Menjar en un altre idioma

Potser les diferències més importants de l’idioma entre el castellà que es parla a Espanya i el que es parla a Argentina es noten quan obres la carta d’un restaurant. Mentre tens una conversa, les paraules que no entens les pots treure per context però què passa quan no hi ha context? Com explicaries a algú que és el morrón? o què és la frutilla o el durazno?
Bé, la cosa està en no posar-se nerviós i estar disposat a provar coses noves, encara que desprès sigui un simple pebrot o maduixes o et portin préssec!
Et proposaran si vols fer una picada, si vens d’Espanya digues que no, perquè et desil·lusionaràs. No és més que una taula de fusta amb uns taquets de pernil dolç, salamini, unes olivetes i maní (cacahuets). On hi hagi una tapa de ibèrics o d’embotits catalans que em treguin aquest jamón crudo que tenen per a pernil salat.
Quan els intentes explicar que és el TAPEO, la primera reacció que tenen els argentins és: “Ah, che, como la picada!” Noooooooooo amigo noooooooooo. No em comparis uns pebrots del padrón o del piquillo o uns llagostins o calamars a la romana, rabes, pinxos, tigres o una no tan simple tapa de patates braves amb el descrit anteriorment.
Els embotits o fiambres com ells ho diuen també son per no il·lusionar-se. El primer que pensaràs al veure el salamini serà amb la llonganissa seca però faràs bé si ets escèptic i quan ho proves no tens al cap el nostre fuet estimat. Sincerament, amb la carn ens guanyen, no hi ha dubte, amb el futbol, ara ens podem posar quisquillosos però amb els embotits, no hi ha color 100% espanyols, de qualsevol província.
Si vols pizza, ho tindràs relativament fàcil per triar-la. La gran majoria de llocs tenen la muzzarella (tomàquet i formatge), la napolitana (tomàquet, formatge i rodanxes de tomàquet), la fugazza (de ceba, només ceba) i la de morrón (tomàquet, formatge i una tira gran de pebrot escalivat). Ara comencen a innovar i n’apareixen de més sabors però sempre amb la mateixa filosofia, tomàquet, formatge i un tall gran d’alguna altra cosa. Potser recomanaria la de palmitos, més que res perquè és diferent.
Ah, perdoneu, què que és la salsa golf? La nostra salsa rosa i potser aquí tenen raó els argentins ja que es diu que la nombrada salsa la va descobrir el químic argentí, Luis Federico Leloir quan al Glof Club de Mar de Plata va barrejar el ketxup i la maionesa. Leoir guanyà el Premi Nobel de Química el 1970, però evidentment no per la salsa golf tot i que si l’hagués patentat potser hauria guanyat més diners que com a químic.
Lo bo de la pizza és que et venen talls sueltos i si vols que t’ompli una mica més l’acompanyes de fainá, una massa feta a base de farina de cigrons. I per baixar la pizza? Els més clàssics Moscato, sí senyor, moscatell amb pizza. El més habitual una botella de cervesa ben freda.
Els bars típics et serveixen minutas, que és menjar ràpid de fer i de menjar, milanesas (bistec arrebossat), suprema (petxuga de pollastre arrebossada) o la versió posta, la napolitana (mila o suprema amb salsa de tomàquet, pernil dolç, rodanxa de tomàquet, formatge i orègan). Aquí entren les empanades, comprar i menjar!
El curiós de la truita és que la “tortilla española” va amb morrón, si la vols l’autèntica truita espanyola has de demanar una tortilla de papas.
Per baixar tots aquests menjars t’oferiran gaseosas (refrescs) o cervesa, entre altres. Lo bo de quan vas a fer una cervesa és que solen ser d’1L i ve acompanyada de maní (cacahuets), palets salats o pochoclos (crispetes). Si no vols 1L de cervesa (que he dir, una mica aigualida) pots demanar un porrón que seria una mitjana o si la prefereixes tirada, enlloc d’una canya has de demanar un chop. Si et mous per la zona de bars irlandesos allí ja et referiràs a una pinta. I si vas a Santa Fe, la ciutat, no el carrer, has de demanar un liso.
Com a plats típics d’hivern o de dies festius tenen el locro, el mondongo madrileño (callos) o el matambre a la pizza, entre molts altres i molt bons.També podem menjar humita, blat de moro o tamals que son plats típics andins, de procedència indígena.
Deixem per més endavant el dulce de leche o els alfajores, el asado o el cordero patagónico o els gelats artesanals venuts a les típiques gelateries, les quals a Espanya ja costa de trobar.
Menció a part els vins de Mendoza, La Rioja, San Juan, San Luis i Cafayate.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Fuet, mate i arròs

Turisme per Àsia

Xanet Xanet .Com

Blog de viatges, experiències i aventures en català

areveure.cat

t'ajuda a preparar el teu viatge, t'acompanya quan l'estàs fent i fa que no l'oblidis a la tornada.

L'art de volar

Blog de viajes independiente y con mochila que pretende relatar información y rutas alternativas, motivar a otros viajeros, ayudar y participar en crear un mundo dónde se pueda soñar y viajar libremente.

%d bloggers like this: