Fent camí cap a la Independència

La Junta del 25 de maig era una junta provisional, per això es va enviar circulars als governadors de les províncies per que enviessin a Buenos Aires diputats locals per incorporar-los a la Junta. Al desembre, es va passar a reorganitzar aquesta Junta Provisional i es va anomenar Junta Grande, amb Saavedra com a president.

Els inicis cap a la independència no van ser fàcil ja que dins mateix del país hi havia corrents de pensament diferents. El febrer de 1811, la Junta Grande va dictar un Reglament de Juntas Provinciales que crearia Juntas Provinciales a les capitals i Juntas Subordinadas a altres ciutats no capitals. Degut al gran nombre de membres que componien la Junta, les decisions havien de passar per moltes etapes que alentien el procés, a més, l’oposició de les parts més conservadores, els centralistes, va acabar ocasionant tot un seguit d’enfrontament entre aquests i els provincials. La Junta va demanar a Saavedra que anés al nord per intentar arreglar la situació i durant la seva absència se’l va destituir del càrrec de president.

Desprès de la Junta Grande, el pròxim òrgan de poder va ser el Triunvirato amb Chiclana, Sarreta i Juan José Paso al capdavant, per intentar arreglar els problemes de les campanyes militars i la situació política. Els altres membres de la dissolta junta van passar a formar part de la “Junta Conservadora de la Soberanía de Fernando VII” que tenia caràcter legislatiu, mentre que el Triunvirato tenia el poder executiu.

El 22 de novembre del 1811 es va promulgar el “Estatuto Povisional del Gobierno Superior de las Provincias Unidas del Río de la Plata a nombre del Señor Fernando VII”. La centralitat d’aquest estatut vers a Buenos Aires, la dissolució de les Juntas Provinciales sense convocar un Congrés i l’abandó de l’exèrcit del Nord, que estava sota les ordres de Belgrano, no va agradar gens a les províncies i va motivar una sublevació del regiment dels Patricios, el qual fou dominat per Rondea. El 8 d’octubre de 1812, desprès de les eleccions per designar els nous membres del Triunvirato, els Granaderos de San Martín, van exigir un Cabildo Abierto el qual va dictaminar la substitució del Primer Triunvirato pel de Juan José Paso, Rodríguez Peña i Álvarez Jonte i es van convocar un Congres General Constituent que va acceptar el Segon Triunvirato.

L’Assamblea General Constituyente de 1813 va ser un dels primers indicis clars de proclamar la Independència i una Constitució. Però el retorn al tro de Fernando VII els va fer dubtar, sorgint llavors dos grups de pensament ben diferent: el general San Martín va liderar els partidaris a la Independència i a la redacció de la Constitució, en canvi el general Alvear era partidari de postergar la decisió.

Finalment, el 9 de juliol del 1816, al Congreso de Tucumán es va declarar la Independència, gràcies a la pressió de San Martín i Belgrano. Es declarava “una nación Libre e Independiente del rey Fernando VII, sus sucesores y metrópoli y de toda otra dominación extranjera…”. El següent objectiu era determinar l’organització política del nou Estat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àsia

Xanet Xanet .Com

Blog de viatges, experiències i aventures en català

areveure.cat

t'ajuda a preparar el teu viatge, t'acompanya quan l'estàs fent i fa que no l'oblidis a la tornada.

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

%d bloggers like this: