres colonials que quedava i crear una ciutat a l’estil de les europees, sobretot de Paris. El gran canvi va ser l’avenida de Mayo i per això es van tallar arcs del Cabildo i es va treure la recova de la plaça al 1884. Les fonts que hi havia a la plaça es poden veure escampades per la ciutat (9 de Julio i Av. Mayo).


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àssia

Fuet i Mate i Arròs

Turisme per Àssia

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

%d bloggers like this: