Anar al Machu Picchu

Com més t’apropes al Machu Picchu més alts són els preus i més turista et sents. Que jo sapigui hi ha 6 opcions per arribar a la Ciutat Sagrada dels inques.

A nosaltres ens van recomanar que abans d’anar-hi compréssim les entrades a Cusco, al Ministerio de Cultura, ja que si es vol fer el HuaynaPicchu el cupo de persones està limitat i a més ens van dir que a la Ciudadela es poden quedar sense sistema a causa de les pluges. Es necessari presentar el passaport i aneu-hi a primera hora (7a.m.), preneu aquesta precaució.

– Una és per helicòpter però la veritat és que si algú vol la informació ja no estaria mirant aquest blog.

– També s’hi pot anar amb el cotxe però llavors ja és més senzill, mapa de carreteres (ai, perdó GPS o Montse) i endavant!.

– La ruta més aventurera és el camí de l’inca, un trekking de 4 dies seguint el camí de l’inca. Diuen que el paisatge és impressionant, que val la pena les 6-8h de caminada diària i que entrar al Machu Picchu per la “porta” del camino del inca no té preu. Malauradament sí que té preu i només es pot fer per agències de viatge ja que d’aquesta manera regulen el nombre de passatgers i preserven l’entorn (o això diuen, ja que els preus s’han disparat a 200U$D). Si aquesta és la ruta escollida recomanen reservar-la amb temps, fins i tot 3 mesos abans. A la pàgina del Ministerio de Cultura, a la secció de Consultes  hi ha les agencies oficials per fer aquest trekking. No us deixeu enredar amb ofertes, només poden accedir les agències oficials.

– El tren a Machu Picchu és una de les opcions més còmodes per arribar a la ciutat sagrada. L’empresa Perurail té el monopoli d’aquest servei oferint sortides des de Cusco, Ollaytantambo (Valle Sagrado) o Urubamba. Els preus del tren econòmic i el temps, a març del 2012, són entre 60-70U$D i 4h des de Cusco, entre 30-60 U$D i de unes 3h des de Ollanta i des de Urubamba són 60 U$D i 1h 30 minuts però només hi ha un horari a les 6:50a.m. La mateixa empresa ofereix diferents tipus de trens, el Expedition que és l’opció més econòmica; el Vistadome 203 o Vistadome 31 que són l’opció intermèdia i el Hiram Bingham que és el tren de luxe i el viatge val U$D 300 ja que inclou un aperitiu de benvinguda, el dinar amb vi, música, les entrades, el transport i un guia al Machu Picchu, el té de la tarda i un sopar gourmet a la tornada.

– Caminar des de Ollanta és una de les opcions més econòmiques. Vas caminant seguint les vies del tren des del kilòmetre 82 fins al 112. Són com unes 9h, la ruta no es complicada ni perillosa. Hi ha camins pel costat de les vies, el tren va pitant i de tota manera el sents venir de lluny. L’únic problema, almenys al gener del 2012, és que hi havia el rumor que a mig camí hi havia policies que et feien desfer el camí i tornar a Ollanta. Nosaltres ens vam trobar un noi que ho havia fet i va dir que no va trobar-se cap “control”. Rumors…mai saps si estan creats per les agències o si “si el rio suena agua lleva”.

– La ruta per Santa Teresa i la hidro és la ruta l’alternativa, tot i que cada vegada és menys alternativa i ja comença a estar tot molt monopolitzat, encara que almenys està monopolitzat per gent del país i no per capitals estrangers. Aquesta és la ruta que nosaltres vam fer, així que les dades són més completes i comprovades. El problema d’aquesta ruta és que, en temporada de pluges, et pots trobar alguna carretera tallada per una esllavissada de fang de la muntanya i llavors toca caminar una mica més.

La idea és anar de Cusco a Ollanta i d’allí a Santa Maria. De Cusco a Ollanta val s./1o. Nosaltres vam arribar-hi per la tarda, vam visitar el poble i l’on demà al matí encara vam tenir temps de veure les ruïnes. A les 9a.m. ens van dir que passava el bus per s./15  i que tardava 3h però com que ve del poble anterior podia ser que ja no hi haguessin seients lliures. Així que una dona de la plaça va parlar amb un camioner i aquest per s./10 ens va portar fins a Santa Maria. El viatge és anar pujant fins als 2750m.s.n.m en un port de muntanya que ja voldria fer Contador. Jo, la veritat, és que recordo poca cosa del mareig que portava. Una vegada arribes a Santa Maria ja t’espera una senyora que té una flota de furgonetes i que et porten fins a Santa Teresa per s./10 o la hidro en funció del que la majoria de la gent vulgui. Si et deixa a Santa Teresa hi ha llocs per dormir i menjar força econòmics i si vas a la hidro també hi ha un lloc per dormir i diverses parades per menjar, però ja no sé els preus. Si et quedes a Santa Teresa, l’on demà et toca matinar i anar a la plaça principal per agafar la furgoneta que porta els treballadors a la hidro per s./4. Una vegada a la hidro tens dues opcions, el tren que val U$D18 o caminar uns 10km. Realment recomano caminar per les vies del tren, el camí és totalment pla i es fa amb 2h portant motxilla pesada. El paisatge és espectacular perquè estàs envoltat de selva i si passa el tren et poses a la vora que no hi ha perill, ja hi ha un camí marcat.

Et trobes 4 càmpings per passar la nit, un a la hidro, l’altre a l’hora de caminada, l’altre l’hora i mitja i l’últim per s./15 la tenda de campanya a l’inici del camí que puja cap al Machu Picchu.

Per tornar fent aquesta ruta el sistema és el mateix, caminar fins a la Hidro allí et trobaràs algun cotxe que quan estigui ple et portarà a Santa Teresa o Santa María (depèn del que pactis i del preu, fins a Santa Maria s./15) i a Santa Maria, la mateixa dona ja ho té organitzat per portar-te fins a Cusco per s./25.

Totes aquestes indicacions no són ben bé per anar al Machu Picchu, són per arribar a Aguas Calientes, el poble del Machu. Per pujar de Aguas Calientes al Machu Picchu tornes a tenir l’opció de pago o l’opció de motxillers. La primera és un bus que per U$D17 et puja fins a l’entrada de la Ciutadela. La segona són 2h de pujar escales que et fan apreciar una mica més l’esforç dels inques.

Recomanacions: portar aigua, fruita i coses per menjar.

A l’entrada del Machu Picchu hi ha un restaurant, us podeu imaginar els preus. També hi ha banys i màquines expenedores de begudes, us podeu imaginar els preus. Al camí que porta a les escales s’hi posa una dona que també ven refrescs.

 

Anuncis

4 responses to “Anar al Machu Picchu

  • Laia

    quina aventuraaa cada cop que m’ho contes o ara que ho llegeixo es q us imagino! podrieu fer una peli ;o)

  • Hid

    I want to go to Peru this summer but I don’t know how many money I will need…Can u help me with price of food and accommodation, please?

    • fuetimate

      Peru is a country where every kind of a turist feels confortabe. So depends what kind of travel do you like; but I supose (if u are reading this blog) that u want the cheapest opcion.
      In Perú you can eat for s./2-7 in the markets or the locals restaurants (not the ones for the tourist people)
      In the south, the most expensive city is Cusco and there, we ate for s./4 and we slep for s./15.
      Machu Picchu and Aguas Calientes (the village) is “another country” the prices up, but if you want you can eat in the market for s./6 and sleep for s./15
      Then, the tourist tickets are the most expensive: el boleto turístico and the MAchu Picchu’s ticket. To go to Machu Picchu there is also a cheap way.
      When I finish to write about Peru, I will write a post like: https://fuetimate.wordpress.com/category/bolivia/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Judaísmo para Dummies

¡Bienvenidos! Esperamos que este sitio sea de utilidad para todos, como herramienta para acercarnos al Creador y vivir el Judaísmo con alegría cada día.

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àsia

Xanet Xanet .Com

Blog de viatges, experiències i aventures en català

areveure.cat

t'ajuda a preparar el teu viatge, t'acompanya quan l'estàs fent i fa que no l'oblidis a la tornada.

%d bloggers like this: