Plaza San Martín

A la dècada dels 30 Mercedes Castellanos de Anchorena es va imposar a la relació que el seu fill mantenia amb Corina Kavanagh, una jove procedent dels “nous rics”. Per venjança, Corina va comprar una solar pròxim a la Basílica del Santísimo Sacramento, l’església que la família Anchorena havia finançat perquè fos el sepulcre familiar. En aquell solar va manar construir un edifici suficientment alt per que tapés la visió de la Basílica, sobretot des del palau dels Anchorena. Tot això passa a la Plaza San Martín, a Retiro, el palau dels Anchorena és l’actual Palacio San Martín i l’edifici és el Kavanagh, l’edifici de formigó armat més alt del món, en aquella època, 1936. A més a més que era el gratacels més gran de Sudamèrica, el Kavanagh destacava pels grans avenços tecnològics que disposava: 12 ascensors, aire condicionat, 30 pisos comunicats a través de 5 escales, etc.

La Duda_Plaza San MartinLa Plaza San Martín es caracteritza per la gran varietat botànica que conté, més de 300 arbres de 37 espècies diferents com un ficus de grans dimensions, ombús, magnòlies o fins i tot jacarandá portats de Tucumán per l’últim paisatgista que va intervenir en el disseny de la plaça, Carlos Thays fill. A més a més hi ha diverses escultures com el Monument a San Martín i La Duda. Aquesta última, es tracta d’un jove en actitud de dubte, amb la Bíblia al costat i un vell que se’l mira, realitzats en marbre de Carrara. No fa gaire temps també hi havia la Fuente de la Doncella, que la comunitat catalana va donar a la ciutat, però actualment està al Parque Rivadavia.

La plaça va ser declarada Lugar Histórico Nacional el 1942 pels fets històrics que hi van tenir lloc, principalment durant les invasions angleses. El 1806, durant la Primera Invasió Anglesa, les tropes de Liniers es van enfrontar en aquesta zona contra les tropes angleses. Un any desprès, durant la Segona Invasió Anglesa hi va tornar a haver enfrontaments entre les tropes criolles i les angleses. En celebració a les victòries porteñes, el Cabildo va anomenar aquesta barranca com “Campo de la Gloria”. La plaça també es va anomenar “Campo de Marte” i a partir de 1878, l’actual nom del Llibertador d’Amèrica.

Però anys abans d’aquests fets, en aquesta plaça hi havia hagut la Plaza de Toros de Retiro, que data de 1801. Degut a la prohibició per part de la ciutat de las corridas, la Plaza va passar a formar part de les casernes que el General San Martín va destinar al Regimiento de Ganaderos a Caballo, tal com recorda un monument que hi ha al centre de la plaça. Quan es va tirar a terra la Plaza de Toros, el 1819, s’hi van construir més casernes. Però encara abans, a principis de s.XVIII, la zona servia per a la compra-venda d’esclaus.

La Victoria_Plaza San MartinNo va ser fins el 1860, que la plaça començà a tenir un aire al que avui podem contemplar, degut a un concurs que va guanyar l’enginyer José Canale es va enjardinar la zona, el 13 de juliol de 1862 es va inaugurar l’escultura eqüestre de San Martín i el 1874 el paisatgista francès, Eugene Courtois, la va remodelar totalment donant-li un aspecte  més semblant a l’actual. Com a curiositat, l’escultura eqüestre del General, estava situada al centre de la plaça i senyalava cap a l’est. ara es troba en un extrem i senyala als Andres. A més a més, tampoc era el monument que veiem actualment, només era San Martín i el seu cavall, damunt d’un pedestal sense cap tipus d’ornamentació.  El monument actual és de 1910, que en honor a la Revolución de Mayo, es va decidir augmentar-ne la importància, fent la base i el pedestal de granit, recobrint-lo de relleus de coure i acompanyat de cinc grups escultòrics. Els relleus del pedestal representen les mítiques batalles de Maipú, Chacabuco i San Lorenzo i els relleus de la base recorden el “Cruce de los Andes”, la Batalla de Salta, la Independencia de Perú i Toma de Montevideo, tots ells fets històrics de la vida del Pròcer. Els grups escultòrics evoquen els moments importants d’un soldat: La Partida, la Batalla, La Victòria i el Retorn. Al centre hi ha representat el Déu Mart, el déu romà de la guerra, i el Còndor de los Andes, símbol de la “Cordillera Andina” en honor al “Cruce de los Andres” de 1817, l’inici de la Independència d’Amèrica encapçalada pel General San Martín.

Palacio San Martin_Plaza San MartinDegut a la febre groga de 1871 que va patir la ciutat, les famílies adinerades es van traslladar del centre cap a les zones perifèriques com Recoleta, Belgrano o l’actual Plaza San Martín. Per això no sorprèn que avui en dia, la plaça estigui envoltada de palaus majestuosos com el Palacio Anchorena que data de 1908 i el Palacio Paz de 1914, de la família propietària del “Diario La Prensa”, amb seu a l’actual Casa de la Cultura. A més a més del ja citat edifici Kavanagh i el 1909 es va inaugurar el Plaza Hotel, que era el primer hotel amb categoria internacional.

El Palacio Paz és el que avui és el Círculo Militar, i fou la residència d’una única família, construït durant 22 anys i amb 12.000m2 de superfície. L’actual administració dels parcs nacionals també es troba en un altre dels edificis emblemàtics de la plaça. I a prop de la plaça, a Maipú amb M.T. Alvear hi ha la casa on va viure Borges.

Seguint amb la història de la plaça, el 1891 es van demolir totalment les casernes que encara quedaven i s’hi va instal·lar el Pabellón Argentino que havia estat construït a Paris per a la Exposició Universal de París de 1889 i va ser portat a Argentina, desmuntat. Aquest Pabellón va ser la seu del Museo Nacional de Bellas Artes, que actualment està a Recoleta, i desprès seu de l'”Exposición del Centerio de la Revolución de Mayo”.

Monumento Caidos Malvinas i Torre InglesesEl 1909, la Compañia Primitiva de Gas, que tenia la seva Planta a l’actual Plaza de la Fuerza Áera Argentina, va donar els terrenys a la Municipalitat que va convertir la zona en una plaça verda, aquesta vegada si, pel paisatgista més famós de Buenos Aires, Charles Thays. La plaça es va anomenar Plaza Britania i estava custodiada per la Torre de los Ingleses que la comunitat anglesa va donar a Argentina en celebració del Centenario de la Revolución. Desprès de la Guerra de las  Malvinas, contra els anglesos, aquesta plaça va passar a anomenar-se Plaza de Fuerza Áera Argentina i s’hi va aixecar un altar en honor als caiguts durant una de les guerres més injustes d’Argentina. Evidentment, la Torre de los Ingleses es va traslladar de lloc però no va anar gaire lluny, actualment està davant del Monumento a los Caídos en Las Malvinas.

Cap al 1936, el fill de Charles Thays, va remodelar la Plaza San Martín, sumant-li més terrenys com a conseqüència de la demolició d’edificis com el Pabellón Argentino.

I així és com queda una de les quatre barrancas naturals que té la ciutat; les altres tres? La de Belgrano, la zona de Plaza Francia i el Parque Lezama.

El desaparegut Pabellon Argentino. Foto del Museo del Ferrocarril

El desaparegut Pabellon Argentino. Foto del Museo del Ferrocarril

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àsia

Xanet Xanet .Com

Blog de viatges, experiències i aventures en català

areveure.cat

t'ajuda a preparar el teu viatge, t'acompanya quan l'estàs fent i fa que no l'oblidis a la tornada.

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

%d bloggers like this: