Belgrano

Manuel José Joaquín del Corazón de Jesús Belgrano González (i només falta dir de Todos los Santos) va participar en la Revolución de Mayo i a la guerra de la independència. Fou qui creà la bandera d’Argentina i un dels pròcers del país. Ara, al nord de la ciutat hi ha un barri que porta el seu nom, però que en els seus inicis nasqué com a poble i portant el nom de Belgrano. En els seus orígens aquesta zona formava part del Pago de los Montes Grandes i la creuava el Camino Real, actual Av.Cabildo, que unia Buenos Aires amb les ciutats del nord d’Argentina. Degut a la presencia del forn de calç, anomenat la Calera, que produïa materials per la construcció, el Camino Real era una de les zones més transitades; per això s’hi van instal·lar ben aviat les famoses pulperias de les afores de la ciutat, una de les més famoses era La Blanqueada. El 1855, la zona pertanyia al municipi de San José de Flores, però degut al creixement demogràfic fou declarat, el 1857, poble. Anys més tard, va prendre un paper protagonista a la història d’Argentina i és que el 1880 va ser la seu del govern federal, el qual estava enfrontat amb les autoritats porteñes i per tant, degut a la importància i al creixement que va patir, va passar a ser ciutat. Però quan el conflicte acabà, el 1887, el territori de la ciutat de Belgrano es va incorporar a la ciutat de Buenos Aires com a barri. Malgrat tot, lluny de ser un barri més, encara mostra l’encant i la senyoria que va tenir en les casones que podem contemplar de finals del s.XIX. Actualment es divideix en varies zones: Bajo Belgrano, Barrio de River, Barrio de Barrancas, Barrio Chino, Belgrano R i Belgrano C.

La principal avinguda del barri és l’Avenida Cabildo, un eix comercial que sembla que sempre ha tingut la mateixa importància ja que, com hem dit, es tractava del Camino Real, posteriorment anomenat Camino del Alto i desprès 25 de mayo.

Quan comença a fer bon temps, els diumenges, la gent es troba a la glorieta de les Barrancas de Belgrano per ballar tango, acompanyats d’una rèplica de l’estàtua de la llibertat realitzada pel mateix autor que creà la de NY. Les barrancas son terrenys en pendent on, antigament, hi passava el riu per baix. A Buenos Aires hi ha tres formacions naturals més de les mateixes característiques, la de la plaça San Martin, el Parque Lezama i la zona de Plaza Francia. Les de Belgrano van ser parquetitzades el 1892 pel paisatgista Carlos Thays, autor d’altres parcs de la ciutat en la seva posició com a director de Parcs i Passejos. A la part alta de les barrancas, al carrer 11 de Septiembre 1966, hi ha una rèplica exacta de la casa de Valentín Alzina, governador de la província de Buenos Aires entre el 1850 i el 1860, i per la part de baix hi ha l’estació de tren de Belgrano C que porta a Tigre.
El barri xinès comença amb la porta d’entrada situada a l’altre costat de les vies del tren. Compren la zona entre Arribeños, Olazábal,  Juramento i J. Belgrano. Aquesta zona destaca pel menjar i l’escriptura xina. A més s’hi poden trobar diversos supermercats on la majoria dels productes son d’origen xinés, on es pot comprar peix de bona qualitat i a bon preu i on es pot trobar altres productes d’exportació, inclosa l’Estrella! (Estrella de Barcelona, ja que l’Estrella Galicia és més fàcil de trobar en la ciutat). Recomano anar al que està sobre Olazábal ja que és el menys turistejat i tot i ser més petitet hi ha de tot. Atents a l’any nou xinés a finals de gener, principis de febrer.
La plaça al General Belgrano està presidida per un monument,que data del 1961, al Creador de la Bandera . L’estàtua de Belgrano, que no està muntant a cavall ni porta la bandera, és de tamany natural i de bronze. A la plaça hi ha una rèplica de les Tres Gracias d’Antonio Cánova; els caps de setmana i els dies festius hi ha una fira d’artesans. Al voltant de la plaça hi trobem tres edificis importants: la Iglesia de la Inmaculada Concepción, el Museo de Arte Español Enrique Larreta i el Museo Histórico Sarmiento.
L’església, anomenada popularment com la Redonda, data del 1878 i està inspirada en el Panteòn de Agripa de Roma amb influencies del neorrenaixement italià.
L’edifici que alberga el Museo de Arte Español Enrique Larreta data del 1886 i és d’estil Renaixentista italià tot i que intenta imitar l’art colonial per estar en línia amb la col·lecció d’art que guarda.
El Museo Histórico Sarmiento és d’estil eclèctic amb influencies italianes de 1871. Durant el conflicte polític del 1880, va ser seu del govern federal.
Belgrano és un barri entre comercial i residencial, així que val la pena passejar-hi tant per descobrir cases com les llibreries de llibres vells i utilitzats, on entre pols i muntanyes de llibres es pot perdre una tarda sencera.

 Si voleu una ruta feta per recorre el màxim de Belgrano, teniu una proposta a Recorregut complet per Belgrano.

One response to “Belgrano

  • fuetimate

    L’estrella fa temps que no la hi trobo…però sé d’un altre lloc on l’he trobat. Quan hi vagi ja m’anotaré la direcció🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àssia

Fuet i Mate i Arròs

Turisme per Àssia

voltantsenses3

Blog de viatges, fotografia i experiències

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

%d bloggers like this: