Almagro

Ja hem parlat una mica dels encants d’Almagro com a barri cultural, de Tango, de bars emblemàtics i nocturns. A part del tango, Almagro té com símbols la basílica de María Auxiliadora, la boxa, el fútbol i la confiteria las Violetas; com es pot veure a l’emblema del barri.

De tot això en podem treure una curiositat: que el Club Almagro de futbol amb seu i nom del barri, té l’estadi al Partido Tres de Febrero i que el club San Lorenzo, típic ara de Boedo, en realitat es diu San Lorenzo de Almagro.

Com molts dels barris actuals de Buenos Aires, als inicis de la ciutat era un terreny fèrtil i de conreu i a més a més era una zona de circulació, un dels primers camins de Buenos Aires. El 1839, Julián Almagro va comprar 18 hectàrees i posteriorment va donar-ne part per a la construcció de l’estació del primer tren que va circular a Argentina.

També com molts dels barris “perifèrics” si més no als seus inicis, era zona de quintes però la febre groga que va patir la ciutat va fer que molts porteños es traslladessin i instal·lessin a les quintes com a zona de residencia. Creixent el barri i quedant delimitat amb el que actualment es Río de Janerio, Av. Rivadavia, Av. La Plata, Av. Independencia, Sánchez de Loira, Sánchez de Bustamante, Av. Díaz Vélez, Gallo, Av. Córdoba, Av. Estado de Israel i Av. Ángel Gallardo.

El barri té bars i confiteries úniques i històriques com Las Violas, Av.Rivadavia, 3899; el bar de Roberto (en realitat es diu “12 de octubre”), Bulnes, 331 o el Banderín a Guardia Vieja, 3601. Tots ells considerants bars notables de la ciutat, per la seva trajectòria, història i importància a la vida de Buenos Aires.

La Basílica de María Auxiliadora y San Carlos Borromeo, no sé si la església més bonica de Buenos Aires (com diuen a moltes guies) però sí que deu ser una de les més grans. Entre església i col·legi ocupa tota una illa. I la seva torre de dos rellotges és impressionantment alta.

La plaça Almagro, l’únic espai verd que té el barri, va ser inaugurada a la dècada dels 30. Uns anys més tard, el 1938, va tenir l’honor de rebre el pal de bandera que es pot contemplar al mig de la plaça i ja al 1950, se li va ubicar el bust del Libertador San Martin, encara avui present.

La zona entre Medrano, Corrientes, Gallo i Córdoba, plena de bars amb bon ambient, preus assequibles i teatres alternatius, converteixen al barri en un dels millors llocs per passar-hi un vespre. Per mi, la millor zona de Capital.

Visitar Almagro ens pot portar mig dia, i pel que hem comentat anteriorment, millor si hi dediquem la tarda. Així que pel matí podem fer Caballito i una ruta pels dos barris o Balvanera, destacant la part del Abasto.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àssia

Fuet i Mate i Arròs

Turisme per Àssia

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

%d bloggers like this: