Despeses i altres coses de Perú

Perú és un país preparat pels turistes. Pots trobar-hi totes les comoditats que vulguis o totes les coses barates que desitgis, segons el tipus de viatge que estiguis fent. Jo vaig fer el motxiller, baratet i guarret…

Per cert, feu-vos la targeta del ISIC ja que només amb l’entrada al Machu Picchu ja l’haureu amortitzat. Tot i que heu de saber que algunes coses són ISIC + menor de 26 anys (no val amb 26 anys), com el Boleto Turístico de Cusco. I aneu on aneu assegureu-vos d’anar “de part d’algú”, sempre podreu negociar millor els preus. Pregunteu, a Perú pregunteu tot el que vulgueu i qualsevol que us tiri una dada pregunteu-li el nom, aquest serà el “de part de” que podreu utilitzar desprès.

Perú està molt bé si vols aprendre sobre una altra manera d’afrontar la vida, una altra cultura i unes altres creences. Al teulat de moltes cases de Perú hi veureu dos torets que vigilen l’entrada. És una mostra més de la barreja de cultures andines i espanyoles. Antigament hi posaven dos cactus ja que les seves espines protegien l’entrada de les casa, desprès amb el temps s’hi van posar els “Toritos de Pucará” animals introduïts pels espanyols i que la seva força els protegeix ara.

Els preus corresponen al gener del 2012, quan 1 sol equivalia a 1,5 pesos argentins. s./ és l’abreviatura de nuevos soles, que és la moneda peruana. El nivell de vida és força baix i el menjar és molt molt barat. Si vols integrar-te ves als “restaurants” no turístics que son freqüentats per peruans i serveixen el menú diari que correspon a un plat de sopa, un segon amb arrós i una mica de carn o peix i un suc per beure. També hi ha la mateixa fòrmula als mercats. És tan barat que surt més bé anar al restaurant que comprar els ingredients i cuinar.

Quan vagis a buscar allotjament, tingues en compte la pregunta de si el bany té aigua calenta i en quines condicions en té, llavors decideixes si t’hi quedes o no. A més a més, porta sempre paper de WC ja que la majoria de banys, ja sigui de residencies com de restaurants (no parlem dels turístics perquè no ho sabem) no n’acostumen a tenir. Els rotllos de paper de bany es poden comprar individualment i valen pel voltant del s./1. També has de portar sempre aigua embotellada que et pot costar entre s./3 i s./7 segons lo turística que sigui la ciutat.

Com a Bolívia, també es paga l’ús de terminal que acostuma a ser de s./1

Com arribar a Perú: Buenos Aires – Lima directe per Cruz del Sur, Ormeño o El Rápido Internacional. El bitllet surt més barat si el comprés a Perú que a Argentina i està a uns U$D 250. Per problemes personals no recomano per a res el Rápido. Nosaltres vam tornar de Lima fent aquest ruta però com que vam entrar a Perú pel sud, vam anar per Bolívia (Buenos Aires – San Salvador de Jujuy (amb els busos de Once) – La Quiaca i Villazón – La Paz - Puno (per Copacabana))

La ruta per Perú va ser: Puno (Llac Titicaca, Chucuito, Sillustani) – Cusco (Complejo Arqueológico Sacsayhuaman) – Ollaytantambo – Santa Maria i Santa Teresa – Aguas Calientes (Machu Picchu) – Arequipa (Cañon del Colca) – Lima

• Puno (1/2 dia ciutat, 1 dia voltants, llac Titicaca)

- Ciclotaxi s./3
- Dormir a Puno, al carrer Albulu, s./25 per una habitació doble amb bany compartit. Amb bany privat per s./40
- Menjar: val la pena apuntar el nom d’aquest carrer: Cahuide. Davant de les vies del tren es pot menjar els menús per s./3 i fins i tot s./2
- Islas Flotantes Uros: tour s./25 (es pot aconseguir per s./20). Si es fa sense tour son s./10 anada i tornada + s./5 entrada a les illes.
- Chucuito: A Manchero Rosi (digues al ciclomotor, Paradero de Chucuito) tens les combis per s./1,5 que et deixen a la plaça principal. Per tornar s./1,5 i s’agafa a la mateixa plaça. Templo de la Fertilidad (Sitio Arqueológico Inca Uyo) s./5.
- Complejo Arqueológico de Sillustani: tour s./25 (es pot aconseguir per s./20). Ens van dir que no era recomanable anar-hi pel propi compte ja que a la tornada no hi havia gaire afluència de transport.
- Bus fins a Cusco: s./40

• Cusco (I-Primeres Impressions)(II-Qoricancha i Museo)(III-Ciutat) (1’5 dies la ciutat)

- Dormir: al Hospedaje Imperio Inka a la C/Belen, 465 nosaltres vam pagar s./15 cada un per una habitació doble amb bany compartit i agua calenta. De fet més que doble tenia 3 llits de 1,5 places.  Dieu que aneu de part “del chico de la terminal” així us faran preu. L’hospedatge està en una zona que força bé però poc turística. El barri amb els hostels i restaurants per guiris és San Cristoblal.

- Menjar: Cusco ofereix tots els tipus de nivells en restaurants per menjar, des del turista amb plats peruans, a les hamburgueses o pizzes o els restaurants-bars de s./4 el 1/8 de pollastre o el típic mercat.

- Boleto turístico: s./130

- Convent de Santo Domingo (Qoricancha): s./5 (estudiants)

• Part del Valle Sagrado (1 dia, si es fa complet 2 dies)

- Menjar: nosaltres vam comprar unes aletes de pollastre a una padrina que valien s./3
- Transport: les combis sortien entre s./0,60 i s./1
- Fins a Ollanta: s./10

• Ollantaytambo (unes hores, de camí a Machu Picchu)

- Dormir: Hostal Inti Wasi: Habitació doble amb bany privat i aigua calenta: s./35
- Menjar: té la zona turística, a prop del Parc Arqueològic i els bars de poble on pots menjar el 1/8 de pollastre per s./5,5
- Parque Arqueológico de Ollantaytambo: entrada amb el Boleto turístico

• Anar al MachuPicchu des de Ollaytantambo (2 dies, per seguretat de no trobar esllavissades)

- Camió “privat” fins a Santa Maria s./10 (autobus s./15)

- De Santa Maria a Santa Teresa s./10

- Dormir a Santa Teresa a una habitació doble amb bany privat per s./20. Hi ha moltes opcions ja que la ruta “alternativa” s’està fent famosa. Ja hi ha fins i tot les comoditats per “gringos”.

- Sopar a un restaurant casolà i no al carrer principal: s./6

- Combi fins a la Hidro s./4

- Caminar fins al MachuPicchu: no té preu, de moment.

• Aguas Calientes (0 minuts, però es necessari per anar a Machu Picchu)

- Dormir: Avenida Imperio de los Incas per s./30 habitació doble amb bany a fora i agua calenta
- Menjar: al mercat de Aguas Calientes s./5
- Entrada al Machu Picchu i Wayna Picchu: s./70 (estudiants)
- Tornada cap a Puno: combi hidro-Santa Maria (1,30h): s./15; combi Santa Maria-Cusco (4h): s./25

• Arequipa (1 dia)

- Bus Cusco-Arequipa: s./40 i 10h de viatge
- Tour pel Cañon del Colca: s./115
- Dormir s./30 en una habitació doble amb bany a fora, el lloc no molt recomanable.

• Lima (1 dia)

- Bus Arequipa-Lima: s./80
- Metropolitano (Metrobus): s./3 la targeta i s./1,5 per viatge
- Dormir: s./30 habitació doble amb bany compartit a l’Hostal Europa.

Les oficines d’informació i turisme deixen una mica que desitjar però el que no ens va fallar mai és i-Perú, la gent que hi treballa té una paciència infinita i un coneixement extens sobre tots els temes turístics. Les oficines acostumen a estar a la Plaza de Armas de les ciutats o via web.

Més FOTOS de Perú.

Perú_Lima

Lima és la capital del Perú però no per això és la ciutat més bonica del país. Jo em segueixo quedant amb Cusco, no té color. És més, dic en veu alta, que a Lima no hi cal anar, a no ser que et surto el bus cap a Baires o l’avió o el que sigui. Potser em va quedar aquest regust perquè ja era el final del viatge, anàvem curts de soles i per tant no vam entrar a cap museu o monument i encara no havíem descobert com tornar a casa, el moment més traumàtic d’aquest viatge.

Tot i així, el 1988 la UNESCO va declarar el centre històric de Lima, Patrimoni de la Humanitat pels 608 monuments històrics que s’hi conserven de l’època colonial. La UNESCO ha declarat fins a 10 llocs de Perú com a Patrimoni de la Humanitat, entre ells Cusco, Arequipa i el Machu Picchu.

Mirant les fotos, des de la distancia, potser si que és bonic. La Plaza de Armas congrega el Palacio Arzobispal amb la Catedral i el Palacio del Gobierno. A la cantonada de Jr.Carabaya amb Jr.Junín hi ha la Casa del Oidor i seguit pel carrer Jr.Carabaya hi ha la Casa de la Literatura Peruana. L’altre racó bonic del centre de Lima és pel voltants del Jr.Callao i Jr. Conde de Superunda amb esglésies i museus.

Lima és una ciutat gegant que trenca totalment la percepció que teniem de Perú, és com arribar a un altre món. Semblant a la sensació que ens va donar La Paz.

Ens va faltar una mica de temps per poder descobrir els voltants de Lima,  Temple de Pachacamac i la gent també recomana arribar-se a Miraflores. Però a canvi vam triomfar una mica perquè encara hi havia restes de la última etapa del Dakar 2012 i a sobre vam coincidir a una festa nacional de la cultura peruana.

Rellegint el post, em sembla que Lima la tornaré a fer quan vagi a Perú, per intentar canviar la sensació que en tinc.

Perú_Arequipa i el Cañon del Colca

La màxima atracció d’Arequipa és Juanita, la mòmia d’una nena que va causar sensació per lo ben conservada que estava quan es va trobar. Actualment està exposada al Museo de Arqueología de la Universidad Católica de Santa María. No puc dir gran cosa més perquè quan nosaltres hi vam anar, les mòmies estaven en restauració, així que vam deixar el museu per a la pròxima. També hi ha el Museo Arqueològico de la UNSA on per s./2 pots recorrer la història arqueològica d’Arequipa. La visita per la Catedral també és recomanable, almenys per veure la gran quantitat de “diners” que hi ha i per veure Arequipa des del seu teulat. A més, al 2000, la UNESCO va declarar el centre d’Arequipa com a Patrimoni de la Humanitat.

Però el motiu pel que molta gent visita Arequipa és perque és el punt de partida per anar al Cañon del Colca, un dels canyons més profunds del món, més que el Gran Cañon del Colorado. A nosaltres ens van convèncer que no es podia fer per lliure, que no hi havia indicadors i que era millor fer-lo amb un tour. Tot i que la idea no ens agradava gaire, ens ho vam creure i vam contractar un tour de 2 dies/1nit. Error! Ho pots fer pel teu aire, és veritat que no està indicat, és a dir, no té cartells senyalitzadors ni semàfors però els camins estan perfectament marcats i amb una mala, segueixes un grup de turistes i llestos! Per menjar allí, no hi ha problema, si vas amb tour, va inclòs però de tota manera hi ha molts “restaurants”, casetes de la gent que viu al canyó que t’ofereixen el típic menú peruà i per dormir, el mateix. Hi ha tota una zona que s’anomena l’Oasis que son petites cabanyes individuals i on hi ha piscines d’aigua del riu però m’imagino que pots pactar un preu amb la gent dels poblats. He de dir que a nosaltres no ens va sortir del tot malament la jugada perquè el nostre guia, en Cosme, era un home que havia nascut i s’havia criat al canyó. El tio s’ho coneixia amb els ulls tancats i portava un ritme esfereïdor perquè la seva idea era sortir de la ruta convencional i anar a visitar la seva mare, una padrina molt padrina, que vivia sola, en una caseta sense llum, ni aigua, ni gas. Havia de comprovar que la dona estigués bé! Nosaltres, encantats de sortir de la ruta i veure una mica més d’aprop la realitat del canyó. A més la de coses que s’aprenien amb el Cosme, dubto que s’aprenguin amb algú més. Fins i tot l’on demà vam fer la ruta de tornada ben d’hora perquè ell havia d’anar a plegar les patates, casi ens hi apuntem, si no fos perquè ja n’he plegat més d’un estiu i ja sé de que va la cosa jejeje.

Sortint de les batalles personals i tornant una mica a l’estil del blog: el Canyó del Colca es pot fer pel propi peu i realment val la pena, és una ruta, no té més però almenys és una ruta que es fa al revés, primer baixes i desprès puges!

A més tota aquella zona és famosa perquè hi ha diversos observatoris de còndors.

Perú_El Machu Picchu

Per fi, arribem al Machu Picchu!El vam situar a la meitat del nostre viatge, primer per poder aprendre sobre els inques abans d’anar-hi i segon perquè la resta de llocs arqueològics no ens semblessin petits desprès del Machu Picchu.

En diuen la Ciutat Sagrada i té la sort que els espanyols no la van descobrir, per lo tant encara es pot contemplar, més o menys, com era en els temps dels inques. La Ciutadella la va descobrir Hiram Bingham el 1911 i se la va trobar amb tots els seus elements, com si hagués estat abandonada a corre cuita i només s’haguessin emportat lo imprescindible. Actualment, res de tot això es pot observar ja que com que el govern de Perú li va denegat ajuts per la investigació, es va endur tots els tresors cap a la Universitat de Yale. Tot i així, el 1983, la UNESCO va declarar al Machu Picchu, que en quechua Machu significa vell, i Picchu, cim) Patrimoni de la Humanitat.

En realitat, el Machu Picchu era una “universitat” on aprenien les tècniques tèxtils, agrícoles, a fer ceràmica, estudiaven els temes relacionats amb l’astronomia i entre altres coses també actuava com un santuari amb el Temple del Sol. Tenia un palau per l’inca, però un palau de veritat, eh? que tenia bany a dins de l’habitació!

El Machu Picchu és un bon lloc per apreciar les diferencies arquitectòniques segons la importància de la “sala”, per exemple, el Temple del Sol i el Palau de l’inca és d’arquitectura imperial. Les finestres, les de ventilar i les cegues, com a estants. L’importància de l’aigua, amb 16 fonts i els canals exactes on sempre hi cau la mateixa quantitat d’aigua. També es pot contemplar i entendre el sentit de les terrasses de conreu, orientades a l’est i a l’oest, cap a la sortida i posta del sol.

L’altra alternativa és el Wayna Picchu o Huayna Picchu, una muntanya des d’on es pot veure el Machu Picchu des d’una altra perspectiva. També es pot recórrer i anar fins a la Gran Caverna, ruta que no recomanem per a res, però entenem que ja que hi vas, la busques; però avisats esteu…

Nosaltres vam pujar, al Machu Picchu, caminant, 2h en total i sortint a les 5am de “casa”, alguns dirien que va ser per poder dir allò de “és millor pujar caminant i poder apreciar l’esplendor i la magnificència del lloc” però no ens enganyem, va ser per no pagar els 17U$D que valia l’autobús.

Perú_Aguas Calientes; el Poble del Machu Picchu

El poble del Machu Picchu és Aguas Calientes ja que és poble més proper a la Ciutadella però d’aquí a poc temps Santa Teresa es guanyarà un lloc als mapes turístics com a opció per anar a la Ciutat Sagrada.

La nostra ruta cap al Machu Picchu va suposar dos dies. El primer dia va ser de Ollanta a Santa Teresa i el segons de Santa Teresa a Aguas Calientes. La veritat és que es pot fer tot en un dia però com que nosaltres hi vam anar en temporada de pluges (gener) i a Cusco ningú t’informa si la carretera estarà tallada per esllavissades de terra (m’imagino que perquè no els agrada gaire que facis la ruta no convencional) vam agafar l’entrada al Machu Picchu amb un dia de seguretat, per si a cas. Resulta que no ens hagués fet falta i llavors ens va sobrar un dia que enlloc de passar-lo a Aguas Calientes, un poble molt turístic, vam decidir fer descans a Santa Teresa.

La veritat és que turísticament parlant no hi ha gran cosa a fer tret d’anar a les agües termals per s./5. No sé com estaven perquè no hi vam anar però si que sé que son unes de les més econòmiques que van sentir. Nosaltres vam dedicar el dia a descansar i a relacionar-nos amb la gent.

L’on demà va començar la ruta que ja hem explicat a “Anar al Machu Picchu” per arribar a Aguas Calientes. Un dels pobles més pocs atractius que he vist mai. Ple i preparat 100% per al guiri. Els preus son cars però sempre es pot trobar una alternativa. Nosaltres en vam trobar dues, dormir al càmping per s./15 la tenda, sense aigua calenta o en una casa al Carrer Imperio de los Incas, que la dona havia habilitat la part de dalt per turisme i oferia una habitació doble per s./30 amb bany a fora i amb aigua calenta. Lo bo, que érem els únics inquilins, per tant era tota la planta per nosaltres. Davant de la casa hi ha les vies del tren i per darrera i passa el riu Vilcanota, teníem un paisatge espectacular per la finestra però una sorollada que dormíem de lo cansats que estàvem.

Què fer a Aguas Calientes? doncs per s./15 pots anar a les termes, on t’hi trobaràs el 95% dels turistes, així que m’imagino que no hi ha gaire intimitat. Al carrer principal, l’avenida Pachacutec pots fer un 4×1 en cerveses per s./20 i posar al dia la lectura pel Machu Picchu o la llibreta de ruta. I si vols menjar, els nostres amics els mercats on per s./7 pots triar diversos plats i del més complert.

La veritat és que poca cosa més. La plaça de la Municipalitat amb el Mercat i l’Església, i-Perú i el Instituto Nacional de Cultura. El Museo de Sitio Manuel Chávez Ballón per s./20 o el jardí botànic del Instituto Nacional de Cultura del Cusco,  he de confessar que nosaltres no vam visitar res.