Missions jesuïtes

El Nord-est d’Argentina, el sud-oest de Brasil, part de Bolívia, Paraguay i Uruguay estan units històricament per les missions dels jesuïtes.

Durant el s.XVIII els jesuïtes van tenir la missió d’evangelitzar als natius dels territoris que Espanya havia colonitzat al nou continent. Així es van fundar les “Misiones Jesuíticas Guaraníes” de la mà de la Companyia de Jesús. Les missions es van dissoldre quan el 1767 es va instaurar la Pragmàtica Sanció per part de Carles III.

Els pobles indígenes d’aquestes regions eren majoritàriament de la cultura guaraní. Tenien l’esperança de trobar la “Terra Sense Mal”, fet que van saber aprofitar els jesuïtes per ensenyar-los el “Camí cap al Salvador”, d’aquesta manera molts poblats es van unir a les colònies jesuïtes on cada grup familiar cultivava una parcel·la de terra per a ús propi (abambaé: coses de l’home) i una altra comunitària (tupambaé: coses de Déu).

A Argentina, els jesuïtes tenien la part administrativa a Córdoba i la zona de les missions, al nord-est; a prop de les cascades d’Iguazú, a la província de Misiones. Les quatre més important són les següents.

Iguazù 020La reducció de San Ignacio de Miní és la més important de la regió pel bon estat en que es conserven de totes les que hi havia a la zona d’Argentina, Brasil i Paraguay ja que encara s’hi pot veure la delimitació del que eren les cases del indígenes, les estructures del claustre i els desaigües pluvials. Va ser funda del 1610 pels sacerdots José Cataldino i Simón Masetta, 20 anys després els seus habitants es van traslladar cap al sud per tal de resguardar-se dels atacs dels Bandeiras Paulistas, un grup armat de indis i moradors de San Pablo. Finalment el 1696 es van establir al nord del rierol Yabebirí fins que el 1767 es van dissoldre la Companyia de Jesús. om en moltes altres reduccions jesuïtes, l’església era el centre del poblat i es trobava a la plaça principal d’on en sortien els carrers més importants. El poblat en si començava al sud de la plaça on hi havia el taller, l’escola que també era la residencia dels sacerdots i el cementeri dels indis que es separava en quatre parts segons el gènere i l’edat dels morts. Després també hi havia les vivendes dels indis. L’església fou obra de l’arquitecte Giuseppe Brasanelli que va adaptar els seus coneixements d’arquitectura europea als materials i al terreny del nord d’Argentina. Així va utilizar fusta per les estructures, pedra i fang per les parets i una ornamentació d’estil barroc. A l’església s’hi enterraven els caciques dels indis i els membres de la Companyia de Jesús. A l’escolta hi anaven tant els adults com els nens, ja que era la manera d’adoctrinar i alfabetitzar als índis en tres idiomes: el guaraní, l’espanyol i el llatí. El taller tenia la funció de formar artensans. Un edifici característic era el cotyguazú que tenia la funció de donar llar a les nenes òrfenes, les dones soleteres i les padrines que s’havien quedat vidues. Com als pobles espanyols, la plaça era el centre de la vida social i dels negocis. En un costat, també hi ha el cabildo, l’edifici encarregat de gestionar els diners del poblat. En aquest poblat també hi havia una presó i el famós rollo, un pal de fusta al mig de la plaça principal on s’hi fustigaven els qui havien dut a terme algún tipus de delicte o als qui manteninen les seves creences i ritus ancestrals. El complex compta amb un centre d’interpretació que ajuda a entendre la cultura guaraní i la funció de les missions.

Les ruïnes de Santa Ana sorprenen per la vegetació que les cobreix. Arquitectònicament és de les que queda menys en peu però destaca l’escalinata construïda per salvar el desnivell del terreny. A més son molt menys turístiques que les de San Ignacio i això fa que el tracte del personal sigui molt més atent. Si tens ganes de saber més sobre les missions, ves a Santa Ana, el guia estarà encantat d’atendre’t. Des de Posadas agafes el bus local41, que val $6 (2009) i surt des de la terminal i li dius al conductor que et deixi a l’establiment CBSE i allí camines 1km fins a l’entrada de les ruïnes.

Les ruïnes de Loreto són una de les més importants que es troben a l’Argentina.

A la missió de Santa María la Mayor es va instaurar una impremta on es van editar llibres de gran valor. Actualment les ruïnes estan cobertes de vegetació.

San Ignacio de Miní, Santa Ana, Nuestra Señora de Loreto i Santa María la Mayor han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, el 1984.

Altres pobles amb arrels jesuïtes a Argentina son San Carlos i San Jose que es troben entre Apóstoles i Posadas, per la ruta 14. I seguint la 14 direcció sud també ens trobarem amb Santo Tomé, La Cruz i Yapeyú que era una de les més importants. A Yapeyú és on va néixer José de San Martín, el Libertador. La ruta 14 en direcció nord ens porta a Apóstoles, Concepción de la Sierra, Santa María, Mártires i San Javier.

Per arribar a les ruïnes de Nuestra Señora de Candelaria que  es troben al poble de Candelaria, s’ha d’agafar la ruta 12, des de Posadas i desviar a la ruta provincial 204. A la mateixa ruta 12 també hi ha les de Santa Ana, San Ignacio de Miní, Loreto i Corpus Christi tot i que les ruïnes d’aquest últim son casi inexistents.

Anuncis

2 responses to “Missions jesuïtes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àsia

Xanet Xanet .Com

Blog de viatges, experiències i aventures en català

areveure.cat

t'ajuda a preparar el teu viatge, t'acompanya quan l'estàs fent i fa que no l'oblidis a la tornada.

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

%d bloggers like this: