Perú_Puno: El Lago Titicaca

El llac Titicaca és el llac navegable més alt del món amb 3823 m.s.n.m. i amb una superfície de 8560kmdels quals poc més de la meitat corresponen a Perú i la resta a Bolívia. “Titi” significa puma; el felí de gran significat en les cultures ancestrals i “caca” significa pedra en aymara.

Es tracta d’un llac d’origen tectònic que es va formar degut a l’enfonsament de l’antic altiplà andí durant, aproximadament, la era terciària. La funció del llac és de moderar el clima de la zona que l’envolta ja que absorbeix i reté l’energia solar del dia i la irradia durant la nit. El llac té una gran diversitat en fauna aquàtica i aus i posteriorment s’hi han introduït la truita i el moixó (pejerrey). La totora és una planta que naix al Llac Titicaca i que està protegida per la Reserva Nacional del Lago Titicaca. La part inferior, de color blanc, s’anomena chullo i es consumida com aliment ja que té una gran quantitat de iode.

El llac té un simbolisme propi per a les cultures andines. D’ell sorgiren Manco Cápac i Mama Ocllo, els pares dels inques. Sempre ha estat relacionat amb els inques, els moche, els chimú, els thiahuanaco, els colla, els lupacas o els pacajes, entre altres.

La illa de Taquile, la de Amantani i les illes flotants dels Uros son els tres principals atractius de la zona peruana.

  • La Isla de Taquile fou declarada Patrimoni Cultural Inmaterial per la UNESCO per la seva artesania tèxtil que es remunta a les antigues civilitzacions inques, pukara i colla.  Segueixen teixint a mà o amb telers prehispànics de pedal. Es tracta d’una illa quechua situada a 3h de Puno, on es mantenen les costums i la manera de viure del les cultures andines.
  • La Isla de Amantani és famosa pels temples preinques a Pachamama (Mare Terra) i a Pachatata  (Per Cel). La dualitat andina és present en tota la illa i encara avui es segueixen celebrant els cultes ancestrals.
  • Las Islas Flotantes de los Uros, ubicades a la badia, són les més properes a Puno. Els Uros “hijos del amanecer” son una cultura anterior als inques que fugint de l’assetjament d’aquests es van instal·lar al llac. La tradició diu que tenien la sang negra, cosa que els impedia ofegar-se o sentir el fred. Paulina fou la última persona de sang negra pura, va morir el 1973 i amb ella moltes tradicions dels Uros, ja que actualment tenen influències aymares. Las Islas Flotantes de los Uros es tracta d’un arxipèlag d’illes artificials creades a partir de la planta de totora, que neix al llac. Els propis habitants van construint les illes a mesura que la població creix. Tot està fet de totora, les cases, les barques i les  illes en si. Agafen blocs de l’arrel de la totora que els lliguen i mitjançant unes estaques fondes d’eucaliptus les claven al fons del llac per evitar que marxin. Damunt de la base s’hi posa fins a 3 metres de fulles de totora per tal d’habilitar-la per poder viure-hi. Aquesta base dura uns 10 anys i s’ha de protegir cada 15 dies amb més fulles de totora. La nova illa es deixa reposar tot un any i desprès ja està habilitada per viure-hi. A cada illa i viuen unes 5 famílies i en total, la població dels uros està formada per uns 2000 habitants. Antigament, els uros, vivien de la caça d’aus, dels seus ous i de la pesca; deshidratant els animals quan en tenien en excés. Actualment mantenen aquestes costums però en realitat més de cara al turisme. Tenen escoles, centres mèdics, dues esglésies, un restaurant i un hotel i fins hi tot un telèfon públic. A més a més moltes cases ja disposen d’electricitat gràcies a la donació de plaques solars.

    El que mengen els Uros

Blocs per fer les illes

Per anar a les illes surten tours turístics tots els dies. Amb les tres opcions diferents, anada i tornada a Las Islas Flotantes de los Uros, un dia al llac o dos dies i una nit. Una de les opcions turístiques és fer turisme vivencial o més correctament, turisme participatiu. Aquesta era la nostra idea, passar una nit a una de les illes dels uros però el fort ambient guiri-turístic ens va fer tornar a terra ferma. Només arribes i ja t’espera l’alcalde de la illa en qüestió amb algunes de les dones i els nens i et reben amb un “Tamasaraqui” el qual has de respondre “Gualiquiri”; és a dir “Hola, que tal?” i “Estem bé” amb aymara. Llavors t’ensenyen com construeixen les illes, que mengen i la seva artesania que evidentment t’inviten a comprar. T’ofereixen un passeig amb la barca de totora, pagant s./5 i els nens acompanyen el passeig cantant i desprès reclamant, obligant, a donar-los propina.

Islas Flotantes de los Uros: si vas pel teu compte son s./10 el bitllet d’anada i tornada amb llanxa i s./5 l’entrada a les illes. Els tours estan per uns s./25 i t’ofereixen el guia, tot i que es pot aconseguir per s./20.

Les altres illes no les vam poder visitar, alguna cosa ens ha de quedar per tornar-hi 🙂

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

Travelingmylife

Blog de viatjes, fotografia y experiencias

elViatger.com

Blog de viatges i fotografia d'Isma Monfort

Bona Vida

Rutes, llocs i racons per no quedar-se a casa

%d bloggers like this: